Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

diumenge, 5 d’agost de 2012

Homilia del diumenge 18 de durant l’any


No n’hi ha prou en satisfer la gana de pa;
i la gana de Déu?.
Mn. A. Roquer.
Lectura del llibre de l’Èxode (Ex 16,2-4.12-15)
En aquells dies, tota la comunitat del poble d’Israel murmurà en el desert contra Moisès i Aharon. El poble d’Israel els deia: «Tant de bo la mà del Senyor ens hagués fet morir tots al país d’Egipte quan encara sèiem al voltant de les olles de carn i menjàvem tant de pa com volíem. Ens heu fet sortir cap aquest desert perquè tot aquest poble mori de fam.» El Senyor digué a Moisès: «Mira, jo us faré ploure pa del cel. Que tothom surti cada dia a recollir-ne, però només el que necessiten per a aquell dia. Vull veure si compleixen o no el que jo els mano. He sentit aquestes murmuracions del poble d’Israel. Digue’ls, doncs: “Aquest vespre menjareu carn, i demà al matí tant de pa com voldreu”, i sabreu que jo, el Senyor, sóc el vostre Déu.» Aquell vespre, doncs, arribà un vol de guatlles que cobrí el campament, i l’endemà al matí, tot el campament era ple de rosada. Quan la rosada s’esvaí, quedà per tot el desert una cosa granulada, fina com la capa de gebre que cobreix la terra. Els israelites, en veure-ho es deien l’un a l’altre: «Manhu», que vol dir ‘Què és això?’ Perquè no sabien què era. Moisès els digué: «Això és el pa que el Senyor us dóna per aliment.»
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 4,17.20-24)
Germans, us dic, i insisteixo en el Senyor, que no visqueu més com viuen els pagans. Es guien per criteris que no valen. Però el Crist, tal com vosaltres heu après, no és res de tot això. No us l’han predicat tal com és? No us han ensenyat la veritat sobre Jesús? Doncs, deixeu la vostra antiga manera de viure. Despulleu-vos d’aquesta naturalesa envellida; els designis que la sedueixen la porten a la seva destrucció. Que es renovi el vostre esperit i tota la vostra manera de pensar! Revestiu-vos d’aquesta nova naturalesa que Déu ha creat a imatge seva: porteu una vida justa, bona i santa de veritat.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 6,24-35)
En aquell temps, quan la gent veié que Jesús no era allà i els seus deixebles tampoc, pujà a les barques i anà a buscar Jesús a Cafar-Naüm. Quan el trobaren, estranyats que fos a l’altra riba, li preguntaren: «Mestre, quan hi heu vingut, aquí?» Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Vosaltres no em busqueu pels senyals prodigiosos que heu vist, sinó perquè heu menjat tant de pa com heu volgut. No heu de treballar per un menjar que es fa malbé, sinó pel menjar que es conserva sempre i dóna la vida eterna. Aquest menjar us el donarà el Fill de l’home: ell és el qui Déu, el Pare, ha marcat amb el seu segell personal.» Ells li preguntaren: «Què hem de fer per obrar com Déu vol?» Jesús els respongué: «L’obra que Déu vol és que cregueu en aquell que ell ha enviat.» Li contestaren: «Quin senyal visible ens podeu donar, que ens convenci? Quines obres feu? Els nostres pares van menjar el mannà en el desert, tal com diu l’Escriptura: “Els donà el seu blat celestial.”» Jesús els respongué: «Moisès no us va donar pas el blat celestial, però el meu Pare sí que us dóna el pa que és realment del cel, perquè el pa de Déu és el que baixa del cel per donar vida al món.» Li diuen: «Senyor, doneu-nos sempre aquest pa.» Jesús els diu: «Jo sóc el pa que dóna la vida: els qui vénen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set.»
Homilia:
A partir del relat de l’alimentació de la multitud en mig del desert per part de Jesús, l’evangelista sant Joan vol que donem un pas més; en diu com n’és de necessària i imprescindible la rectitud d’intenció de tot allò que fem. També en el seguiment de Jesús. “Vosaltres només em busqueu perquè heu menjat tant de pa com heu volgut”.

Això ens porta avui, a nosaltres, a fer-nos també una pregunta: Per què el busquem a Jesús? Per què el necessitem? Quin interès ens mou a seguir-lo? Seguir-lo per Ell mateix o pel què ens dóna?.

Jesús demana a la gent que alci la mirada, que miri una mica més enllà del nas. Certament que cal està atent a les necessitats materials de cada dia; Ell mateix ens ha demanat “demaneu el pa de cada dia”. Però també havia contestat el temptador, allà al desert: “No només de pa viu l’home”. Ell ha vingut al món ha portar el Regne de Déu. I una cosa és certa: si hi ha Regne de Déu hi ha pa per tothom!

Als ulls del poble, acostumat a volar baix, a no anar més enllà d’uns horitzons materials, Jesús fa esclatar la llum d’un horitzó més alt, molt més alt! “El que Déu vol que és que cregueu en aquell que Ell ha enviat” El poble diu: realment a Egipte, al menys, la pitança estava assegurada. És tan fàcil recordar, al desert sobretot, les olles plenes de carn que teníem a Egipte!. Quan la gana apreta no es pensa en res més. Però a quin preu es pagava aquell menjar a Egipte?: al preu de ser un poble sotmès, humiliat, esclau. Ara, al desert, cal que ens espavilem per trobar menjar, però el que hi ha assegurada és la llibertat. La gran resposta de Déu al seu poble no és el mannà, sinó el pa de cada dia. Però la llibertat sempre tindrà un preu massa car per a aquell que té gana.

Això ens porta a recordar altres llocs de l’Evangeli: “No només de pa viu l’home” o bé “no us inquieteu només pensant què menjareu, amb què us vestireu; això és cosa de pagans” o bé aquell “Marta, Marta, estàs neguitosa i preocupada per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària”.

L’evangeli d’avui va adreçat a aquelles persones de tendresa d’esperit, a dins d’un món d’interessos petits, esquifits, de preocupacions mediocres. “Busqueu primer el Regne de Déu, busqueu el menjar que dóna la vida veritable”. Jesús ens exhorta a buscar el veritable tresor, és a dir la manera veritable de viure una vida plena, amb autenticitat. Els autèntics valors de la vida... no val més la vida que el menjar?

Jesús no ha vingut a omplir l’estómac, ha vingut a omplir l’esperit. Amb tot, també és cert que amb l’estómac buit, l’esperit no funciona. I això ens explica el motiu de la multiplicació dels pans. No n’hi ha prou en satisfer la gana de pa; i la gana de Déu?. Però ahir i avui allò que urgeix no és la fam de Déu, sinó què hi ha per dinar?.

“Vosaltres em busqueu perquè heu menjat tant de pa com heu volgut”. Rastrers! Només tenim ficada la mirada fins on ens arriba l’horitzó, i allà s’acaba el món. A l’hora de demanar pa no ens quedem curts en la demanda. “Senyor, doneu-nos sempre el vostre pa”. No esperem del Messies una repetició de l’antic mannà del desert; aquell mannà no va ser res més que un senyal, una profecia de la realitat de l’Eucaristia que aquí celebrem cada diumenge. Aquest, i només aquest, és el veritable pa que dóna la vida autèntica!.

El món té fam d’Eucaristia, i no ho sap!. “Feliços els que tenen fam i set, seran saciats”. Al menys, si la crisi econòmica ens fes demanar un altre pa!.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada