Calar foc a la terra expressa que el desig de Jesús és que l’Esperit penetri en el cor de tothom.
Mn. A. Roquer.
|
Lectura del
llibre de Jeremies (Jr. 38,4-6.8-10)
|
|
En aquells dies, alguns dels principals de
Jerusalem digueren al rei: «Que Jeremies mori d’una vegada. Aquest home no fa
sinó desmoralitzar els guerrers que queden a la ciutat i tots els restants
del poble. Aquest home no vol el bé del poble, sinó la seva perdició.» El rei
Sedequies els respongué: «Està a les vostres mans.» El rei era incapaç de
negar-los res. Ells, doncs, prengueren Jeremies i el tiraren a la cisterna de
Melquies, fill del rei, situada al pati de la guàrdia. L’hi baixaren amb unes
cordes. A la cisterna no hi havia aigua, sinó fang; Jeremies quedà enfonsat
en el fang. Llavors Abdemèlec, un home del palau reial, anà a trobar el rei a
la porta de Benjamí i li digué: «Rei, senyor meu, no està bé això que aquests
homes han fet amb el profeta Jeremies: l’han tirat a la cisterna, i ara, que
ja no hi ha pa a la ciutat, es morirà allà dintre de fam.» Llavors el rei
donà aquesta ordre a Abdemèlec, el cusita: «Emporta’t tres homes i treu de la
cisterna el profeta Jeremies abans no es mori.»
|
|
Lectura de
la carta als cristians hebreus (He 12,1-4)
|
|
Germans, envoltats d’un núvol tan gran de
testimonis, que ens ensenyen com hem de viure la fe, alliberem-nos de tot
impediment i del pecat, que amb tanta facilitat ens lliga i, sense
cansar-nos-en, llancem-nos a córrer en la prova que ens ha estat proposada.
Tinguem la mirada fixa en Jesús, que ha obert el camí de la fe i el duu a terme.
Ell, per arribar a la felicitat que li era proposada acceptà el suplici de la
creu, no fent cas de la vergonya que havia de passar; així s’assegué a la
dreta del tron de Déu. Tingueu present aquell que aguantà un atac tan dur
contra la seva persona de part dels pecadors; així no us deixareu abatre,
cansats de resistir. En la vostra lluita contra el pecat, encara no us hi heu
enfrontat fins a vessar la sang.
|
|
Lectura de
l’evangeli segons sant Lluc (Lc 12,49-57)
|
|
En aquell temps, Jesús deia als seus deixebles:
«He vingut a calar foc a la terra. Com voldria ja veure-la cremar! He de
passar la prova d’un baptisme. Com em sento el cor oprimit fins que no
l’hauré passada! Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us
asseguro que no. És la divisió, el que he vingut a portar. Des d’ara dins una
mateixa casa n’hi haurà cinc de dividits: Tres contra dos, i dos contra tres.
El pare renyirà amb el fill i el fill amb el pare; la mare renyirà amb la
filla i la filla amb la mare; la sogra renyirà amb la nora i la nora amb la
sogra.» Deia també a la gent: «Quan veieu sortir un núvol a ponent, dieu tot
seguit: “Ja ve la pluja.” I efectivament, la pluja arriba. I qual el vent
bufa del sud, dieu: “Farà calor.” I en fa. Hipòcrites! Vosaltres sabeu
endevinar el temps per l’aspecte de la terra i el cel, i ara no endevineu
quins moments esteu vivint? Per què no judiqueu vosaltres mateixos què heu de
fer?»
|
Homilia:
L’afirmació
que l’evangelista sant Lluc posa en boca de Jesús (“He vingut a calar foc a la
terra”), d’entrada, ens sorprèn per la seva duresa, com si Jesús volgués
executar una sentència. Cal remetre’ns al relat de la Pentecosta, quan
l’Esperit baixarà en forma de llengües de foc. Calar foc a la terra expressa
que el desig de Jesús és que l’Esperit penetri en el cor de tothom. Aquesta
frase l’evangelista la situa en l’itinerari de Jesús cap a Jerusalem, sabent
que no tothom accepta la seva paraula.
Acollir
honestament la paraula de Déu vol dir que cal mantenir uns criteris de
comportament d’acord amb allò que Jesús valora.
A la primera
lectura hem escoltat l’experiència que fa el profeta Jeremies, que fidel a la
Paraula, veu com el seu missatge és rebutjat. Quan l’Evangeli ens parla de
divisió, no és pas que Jesús busqui la divisió, la confrontació; és la conseqüència
d’allò què diu que crearà divisió. La carta als cristians hebreus és una
invitació a observar el testimoni que ens ensenyen aquells que realment creuen.
La primera
lectura ens ha ofert Jeremies, però ben segur que hi podem trobar homes i dones
el testimoni dels quals ens ha impactat per la seva coherència, per la seva
força d’actuar, perquè es compleix allò què diuen amb allò que fan. Potser és l’hora
de reflexionar sobre com manifestem les nostres conviccions, i adonar-nos si el
respecte humà o la por de desentonar en un món que no és creient afecta que ens
manifestem realment com som. Potser és el moment de reflexionar sobre com
manifestem les nostres conviccions i adonar-nos si el respecte humà o la poca
convicció ens manté frenats; i el nostre testimoni de fe és tant discret que
gaire bé ja no es nota.
La carta als
cristians hebreus és adreçada a una comunitat desanimada, rutinària; per a què
recuperi l’ànim, el coratge. I per això l’apòstol li diu “Sense cansar-nos,
llencem-nos a córrer la prova que ens ha estat proposada”.
Tinguem la
mirada fixa en Jesús. També avui se’ns pot dir allò a nosaltres. El verset del
salm pot ser una bona ajuda: “Sou vós qui m’ajudeu”.
Jesús va fer
el camí pel mateix sender per on passa el nostre. I, per tant, sentim-lo al
nostre costat. El de Jesús no va ser un camí fàcil perquè ens va posar en
qüestió. La misericòrdia de Déu que veiem en el rostre de Jesús no és pas la seguretat
dels que totes els hi ponen; la misericòrdia serà trobar-nos amb aquell
amor de Déu autèntic que ningú ens pot prendre mai. Només l’amor que és capaç
de donar la vida engendra una nova vida. La misericòrdia serà trobar-nos amb
aquell amor de Déu que sempre tindrà com a referència Jesús a la creu.
