Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

PREPAREM LA FESTA MAJOR DE LA MARE DE DÉU DE MISERICÒRDIA

+ 24 de setembre (22’30h):

Rosari de Torxes, des de la plaça de la Pastoreta i veneració de la imatge de la Mare de Déu a l’arribar al Santuari.

+ 25 de setembre:

. Missa a les 7, 8 i 9h del matí, a l’interior del Santuari.

. Missa concelebrada a les 11h a l’exterior del Santuari

. Rosari a les 17’30h a l’interior del Santuari

. Missa a l’acabar el rosari, a l’interior del Santuari

. Accés lliure al cambril del Santuari durant tot el dia per venerar la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia, excepte durant la celebració de les misses i el rosari.

. Ball de l’Àliga de Reus en honor a la Mare de Déu de Misericòrdia, dins del Santuari, després de la baixada dels diables (20h aprox.)

diumenge, 31 d’octubre de 2010

Homilia Diumenge 31 de durant l'any

Encara que de vegades ens sentim aclaparats pel mal o pel pecat, hem de mantenir sempre l’esperança i la confiança en un Déu que més enllà dels nostres pecats, com a Zaqueu, ens estima.
 
Diumenge (vinent), la casa de Gaudí (la Sagrada Família) serà la casa de Jesús, com un bon dia la casa de Zaqueu també va ser la casa de Déu.
 Mn. A. Roquer
Lectura del llibre de la Saviesa (Sv 11,23-12,2)
Senyor, el món tot sencer davant vostre és com un gra que tot just inclina la balança, com un esquitx de rosada que cau a terra al matí.
Justament perquè ho podeu tot us apiadeu de tothom i dissimuleu els pecats dels homes perquè puguin penedir-se. És que vós estimeu tot allò que existeix i no abomineu res d’allò que heu creat, ja que no heu fet res sense estimar-ho.
Com persistiria res si vós no ho volguéssiu? Què continuaria existint si no rebés la vostra invitació? I vós, Senyor que estimeu la vida, tot ho planyeu, sabent que tot és vostre, ja que el vostre alè immortal és present en tots.
Per això repreneu una mica els qui es desencaminen i, servint-vos d’allò mateix amb què han pecat, els amonesteu i els recordeu les seves culpes, perquè s’allunyin del mal i creguin en vós, Senyor.
Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Tessalònica (2Te 1,11-2,2)
Germans, sempre preguem per vosaltres, demanant que el nostre Déu us faci dignes de la vocació cristiana i amb el seu poder dugui a terme tots els bons propòsits i totes les obres que la fe us inspira. Així el nom de Jesús, el nostre Senyor, serà glorificat en vosaltres, i vosaltres en ell, per la gràcia del nostre Déu i de Jesucrist, el Senyor.
Pel que fa a l’adveniment de Jesucrist, el nostre Senyor, i a la nostra reunió amb ell, us preguem, germans, que no perdeu el seny ni us alarmeu, encara que una suposada revelació de l’Esperit o una dita o carta que passés com si fos nostra anunciessin que el dia del Senyor és imminent.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 19,1-10)
En aquell temps, Jesús anà de pas a Jericó. Un home que es deia Zaqueu, cap de cobradors d’impostos i ric, intentava de veure qui era Jesús, però la gentada li privava la vista perquè era petit d’estatura. Llavors, per poder-lo veure, corregué endavant i s’enfilà en un arbre al lloc on Jesús havia de passar. Quan Jesús arribà en aquell indret alçà els ulls i li digué: «Zaqueu, baixa de pressa, que avui m’he de quedar a casa teva.» Zaqueu baixà de seguida i el rebé tot content. Tothom qui ho veié criticava Jesús i comentava el fet que s’hagués quedat a casa d’un pecador. Però Zaqueu es posà dret i digué al Senyor: «Senyor, ara mateix dono als pobres la meitat dels meus béns, i a tots els qui he defraudat els restitueixo quatre vegades més.» Jesús li digué: «Avui s’ha salvat aquesta casa, ja que aquest home també és un fill d’Abraham. És que el Fill de l’home ha vingut a buscar i a salvar allò que s’havia perdut.»
Homilia:
Fer un comentari d’aquest evangeli que acabem de proclamar és difícil, fa por, senzillament perquè qualsevol comentari ho pot espatllar.

Hi ha una cosa que no la sabrem mai: ¿Quin interès mou a Zaqueu per veure tant insistentment aquest Jesús?, fins el punt de fer el ridícul pujant d’alt d’un arbre per veure’l passar.

Mireu el text, fredament si voleu, sense més afegitons, tal com és: Un home important de Jericó, avui en diríem un VIP, s’enfila dalt d’un arbre, com el Pere Gallerí, però en aquest cas per veure Jesús. No sé si és còmic o és ridícul, però, certament, és interessant. L’evangelista, no sense un cert deix d’ironia, remarca que “era petit d’estatura” i, sense miraments, per veure Jesús puja dalt d’un arbre. Era pura curiositat? Vés a saber. El fet és que l’Esperit Sant aprofita aquest mica d’escletxa que se li obre, per la curiositat, a aquest home i entra per aquí. L’Esperit Sant té molts recursos. No és normal que un home important faci això. Doncs: Beneïda anormalitat!. I, abaix, Jesús, podríem dir l’altre eixelebrat, s’autoconvida a dinar a casa seva, a casa d’un cobrador d’impostos, a casa d’un home odiat  per tothom.

Això no és fa, això no és ben vist. I Zaqueu  no baixa només de l’arbre, cau! de l’arbre com una fruita madura i el rep content. Zaqueu se la juga i escandalitza els seus rebent Jesús; i Jesús se la juga escandalitzant els seus anant a casa de Zaqueu (“Tothom, diu l’evangeli, qui ho veié criticava Jesús”). I Jesús calla i deixa parlar Zaqueu: “Ara mateix dono als pobres la meitat dels meus béns...”. Em penso que encara bo que Jesús no se li ha acudit convidar-nos a nosaltres o... potser sí que ho ha fet!. I nosaltres no som tan bons com aquell dolent cobrador d’impostos.

L’home que ha aconseguit arribar molt lluny sense escrúpols, amb trampes, abusant del seu càrrec, a tocat fons. És un estafador i ho reconeix (“retorno tot allò que he estafat”). Ara podem ben dir aquell qui ha pujat tan amunt fent trampes, ara no baixa de l’arbre, baixa del ruc! Aquell home que es sabia rebutjat, odiat!, de tothom a descobert que hi ha un que l’estima; ben segur que deu ser aquest el motiu que neixi en ell aquella alegria (“el rebé tot content”).

Tots!, ho sabem prou, per experiència pròpia, que no hi ha res que ens ompli de tanta satisfacció com sentir-nos valorats, reconeguts, estimats. Llavors ens sentim apreciats, i llavors som capaços de millorar.

Encara que de vegades ens sentim aclaparats pel mal o pel pecat, hem de mantenir sempre l’esperança i la confiança en un Déu que més enllà dels nostres pecats, com a Zaqueu, ens estima. “El Fill de l’home ha vingut a buscar i a salvar allò que s’havia perdut”.

Zaqueu, i tots els zaqueus de la història, no són pecadors que s’han de fer caure dels arbres, sinó que són pecadors que s’han de convidar i baixaran espontàniament de l’arbre, i convidaran al banquet de les noces de Déu.

Aquest evangeli d’avui és el què s’utilitza sempre en la litúrgia per a la dedicació d’una església. Doncs, diumenge que ve serà llegit a la Sagrada Família. Recordem que el diumenge que ve el papa Benet XVI celebrarà a Barcelona la dedicació d’aquest temple, el temple del genial Gaudí. Diem-ho!, el temple del nostre Gaudí. Un reusenc, jo diria, el més genial i el més universal. Qui digui el contrari, o menteix, o està mal informat, o va de mala fe. Sense oblidar que el nostre Gaudí també, un dia, va baixar de l’arbre de i va experimentar la conversió. El diumenge que ve, el cognom Gaudí serà una realitat; el nostre arquitecte gaudirà de la dedicació del seu temple, oficiada pel successor de Pere, ell que fou batejat a la porta de Sant Pere de Reus, un 25 de juny de 1852.

Diumenge, la casa de Gaudí serà la casa de Jesús, com un bon dia la casa de Zaqueu també va ser la casa de Déu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada