Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

diumenge, 2 de març de 2014

Lectures i homilia del diumenge 8 de durant l’any

El text d’avui és provocador; ho hem de reconèixer! Parla dels ocells, parla dels lliris del camp, però diu que hem de confiar més en Déu.
El que prega s’adreça al que sempre ens escolta.
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre d’Isaïes (Is 49,14-15)
Sió diu: «El Senyor m’ha abandonat, el meu Déu s’ha oblidat de mi.» ¿Creus que una mare s’oblidarà del nen que té al pit, i no s’apiadarà del fill de les seves entranyes? Però, ni que alguna se n’oblidés, jo no m’oblidaria mai de tu.
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 4,1-5)
Germans, que la gent no vegi en nosaltres més que uns servidors de Crist, administradors del que Déu s’ha proposat. Doncs bé, dels administradors l’únic que n’esperem és que siguin fidels. A mi, el que menys em preocupa és que em judiqueu vosaltres o qualsevol tribunal humà. Ni tan sols jo, no em judico. La meva consciència no m’acusa de res, però això no vol dir que jo sigui irreprensible. El meu jutge és el Senyor. Per tant, no judiqueu res abans d’hora. Espereu que vingui el Senyor: ell farà llum sobre tot allò que s’amaga en les tenebres, i farà conèixer les intencions de cada cor. Llavors, l’elogi que es mereix cadascú vindrà de Déu.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 6,14-34)
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ningú no pot servir dos amos: Si estima l’un, no estimarà l’altre, si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses. Per això us dic: No us neguitegeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos, més que el vestit? Mireu els ocells que volen lliures pels aires: no sembren, ni seguen, ni guarden res als graners, però els alimenta el vostre Pare celestial. ¿I no valeu més vosaltres que ells? ¿Qui de vosaltres, per més que es neguitegi, és capaç d’allargar, ni un minut, el temps de la seva vida? I pel que fa al vestit, ¿per què us neguitegeu? Mireu com creixen els lliris dels prats: no treballen ni filen, però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no es vestia com cap d’aquests. I si Déu vesteix així l’herba dels prats, que hi és avui i demà ja la tiren al foc, ¡com no ho farà encara més amb vosaltres, gent de poca fe? Per tant, no us neguitegeu pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. Anar darrere de tot això és propi dels pagans. El vostre Pare celestial sap molt bé la necessitat que en teniu. Busqueu per damunt de tot el regne de Déu i ser justos. No us neguitegeu, doncs, pensant en demà. El demà ja tindrà les seves preocupacions. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps.»
Homilia:
Avui és el darrer diumenge abans de la Quaresma i amb aquest evangeli que hem escoltat s’acaba la lectura del “Sermó de la Muntanya” en la versió de Mateu. El text d’avui és provocador; ho hem de reconèixer! Parla dels ocells, parla dels lliris del camp, però diu que hem de confiar més en Déu. Altrament seria molt poètic, molt bonic i prou.

Només els pobres tenen el dret a voler el diner imprescindible perquè són pobres. No és que sigui una cosa dolenta voler tenir un telèfon mòbil d’última generació, o estalviar per poder fer unes bones vacances, o per canviar de cotxe. Però, alerta! Aquest neguit ens pot fer viure sense gaire assossec.

L’Evangeli, i la vida també, ens diu que no apreciem només els valors materials, sinó també els valors de l’esperit. Dit d’altra manera: que els primers no ofeguin els segons. Dit, si ho voleu, d’una altra manera: el diumenge ens convida al descans, ben merescut; al goig de la natura; o bé a una bona calçotada, o a un partit de futbol... però sense prescindir de la celebració de l’Eucaristia, que és el dia del Senyor. Buscar el regne de Déu és donar importància a les coses de l’esperit més que a les coses materials. Vés si ara resultarà que allò de l’home feliç és l’home sense camisa! Al menys d’un sí que ho sabem que és cert: sant Francesc d’Assís; i és sant.

El Sermó de la Muntanya, que comença amb l’anunci de la Bona Nova, arriba avui al seu punt màxim: “No us neguitegeu”. Com la febre és símptoma de malaltia, també tant de neguit... de vegades potser assenyala, en la vida humana i en la vida cristiana, que hi ha alguna cosa que no funciona correctament. “No us neguitegeu tant”. Això no vol dir pas jeure a la palla; esperar i confiar sempre en la voluntat de Déu, que és pare i ja està! Això no és estar assegut en un banc esperant que passi l’autobús; aquell que es limita només a esperar i prou és un gandul! La Paraula del Senyor ens empeny sempre a viure d’esperança, i el camí de l’esperança es mou. No és pas fàcil; però, sobretot, descobrir que cap neguit perjudiqui el do de la pau que ens porta el Senyor.

El que prega s’adreça al que sempre ens escolta. El Senyor no vol que ens ofeguin els neguits. Just el contrari, vol que ens alliberem de tants neguits. Ens cal reconèixer que avui dia un dels causants més punyents de les angoixes actuals són els diners, ja sigui perquè se’n tenen molts, i és té por de perdre’ls, o perquè se’n tenen pocs i no arribem al cap de mes. El diner dóna seguretat, certament, però fins a cert punt. No ho assegura tot. Hi ha valors que el diner no els pot assegurar. La fe també dóna seguretat, i sense límits. Els diners, necessaris com són, es presenten també com una cosa insaciable, mai se’n té prou; o millor dit: sempre se’n té poc. I això no cal que ens ho digui l’Evangeli. Hem de reconèixer, com ens ha dit sant Pau: “Prediquem una saviesa que no és del món present ni dels seus dirigents”.

Recordem allò que ens ha dit el profeta Isaïes a la primera lectura: “Jo no m’oblidaré mai de tu”. No estem deixats de la ma de Déu.

Preparem-nos per començar la Quaresma el dimecres. La Quaresma és un temps per millorar allò que s’ha de millorar, allò que cal, allò que necessitem millorar; ni que allà on cal sigui on lloc on ens apreta la sabata. És clar, com que Jesús i els apòstols anaven sense sabates... no els apretaven enlloc. Aquesta dita, per tant, és per a nosaltres. Senzill no vol dir fàcil.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada