diumenge, 14 d’agost del 2016

Lectures i homilia del diumenge 20 de durant l’any.

Calar foc a la terra expressa que el desig de Jesús és que l’Esperit penetri en el cor de tothom. 
Mn. A. Roquer. 
Lectura del llibre de Jeremies (Jr. 38,4-6.8-10)
En aquells dies, alguns dels principals de Jerusalem digueren al rei: «Que Jeremies mori d’una vegada. Aquest home no fa sinó desmoralitzar els guerrers que queden a la ciutat i tots els restants del poble. Aquest home no vol el bé del poble, sinó la seva perdició.» El rei Sedequies els respongué: «Està a les vostres mans.» El rei era incapaç de negar-los res. Ells, doncs, prengueren Jeremies i el tiraren a la cisterna de Melquies, fill del rei, situada al pati de la guàrdia. L’hi baixaren amb unes cordes. A la cisterna no hi havia aigua, sinó fang; Jeremies quedà enfonsat en el fang. Llavors Abdemèlec, un home del palau reial, anà a trobar el rei a la porta de Benjamí i li digué: «Rei, senyor meu, no està bé això que aquests homes han fet amb el profeta Jeremies: l’han tirat a la cisterna, i ara, que ja no hi ha pa a la ciutat, es morirà allà dintre de fam.» Llavors el rei donà aquesta ordre a Abdemèlec, el cusita: «Emporta’t tres homes i treu de la cisterna el profeta Jeremies abans no es mori.»
Lectura de la carta als cristians hebreus (He 12,1-4)
Germans, envoltats d’un núvol tan gran de testimonis, que ens ensenyen com hem de viure la fe, alliberem-nos de tot impediment i del pecat, que amb tanta facilitat ens lliga i, sense cansar-nos-en, llancem-nos a córrer en la prova que ens ha estat proposada. Tinguem la mirada fixa en Jesús, que ha obert el camí de la fe i el duu a terme. Ell, per arribar a la felicitat que li era proposada acceptà el suplici de la creu, no fent cas de la vergonya que havia de passar; així s’assegué a la dreta del tron de Déu. Tingueu present aquell que aguantà un atac tan dur contra la seva persona de part dels pecadors; així no us deixareu abatre, cansats de resistir. En la vostra lluita contra el pecat, encara no us hi heu enfrontat fins a vessar la sang.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 12,49-57)
En aquell temps, Jesús deia als seus deixebles: «He vingut a calar foc a la terra. Com voldria ja veure-la cremar! He de passar la prova d’un baptisme. Com em sento el cor oprimit fins que no l’hauré passada! Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. És la divisió, el que he vingut a portar. Des d’ara dins una mateixa casa n’hi haurà cinc de dividits: Tres contra dos, i dos contra tres. El pare renyirà amb el fill i el fill amb el pare; la mare renyirà amb la filla i la filla amb la mare; la sogra renyirà amb la nora i la nora amb la sogra.» Deia també a la gent: «Quan veieu sortir un núvol a ponent, dieu tot seguit: “Ja ve la pluja.” I efectivament, la pluja arriba. I qual el vent bufa del sud, dieu: “Farà calor.” I en fa. Hipòcrites! Vosaltres sabeu endevinar el temps per l’aspecte de la terra i el cel, i ara no endevineu quins moments esteu vivint? Per què no judiqueu vosaltres mateixos què heu de fer?»
Homilia:
L’afirmació que l’evangelista sant Lluc posa en boca de Jesús (“He vingut a calar foc a la terra”), d’entrada, ens sorprèn per la seva duresa, com si Jesús volgués executar una sentència. Cal remetre’ns al relat de la Pentecosta, quan l’Esperit baixarà en forma de llengües de foc. Calar foc a la terra expressa que el desig de Jesús és que l’Esperit penetri en el cor de tothom. Aquesta frase l’evangelista la situa en l’itinerari de Jesús cap a Jerusalem, sabent que no tothom accepta la seva paraula.

Acollir honestament la paraula de Déu vol dir que cal mantenir uns criteris de comportament d’acord amb allò que Jesús valora.

A la primera lectura hem escoltat l’experiència que fa el profeta Jeremies, que fidel a la Paraula, veu com el seu missatge és rebutjat. Quan l’Evangeli ens parla de divisió, no és pas que Jesús busqui la divisió, la confrontació; és la conseqüència d’allò què diu que crearà divisió. La carta als cristians hebreus és una invitació a observar el testimoni que ens ensenyen aquells que realment creuen.

La primera lectura ens ha ofert Jeremies, però ben segur que hi podem trobar homes i dones el testimoni dels quals ens ha impactat per la seva coherència, per la seva força d’actuar, perquè es compleix allò què diuen amb allò que fan. Potser és l’hora de reflexionar sobre com manifestem les nostres conviccions, i adonar-nos si el respecte humà o la por de desentonar en un món que no és creient afecta que ens manifestem realment com som. Potser és el moment de reflexionar sobre com manifestem les nostres conviccions i adonar-nos si el respecte humà o la poca convicció ens manté frenats; i el nostre testimoni de fe és tant discret que gaire bé ja no es nota.

La carta als cristians hebreus és adreçada a una comunitat desanimada, rutinària; per a què recuperi l’ànim, el coratge. I per això l’apòstol li diu “Sense cansar-nos, llencem-nos a córrer la prova que ens ha estat proposada”.

Tinguem la mirada fixa en Jesús. També avui se’ns pot dir allò a nosaltres. El verset del salm pot ser una bona ajuda: “Sou vós qui m’ajudeu”.


Jesús va fer el camí pel mateix sender per on passa el nostre. I, per tant, sentim-lo al nostre costat. El de Jesús no va ser un camí fàcil perquè ens va posar en qüestió. La misericòrdia de Déu que veiem en el rostre de Jesús no és pas la seguretat dels que totes els hi ponen; la misericòrdia serà trobar-nos amb aquell amor de Déu autèntic que ningú ens pot prendre mai. Només l’amor que és capaç de donar la vida engendra una nova vida. La misericòrdia serà trobar-nos amb aquell amor de Déu que sempre tindrà com a referència Jesús a la creu.

diumenge, 7 d’agost del 2016

Lectures i homilia del diumenge 19 de durant l’any.

La recompensa que esperem ve de Déu.
Mn. A. Roquer. 
Lectura del llibre de la Saviesa (Sv 18,6-9)
Aquella nit de la sortida d’Egipte havia estat anunciada per endavant als nostres pares perquè se sentissin encoratjats en veure acomplerts els juraments en què havien cregut. El vostre poble esperava la salvació dels justos i la perdició dels enemics. Amb un mateix fet castigàveu els adversaris i ens cobríeu de glòria a nosaltres, que vós havíeu cridat. Els fills sants d’un poble bo oferiren víctimes invisibles, es comprometeren a observar aquesta llei divina: tot el poble sant havia de participar igualment dels béns, com havia participat dels perills. Després entonaren per primera vegada els cants de lloança dels pares.
Lectura de la carta als cristians hebreus (He 11,1-2.8-19)
Germans, creure és posseir anticipadament els béns que esperem, és conèixer per endavant allò que encara no veiem. L’Escriptura ha guardat la bona memòria dels antics, perquè havien cregut. Gràcies a la fe, Abraham, quan Déu el cridà, obeí a la invitació d’anar-se’n a la terra que havia de posseir en herència. Sortí del seu país sense saber on aniria. Gràcies a la fe, residí en el país que Déu li havia promès com si fos un foraster, vivint sota tendes igual que Isaac i Jacob, hereus com ell de la mateixa promesa. És que esperava aquella ciutat ben fonamentada que té Déu mateix com a arquitecte i constructor. Gràcies a la fe, igual que Sara, que era estèril, Abraham obtingué la capacitat de fundar un llinatge, tot i la seva edat avançada; i és que va creure en la fidelitat de Déu, que li ho havia promès. Per això d’un sol home, ja caduc, en nasqué una descendència tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de les platges de la mar. Tots aquests moriren en la fe, sense haver posseït allò que Déu els prometia, sinó contemplant-ho de lluny i saludant-ho, i confessant que eren estrangers i forasters en el país. [Els qui parlen així indiquen clarament que busquen una pàtria. I si s’haguessin referit a la pàtria que ells havien abandonat, no els mancava pas l’avinentesa de tornar-hi. És clar, per tant, que aspiraven a trobar-ne una de millor, una pàtria celestial. Per això Déu no s’avergonyia d’anomenar-se el seu Déu, ja que els tenia preparada una ciutat. Gràcies a la fe, Abraham, posat a prova, oferí el seu fill Isaac. I era el seu fill únic que oferia, el que havia rebut les promeses. Déu havia dit d’ell: Per Isaac tindràs la descendència que portarà el teu nom. Però Abraham confiava que Déu seria prou poderós per a ressuscitar un mort. Per això recobrà el seu fill, com una prefiguració d’aquesta veritat.]
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 12,32-48)
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No tingueu por, petit ramat: el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne. Veneu els vostres béns i distribuïu els diners als qui ho necessiten. Feu-vos bosses que no s’envelleixin, aplegueu-vos al cel un tresor que no s’esgotarà; allà els lladres no s’hi acosten ni les arnes no fan malbé res. On teniu el vostre tresor hi tindreu el vostre cor. »Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos. Feu com els criats, que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces per poder obrir la porta tan bon punt trucarà. Feliços els criats que l’amo trobarà vetllant al moment de la seva arribada. Amb tota veritat passarà a servir-los d’un a un. Feliços si els trobava sempre vetllant, ni que vingués a mitjanit o a la matinada. Estigueu-ne segurs: si el cap de casa hagués previst l’hora que el lladre vindria, no hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.» [Pere li preguntà: «Senyor, aquesta paràbola, la dieu només per a nosaltres o per a tothom?» El Senyor li respongué: «Qui és l’administrador fidel i prudent, a qui l’amo confia el personal de servei perquè els doni a temps l’aliment que els pertoca? Feliç aquell servent si l’amo, quan arriba, troba que ho fa així: us asseguro que li confiarà tots els seus béns. Però si aquell servidor pensava: «El meu amo triga a venir», i començava a pegar els criats i les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, el seu amo tornarà el dia que ell no sospita i a una hora que ell no sap, i el condemnarà a la pena dels traïdors. L’esclau que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha executat allò que l’amo volia, rebrà de valent. Però el qui, sense saber què volia l’amo, ha fet coses que mereixien assots, rebrà més poc. Tothom exigeix molt d’aquells a qui ha donat molt, tothom reclama més d’aquells a qui ha prestat més.»]
Homilia:
La proposta de Jesús, a vegades, ens apareix com un anar contracorrent.

L’objectiu de la nostra vida sembla que és tenir coses, i com més millor; i ben assegurades sobretot. Tenir casa, que no falti la feina, que podem gaudir d’uns mitjans que ens assegurin la vida, d’unes bones vacances d’estiu... Busquem seguretats.

I la segona lectura ens ha manifestat un Abraham, home de fe, sortint del seu país sense saber ni on anava; vivia sota tendes. I el text afirma que “creure és posseir anticipadament els bens que esperem, és conèixer per endavant allò que encara no veiem”.

I nosaltres que creiem que Déu està amb nosaltres quan tots ens va bé, quan tot ho tenim ben planificat, quan no ens falta res i pensem que el futur el tenim ben preparat... I quan ens falta això diem Déu no està amb nosaltres.

Jesús diu: “On teniu el vostre tresor, hi teniu el vostre cor”. I descobrim que el nostre tresor és un altre: que Déu no és el nostre tresor. I aquesta és la proposta sorprenent de Jesús: “Veneu els vostres bens”. Ja recordem la resposta d’aquell home ric; el seu cor li demana més i quan Jesús li proposa més, se’n va tot trist.

Jesús vol oferir un nou estil de viure: “Estigueu a punt”. Per això cal que esperem que sigui Jesús, que no el confonguem amb qualsevol altra realitat. Sempre una realitat que ens agrada més. I la pregunta és clau: “Aquesta paràbola, la dieu per a nosaltres o per a tothom?”. Sí, nosaltres som els de la primera fila; sí, ja entenem que aquells que estan fora són aquells a qui els ha de tocar el rebre; a nosaltres, no!

Els cristians som els que tenim més responsabilitat perquè som els que tenim més. I quan ens assenyalen amb el dit només sabem trobar justificacions i excuses; ens amaguem per a que no ens vegin; i quan surten a la llum els draps bruts, tots correm a buscar excuses i a rebaixar l’acusació... i si la podem tapar millor. Tot ha de quedar ben amagat! El papa Francesc ens ha sorprès en el seu discurs a la cúria romana dient les coses pel seu nom; segurament ho estar pagant perquè les persones d’Església ens creiem intocables... i tot home, ni que sigui cristià, es pot equivocar.

Jesús és ben clar: a aquell a qui se li ha donat més, se li exigeix més. I quan surten a la llum els draps bruts tot correm a posar sordina i a tapar forats. Ens podem equivocar, però que no es vegi.

Som en ple Any de la Misericòrdia. La nostra mirada és en el rostre d’aquell pare a punt d’abraçar el seu fill que ha anat a les seves. “Feu-vos bosses que no s’envelleixin. Aplegueu un tresor que no s’esgoti”.

Som convidats a reflexionar com vivim la nostra fe, som els servidors que esperem que l’amo torni vivint responsablement la confiança que hem rebut. L’amo el farà seure a taula i ell mateix els servirà.


La recompensa que esperem ve de Déu.

diumenge, 31 de juliol del 2016

Lectures i homilia del diumenge 18 de durant l’any

Valorar la saviesa de l’Esperit ens farà rics,
fins i tot sense valors materials.

Mn. A. Roquer. 
Lectura del llibre de l’Eclesiastès (Ecl 1,2.2,21-23)
Vanitat i més vanitat, deia el Portaveu-del-poble, vanitat i més vanitat, tot és en va. Després que un home s’ha esforçat a treballar amb coneixement, traça i eficàcia, ho ha de deixar tot a un altre que no s’hi ha esforçat per res. També això és en va, i és una gran dissort. Perquè, de fet, què en treu l’home de tot esforç i de tot el neguit amb què treballa sota el sol? Passa els dies en el desfici i en les penes de la seva servitud, i de nit el seu cor no descansa. També això és en va.
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 3,1-5.9-11)
Germans, ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra. Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. Quan es manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria. Per tant, feu morir allò que us lliga a la terra: fornicació, impuresa, passions, mals desigs i l’amor al diner, que és una idolatria; no us enganyeu els uns als altres, vosaltres que us heu despullat de l’home antic i del seu estil d’obrar, i us heu revestit del nou, que es renova a imatge del seu Creador i avança cap al ple coneixement. Aquí ja no compta ser grec o jueu, circumcís o incircumcís, bàrbar o escita, esclau o lliure, sinó que Crist ho és tot, i és de tots.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 12,13-21)
En aquell temps, un de la gent digué a Jesús: «Mestre, convenceu el meu germà que es parteixi amb mi l’herència.» Jesús li contestà: «Bon home, qui m’ha encomanat a mi que fes de jutge o de mediador entre vosaltres?» Llavors digué a tothom: «Vigileu! Guardeu-vos de tota ambició de posseir riqueses, perquè ni que algú tingués diners de sobres, els seus béns no li podrien assegurar la vida.» I els ho explicà amb una paràbola: «Un home ric va treure de les seves terres unes collites tan abundants que no tenia on guardar-les. Tot rumiant es va dir: ja sé què faré: tiraré a terra els meus graners, en construiré de més grans, hi guardaré tot el meu gra i les altres mercaderies meves i em diré a mi mateix: “Tens reserves per a molts anys: reposa, menja, beu, diverteix-te.” Però Déu li digué: “Vas errat! Aquesta mateixa nit et reclamen el deute de la teva vida i tot això que volies guardar-te, de qui serà? Així passa amb tothom qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric als ulls de Déu”.»
Homilia:
Ens parlen constantment d’Economia. La paraula clau és aquesta: Crisi! Que ha vingut després d’un anys que vam dir de prosperitat.

Hem vist a l’evangeli com intenten que Jesús prengui partit davant dels estralls que produeix aquest fet de la falta d’economia. Jesús és clar i contundent: “No he vingut a fer de mediador”. Ni Jesús té un pla econòmic per oferir, però sí que posa el dit a la llaga: “Vigileu. Guardeu-vos de l’ambició de posseir riqueses perquè, ni que algú tingués diners de sobres, els seus bens no li poden assegurar la vida”. Més clar no es pot dir.

No podem perdre de vista la pregunta que es fa l’anomenat portaveu del poble: Què en treu l’home de tot el seu esforç?

Són molts els indicadors que assenyalen que al nostre món el progrés va associat a una força financera... cada vegada més gran. Què és el que de veritat ens mou? La cobdícia? L’avarícia? La generositat? Unes actituds que són totalment oposades.

Nosaltres que ens diem creients ens enriquim amb els valors de Jesús. No es tracta de si tenim molt o poc; sinó de quin és el valor que donem a la vida.

Al final de l’evangeli hi ha una qüestió que Jesús proposa, que és un repte en un món on socialment és tant valorat l’èxit personal. La nostra proposta, si es pot parlar així, és per a la vida, però... quina vida? Creure és acceptar incondicionalment que l’experiència de vida de Jesús sigui també la nostra. Aquí comença el nostre examen de consciència. “Estimar allò que és de dalt”

Avui, l’accent de les lectures està centrat en el perill que representa l’afany d’acumular bens materials. Però podeu anar més enllà: ja que estem a l’Any Sant de la Misericòrdia podem fer memòria de retalls de l’Evangeli que ens conviden a augmentar la capacitat de despreniment, no només la capacitat de tenir més.

Allò que ens ha de moure és la capacitat de ser més. Jesús ens anima a trobar el veritable valor de les coses d’aquest món. Mireu sinó a sant Francesc d’Assís. Ni que algú tingués diners de sobres, els seus bens no li poden assegurar la vida... que és el gran valor! Sant Pau ho deia així: “Feu morir allò que us lliga a la terra”.

Avui cada u es podria proposar fer una reflexió sobre el sentit autèntic de la vida. Per a què visc? Què és realment viure? Per a qui visc? Per a Déu, a qui estimo, a qui vull servir? O per a mi mateix, procurant evitar que el diner no sigui el mòbil de la meva vida? Vull dir que el llegir no ens faci perdre l’escriure.


Valorar la saviesa de l’Esperit ens farà rics, fins i tot sense valors materials.

Lectures i homilia del diumenge 18 de durant l’any

Valorar la saviesa de l’Esperit ens farà rics,
fins i tot sense valors materials.

Mn. A. Roquer. 
Lectura del llibre de l’Eclesiastès (Ecl 1,2.2,21-23)
Vanitat i més vanitat, deia el Portaveu-del-poble, vanitat i més vanitat, tot és en va. Després que un home s’ha esforçat a treballar amb coneixement, traça i eficàcia, ho ha de deixar tot a un altre que no s’hi ha esforçat per res. També això és en va, i és una gran dissort. Perquè, de fet, què en treu l’home de tot esforç i de tot el neguit amb què treballa sota el sol? Passa els dies en el desfici i en les penes de la seva servitud, i de nit el seu cor no descansa. També això és en va.
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 3,1-5.9-11)
Germans, ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra. Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. Quan es manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria. Per tant, feu morir allò que us lliga a la terra: fornicació, impuresa, passions, mals desigs i l’amor al diner, que és una idolatria; no us enganyeu els uns als altres, vosaltres que us heu despullat de l’home antic i del seu estil d’obrar, i us heu revestit del nou, que es renova a imatge del seu Creador i avança cap al ple coneixement. Aquí ja no compta ser grec o jueu, circumcís o incircumcís, bàrbar o escita, esclau o lliure, sinó que Crist ho és tot, i és de tots.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 12,13-21)
En aquell temps, un de la gent digué a Jesús: «Mestre, convenceu el meu germà que es parteixi amb mi l’herència.» Jesús li contestà: «Bon home, qui m’ha encomanat a mi que fes de jutge o de mediador entre vosaltres?» Llavors digué a tothom: «Vigileu! Guardeu-vos de tota ambició de posseir riqueses, perquè ni que algú tingués diners de sobres, els seus béns no li podrien assegurar la vida.» I els ho explicà amb una paràbola: «Un home ric va treure de les seves terres unes collites tan abundants que no tenia on guardar-les. Tot rumiant es va dir: ja sé què faré: tiraré a terra els meus graners, en construiré de més grans, hi guardaré tot el meu gra i les altres mercaderies meves i em diré a mi mateix: “Tens reserves per a molts anys: reposa, menja, beu, diverteix-te.” Però Déu li digué: “Vas errat! Aquesta mateixa nit et reclamen el deute de la teva vida i tot això que volies guardar-te, de qui serà? Així passa amb tothom qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric als ulls de Déu”.»
Homilia:
Ens parlen constantment d’Economia. La paraula clau és aquesta: Crisi! Què ha vingut després d’un anys que vam dir de prosperitat.

Hem vist a l’evangeli com intenten que Jesús prengui partit davant dels estralls que produeix aquest fet de la falta d’economia. Jesús és clar i contundent: “No he vingut a fer de mediador”, ni Jesús té un pla econòmic per oferir, però sí que posa el dit a la llaga: “Vigileu. Guardeu-vos de l’ambició de posseir riqueses perquè, ni que algú tingués diners de sobres, els seus bens no li poden assegurar la vida”. Més clar no es pot dir.

No podem perdre de vista la pregunta que es fa l’anomenat portaveu del poble: Què en treu l’home de tot el seu esforç?

Són molts els indicadors que assenyalen que al nostre món el progrés va associat a una força financera... cada vegada més gran. Que és el que de veritat ens mou? La cobdícia? L’avarícia? La generositat? Unes actituds que són totalment oposades.

Nosaltres que ens diem creients ens enriquim amb els valors de Jesús. No es tracta de si tenim molt o poc; sinó de quin és el valor que donem a la vida.

Al final de l’evangeli hi ha una qüestió que Jesús proposa, que és un repte en un món on socialment és tant valorat l’èxit personal. La nostra proposta, si es pot parlar així, és per a la vida, però... quina vida? Creure és acceptar incondicionalment que l’experiència de vida de Jesús sigui també la nostra. Aquí comença el nostre examen de consciència. “Estimar allò que és de dalt”

Avui, l’accent de les lectures està centrat en el perill que representa l’afany d’acumular bens materials. Però podeu anar més enllà: ja que estem a l’Any Sant de la Misericòrdia podem fer memòria de retalls de l’Evangeli que ens conviden a augmentar la capacitat de despreniment, no només la capacitat de tenir més.

Allò que ens ha de moure és la capacitat de ser més. Jesús ens anima a trobar el veritable valor de les coses d’aquest món. Mireu sinó a sant Francesc d’Assís. Ni que algú tingués diners de sobres, els seus bens no li poden assegurar la vida... que és el gran valor! Sant Pau ho deia així: “Feu morir allò que us lliga a la terra”.

Avui cada u es podria proposar fer una reflexió sobre el sentit autèntic de la vida. Per a què visc? Què és realment viure? Per a qui visc? Per a Déu, a qui estimo, a qui vull servir? O per a mi mateix, procurant evitar que el diner no sigui el mòbil de la meva vida? Vull dir que el llegir no ens faci perdre l’escriure.


Valorar la saviesa de l’Esperit ens farà rics, fins i tot sense valors materials.