Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

ATENCIÓ:

26 de setembre: TANCAT

HORARI D’HIVERN AL SANTUARI

DES DEL 27-9-2015 FINS EL DILLUNS DE PASQUA

diumenge, 3 de març de 2013

Homilia del diumenge III de Quaresma


Nosaltres som aquella figuera que ha de donar fruit. A l’espera de l’amo de la vinya... es demana “un any més”. 
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre de l’Èxode (Ex 3,1-8a.10.13-15)
En aquells dies, Moisès pasturava el ramat del seu sogre Jetró, sacerdot madianita. Tot guiant el seu ramat desert enllà, arribà a l’Horeb, la muntanya de Déu. L’àngel del Senyor se li aparegué en una flama enmig de la bardissa. Va mirar, i s’adonà que la bardissa cremava però no es consumia. Moisès es va dir: «Deixa’m anar a veure aquesta visió extraordinària: què ho fa que no es cremi la bardissa.» El Senyor veié que s’acostava per mirar. Llavors Déu el cridà de la bardissa estant: «Moisès, Moisès.» Ell respongué: «Aquí em teniu.» Déu li digué: «No t’acostis aquí. Descalça’t, que el lloc on ets és terra sagrada.» I afegí: «Jo sóc el Déu del teu pare, Déu d’Abraham, Déu d’Isaac, Déu de Jacob.» Moisès es cobrí la cara, perquè no gosava mirar Déu.
Llavors el Senyor li digué: «He vist les penes del meu poble al país d’Egipte i he sentit el clam que li arrenquen els seus explotadors. Conec els seus sofriments. Baixaré, doncs, a alliberar-lo del poder dels egipcis i a fer-lo pujar d’aquell país cap a un país bo i espaiós, un país que regalima llet i mel.»
Moisès digué a Déu: «Quan aniré a trobar els israelites i els diré: “El Déu dels vostres pares m’envia a vosaltres”, si ells em pregunten quin és el seu nom, què he de respondre?» Déu li contestà: «Jo sóc el qui sóc.» I afegí: «Respon així als israelites: “Jo-sóc m’envia a vosaltres”.» Déu digué encara a Moisès: «Digues això als israelites: “Jahvè (el qui és), el Déu dels vostres pares, Déu d’Abraham, Déu D’Isaac, Déu de Jacob, m’envia a vosaltres.”
»Aquest serà el meu nom per sempre, amb aquest nom em tindran present totes les generacions.»
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 10,1-6.10-12)
Germans, no vull que us passi per alt una lliçó de la història. Els nostres pares estaven tots emparats per aquell núvol, tots passaren el mar Roig i tots, en el núvol i en el mar, van rebre com un baptisme que els unia a Moisès. Tots es van alimentar amb el mateix menjar espiritual, tots van beure la mateixa beguda espiritual, ja que bevien d’una roca espiritual que els acompanyava, i aquesta roca significava el Crist. Malgrat tot, la gran majoria no foren agradables a Déu, ja que quedaren estesos pel desert. Tot això era un exemple per a nosaltres, perquè no desitgem allò que no és bo, com ells ho feren. No murmureu, com ho feren alguns d’ells, que van morir a mans de l’Exterminador. Tot això que els succeïa era un exemple, i va ser escrit per advertir-nos a nosaltres, ja que els segles passats s’encaminaven cap als temps que vivim. Per tant, els qui creuen estar ferms, que mirin de no caure.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 13,1-9)
Per aquell temps, alguns dels qui eren presents contaren a Jesús el cas d’uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d’ells amb la de les víctimes que oferien en sacrifici. Jesús els respongué: «Us penseu que aquells galileus van ser malmenats perquè havien estat més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual. I aquells divuit homes que van morir quan els caigué a sobre la torre de Siloè, us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual.»
I els digué aquesta paràbola: «Un home que tenia una figuera a la vinya, anà a cercar-hi fruit i no n’hi trobà. En veure això, digué al vinyater: “Mira, fa tres anys que vinc a cercar fruit a aquesta figuera i no n’hi trobo. Talla-la d’una vegada. Per què la tinc, si no fa més que ocupar-me la terra?” Ell li contestà: “Senyor, deixeu-la encara aquest any. Cavaré la terra i la femaré, a veure si fa fruit d’ara endavant; si no, ja la podreu tallar”.»
Homilia:

Després dels evangelis de les Temptacions al desert i de la Transfiguració, que són comuns al primer i segon diumenge de Quaresma de cada any, aquest tercer diumenge, avui, toca el tema més propi del temps quaresmal: la Conversió. Que és el mateix que el “donar fruit”, com la figuera.

Jesús parteix de dos fets coneguts per a aquells que l’escolten i una petita paràbola, la de la figuera. Avui en diríem signes dels temps, fets que ens fan pensar, fets que ajuden a descobrir una petjada de Déu que va més enllà d’una simple i vulgar notícia, que ens fan pensar o que ens obliguen a pensar. A partir de dos fets luctuosos, l’un amb culpables, l’altre... pura casualitat: la repressió exemplar del governador de Roma contra uns galileus subversius i un fet accidental, la caiguda de la torre de Siloé (avui podríem dir, segons les notícies dels diari: la mort d’un cotxe bomba provocat per Síria, prop de Damasc; o bé una persona morta i cinc ferits en un incendi a Mataró). Dos fets i una petita paràbola. Un lliçó per entendre, si ho sabem entendre!

Un altre any, una altra Quaresma. “Deixa-la un any més”. I quantes més n’haurem de passar per decidir-nos a “donar fruit”?

“Mira, fa tres anys que vinc a buscar figues a aquesta figuera i no n’hi ha. Ja la pots tallar... Esperem un any més”. Tira-hi un bon grapat de fems... Per tirar-hi un bon grapat de fems no donarà més figues; santa innocència!; o excés de bona voluntat!. La paciència de Déu sap esperar i ho prova tot.

Nosaltres hi podríem afegir: No l’arrenquis que si no dóna figues, al menys dóna bona ombra a l’hora de la migdiada; però aquest no és el que s’espera d’una figuera; el que esperem d’una figuera és que doni figues, no que faci bonic! El mateix fet ens pot passar a nosaltres: allò que espera Déu de nosaltres és que donem fruit, no que només servim per fer bonic.

A la intenció de Jesús, la paràbola és una acusació contra el poble d’Israel, que tot i saber-se i sentir-se orgullós de ser poble de Déu, no dóna fruit! I tan normal és que una figuera doni fruit! S’ha de tallar perquè només fa que ocupar la terra, no serveix per a res.

Som encara en el temps de la paciència misericordiosa i incomprensible de Déu. L’espera de Déu, la seva misericòrdia, no és mai passiva. L’amor no fa mai vaga. “A veure si fa fruit d’ara endavant”.

La situació política, social i econòmica que ens toca viure a destruït la vida de moltes famílies. Avoca persones a la desesperació, i algunes fins al suïcidi. Crea un clima de desesperança, o bé de que se salvi qui pugui. Potser el clam de Jesús “Si no us convertiu...” ens diu que hem d’anar cap a un altre estil de societat. L’Evangeli va per un altre camí. “Si no us convertiu a l’Evangeli...” això se’ns deia el Dimecres de Cendra: “Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli”.

La voracitat del posseir, del guany sense fre, o sense escrúpols ni ètica ens pot engolir a tots, i fer-nos menys germans, tot i que ho som! Si no ens convertim a Déu, pare de tots, que ens prepara un vida més fraterna, podem acabar caient en un individualisme autodestructor que ens fa veure l’altre no com un germà sinó com un contrincant o un rival.

Nosaltres som aquella figuera que ha de donar fruit. A l’espera de l’amo de la vinya... es demana “un any més”. Cada Eucaristia, cada diumenge som invitats a la conversió, i més ara en aquests temps de Quaresma. És també una invitació a donar gràcies, i ho diem així: “Perquè vós, Senyor, ens concediu d’esperar cada any, amb alegria i conversió de cor, la celebració de la Pasqua”.

Carpe die deien els antics; aprofita el temps. Aprofita la Quaresma que és una oportunitat que Déu ens ofereix un any més!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada