Homilia del diumenge 2 de durant l’any

L’aigua, insípida, incolora, com a vegades la nostra vida, es pot convertir en vi, en el millor vi!

Mn. A. Roquer

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 62,1-5)

Per amor de Sió no vull callar, no vull reposar per Jerusalem fins que aparegui com un raig de llum el seu bé, i la seva salvació com una torxa encesa. Els altres pobles veuran el teu bé, tots els reis veuran la teva glòria i et donaran un nom nou que els llavis del Senyor designaran. Seràs una corona magnífica a les mans del Senyor, i una diadema reial a les mans del teu Déu. No et podran dir més «L’Abandonada», no podran dir «La Desolada» a la teva terra: a tu et diran «Jo-me-l’estimo», i a la teva terra, «Té-marit», perquè el Senyor t’estimarà, i tindrà marit la teva terra. El qui t’haurà reconstruït et prendrà per esposa com un jove esposa una donzella; el teu Déu estarà content de tenir-te com el nuvi està content de tenir la núvia.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 12,5-11)

Germans, els dons que rebem són dons diversos, però l’Esperit que els distribueix és un de sol. Són diversos els serveis, però és un de sol el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però tots són obra d’un sol Déu, que els fa valent-se de cadascun de nosaltres. Les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots. Un, gràcies a l’Esperit, rep el do d’una paraula profunda; un altre, per obra del mateix Esperit, rep el do de desglossar les veritats; un altre, en virtut del mateix Esperit, rep el do de la fe; un altre, el do de donar la salut als malalts; en virtut de l’únic Esperit, un altre, el do de fer miracles; un altre el do de profecia; un altre, el de distingir si un esperit és fals o autèntic; un altre, el do de parlar llenguatges misteriosos; un altre, el do d’interpretar-los. Tots aquests dons són obra de l’únic Esperit, que els distribueix en particular a cadascú com li sembla bé.

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan (Jn 2,1-12)

En aquell temps, se celebrà un casament a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També Jesús i els seus deixebles hi foren convidats. Veient que s’acabava el vi, la mare de Jesús li diu: «No tenen vi.» Jesús li respon: «Mare, per què m’ho dius a mi? Encara no ha arribat la meva hora.» Llavors la seva mare diu als qui servien: «Feu tot el que ell us digui.» Hi havia allí sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Cada una d’elles tenia una cabuda de quatre a sis galledes. Els diu Jesús: «Ompliu d’aigua aquestes piques.» Ells les ompliren fins dalt. Llavors els digué: «Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei.» Ells n’hi portaren. El cap de servei tastà aquella aigua, que s’havia tornat vi. Ell no sabia d’on era, però ho sabien molt bé els qui servien, perquè ells mateixos havien tret l’aigua. El cap de servei, doncs, crida el nuvi i li diu: «Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats ja han begut molt, els vins més ordinaris; però tu has guardat fins ara el vi millor.» Així començà Jesús els seus miracles a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles cregueren en ell.

Homilia:

Aquest diumenge, tot i ser ja un diumenge ordinari de durant l’any, o sigui en diríem els diumenges de color verd, encara té uns certs ressons de les festes de Nadal, més concretament de l’Epifania. Per això l’evangeli no és de sant Lluc que és el que llegim enguany, sinó de sant Joan. El miracle de Canà és doncs una epifania, una manifestació de Déu. Jesús, amb el seu primer miracle, ens ofereix el rostre de Déu i, a l’hora, el seu rostre més humà fent que no manqui el vi a l’àpat de casament (fora un fracàs).

Normalment el que ens sorprèn, el que ens admira, és normal, és el miracle: convertir l’aigua en vi. Però té una significació molt més profunda. Recordeu que és l’evangeli de Joan, que sempre juga amb els elements com a significats d’altres coses. Cal saber llegir, doncs, entre línies; no limitar-nos només a un miracle espectacular i quedar bocabadats com qui veu un castell de foc. Jesús ve a donar respostes noves. I el vi és signe de la Nova Aliança.

Els enviats, recordeu, que fan la incursió a la Terra Promesa en temps de l’Èxode, tornen carregats de raïms; és la Terra Promesa. L’aigua, element típic de l’Antiga Aliança, es converteix en vi, el vi de la Nova Aliança quan Jesús, en el Darrer Sopar agafarà la copa amb el vi i dirà “Aquesta és la sang de la Nova Aliança”. Més semblances: quan els fariseus es queixen a Jesús que els deixebles de Joan dejunen però els seus no dejunen, els dirà “Com voleu que dejunin mentre tenen amb ells el nuvi”, que és ell!. La seva vinguda al món és entesa i viscuda com una aliança d’amor entre Déu i la humanitat. L’aliança de Déu amb el poble és comparada amb un amor conjugal, amb tot el que té de positiu i també amb tot el que té d’infidelitats.

Ja veiem com el miracle de Canà és un signe. Això vol dir la paraula miracle. Un signe ben clar i ben ple de significat; molt més profund que com aquell que fa un joc de mans convertint l’aigua en vi i quedar tothom amb la boca oberta.

Nosaltres hem de notar alguna cosa més. Notem que les gerres on posen l’aigua, diu Joan, “eren destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus”. Això s’ha acabat, ja no cal; Jesús converteix l’aigua de les purificacions en el vi nou, el millor vi, signe que ha arribat un nou temps.

Fora quedar-nos a mig camí si en el miracle de Canà només hi veiéssim que l’aigua es converteix en vi. És expressió d’una cosa molt més profunda, molt més alta.

Ara ja no sé si l’evangeli de les noces de Canà és el més adient per a la celebració d’un casament, només perquè hi surt una celebració matrimonial, donat que la intenció de l’evangelista Joan és el miracle, no el casament. O potser sí que ho és! Enteneu-me. Vull dir que l’un, el miracle, i l’altre, el casament, no són res més que manifestacions de l’amor de Déu. I no només la manifestació del seu poder miracler. L’amor de la parella de Canà i l’amor de Jesús per la parella de Canà quan els falta vi, és el mateix amor; el que passa és que allò que ens sorprèn, ens admira, és el miracle. Però el que ens convé és que veiem més enllà del nas.

I ara mirem el prec de Maria, la mare de Jesús: “No tenen vi”. Que, potser, vol dir, vés a saber: No tenen esperances, no tenen il·lusió o no tenen fe o no tenen alegria o no tenen sentit de l’humor, que és tan necessari per viure, o, potser, encara són a l’Antic Testament que no ho veus?. I Maria ens diu, no als criats de Canà, a nosaltres: “Feu tot el que Ell us digui”. I sap què dir. Ella, com ningú, ha fet allò que el Senyor li ha dit. I no s’ha fet un miracle de convertir l’aigua en vi, no!; s’ha fet l’admirable mostra d’amor d’un Déu que s’ha fet home per nosaltres.

L’aigua, insípida, incolora, com a vegades, potser, la nostra vida, es pot convertir en vi, en el millor vi!, en la vida més plena de sentit, en una vida que realment val la pena de ser viscuda.

Homilia de la festa del Baptisme de Jesús

I amb el baptisme ens ha fet néixer, a tots, a una vida nova, l´única vida que és veritat vida: la de Déu.

Mn. A. Roquer

Lectura del llibre del profeta Isaïes (Is 40,1-5.9-11)

«Consoleu, consoleu el meu poble», diu el vostre Déu. «Parleu amorosament a Jerusalem, crideu i digueu-li que s’ha acabat la seva servitud, ha estat perdonada la seva culpa: ha rebut de mans del Senyor doble pena per tots els seus pecats.» Escolteu una veu que crida: «Obriu en el desert una ruta al Senyor, aplaneu en l’estepa un camí per al nostre Déu. S’alçaran les fondalades i s’abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una plana, el terreny escabrós serà una vall. Llavors apareixerà la glòria del Senyor i la veurà tothom alhora. La boca del Senyor ho ha dit.» Puja en una muntanya ben alta, missatger que anuncies a Sió la bona nova! Tu que portes bones noves a Jerusalem, alça ben fort el teu crit, alça’l ben fort, no tinguis por! Digues a les viles de Judà: «Aquí teniu el vostre Déu! El Senyor Déu arriba amb poder, el seu braç domina tota cosa, l’acompanya el fruit de la seva victòria, el precedeixen els seus trofeus; vetlla com un pastor pel ramat, l’aplega amb el seu braç, porta al pit els anyells, acompanya les ovelles que crien.»

Lectura de la carta de sant Pau a Titus (Tt 2,11-14.3,4-7)

Estimats: s’ha revelat l’amor de Déu, que vol salvar tots els homes, i ens ensenya que abandonem la impietat i els desigs mundans, per viure en aquest món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat, mentre esperem que es compleixi feliçment la nostra esperança, que es manifesti la glòria de Jesucrist, Déu gran i salvador nostre. Ell s’entregà a si mateix per nosaltres, per rescatar-nos de l’esclavatge de les culpes, deixar-nos nets i fer de nosaltres un poble ben seu, apassionat per fer el bé. Quan s’ha revelat la bondat de Déu, salvador nostre, i l’amor que ell té als homes, no l’han mogut les obres que nosaltres podíem haver fet, sinó la seva bondat que ens salva amb un bany d’aigua regenerador i amb el poder renovador de l’Esperit Sant, que ell ha vessat a mans plenes sobre nosaltres per Jesucrist, el nostre salvador; així, justos per la seva gràcia, som hereus de la vida eterna, que des d’ara tenim dret a esperar.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 3,15-16.21-22)

En aquell temps, la gent que vivia en l’expectació sospitava si Joan no fóra potser el Messies. Ell respongué dient a tothom: «Jo us batejo només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni de deslligar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc.» Un dia que tot el poble es feia batejar, Jesús també fou batejat. Mentre pregava, s’obrí el cel i baixà cap a ell l’Esperit Sant en figura corporal com un colom, i una veu digué des del cel: «Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut.»

Homilia:

Avui, la Litúrgia fa un salt en el temps: de la infància de Jesús a la l’edat adulta. És que els evangelis, de la seva vida de Natzaret, només es poden reduir a una frase molt simple però ben significativa; diu: “L’infant creixia, s’enfortia i era ple d’enteniment. Baixà amb els seus pares a Jerusalem i els era obedient”. Això són 30 anys.

La seva vida d’infant acaba amb la festa de l’Epifania. I la seva vida pública també comença, avui, amb una Epifania: el Baptisme. La paraula epifania vol dir manifestació: se’ns ha manifestat la Glòria de Déu. “Aquest és el meu Fill estimat”. Ja no és aquell infant entre el bou i la mula d’un estable... No! És el Fill estimat de Déu!

El Baptisme de Jesús, com a festa, és relativament recent: va ser instituïda l’any1960. I així se’ns dóna a tots, els batejats, no pas amb aigua sinó també en Esperit Sant, l’oportunitat de fer-nos conscients de la realitat del baptisme. Un moment apropiat per reflexionar sobre la nostra condició; i que va ser amb el baptisme que vam començar una vida nova, un camí nou, el camí de la fe.

Sempre s’ha dit que hi ha batejats d’estadística, de números, i batejats conscients de tenir amb ells l’esperit de Jesús que viu i actua a través d’ells pel baptisme. El nostre baptisme va ser el començament també d’una nova vida; el nostre baptisme també va ser una epifania. El batejat té la vida de Déu i fa cas d’aquella paraula referida a Jesús: “Escolteu-lo”. I aquí hi som cada diumenge!

El baptisme de Joan és només amb aigua... el de Jesús en Esperit. Joan no és posseïdor de l’Esperit Sant, Jesús sí. El baptisme del Jordà és, però, una epifania, una manifestació clara de Déu: “S’ha manifestat la Glòria de Déu!”. Com?, perquè la curiositat sempre ens incita: en un infant ajagut en una menjadora i en un estable a les afores del poble de mala mort que es diu Betlem; o bé al Jordà amb un raig d’aigua. El nostre Déu és així; i si no l’entenem així mai entendrem el nostre Déu!. No hi ha més gran manifestació d’omnipotència que quan l’omnipotent es val de la impotència!: en un estable o en una creu, o en un raig d’aigua. Aquí descobrim com és el nostre Déu.

A vegades intentem unir dos conceptes de Déu contradictoris: el Déu de l’amor i el Déu de la ira, el Déu de la bondat i el Déu de la justícia, el Déu de la confiança i el Déu de la por. Jo sé que aquell esperit, que l’omplia al Jordà, és present avui en tots nosaltres, els batejats. Fins i tot m’atreviria a dir que això que avui anomenen una crisi de fe pot ser un temps de gràcia. No tinc cap por d’una Església més fràgil, més feble, menys influent, més humil... Potser és per aquest camí que l’Esperit es manifestarà i veurem, de veritat, quin és l’Esperit de Jesucrist.

L’Evangeli, al narrar el Baptisme de Jesús, suggereix una cosa nova: “El cel s’obrí”. Però no pas per descarregar la ira de Déu... com, fins i tot, pensava el Baptiste, sinó per a que el seu esperit ho ompli tot, que és l’Esperit que tot ho renova. Del cel obert n’arriba una veu: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat”. En el nostre baptisme va passar el mateix; clar, érem tan petits aleshores que no ho recordem!, però no vol dir que no hagués passat: Déu Pare ens va acollir com a fills seus estimats! I és per això que podem dir amb tota veritat, i amb tot el cor!: Pare Nostre.

No tornem, doncs, a les experiències del Déu pròpies de l’Antic Testament... que està caducat! Que a vegades les hem fet servir, potser, per castigar o per dir que Déu castigui a aquells que nosaltres no podem ni veure.

Abandonem-nos a l’experiència nova, inesperada, sempre immerescuda, de ser fills de Déu; l’experiència més genuïna de Jesús: Déu és un pare. I amb el baptisme ens ha fet néixer, a tots, a una vida nova, l´única vida que és veritat vida: la de Déu.

Homilia de la festivitat de l’Epifania del Senyor

“S’entornaren al seu país per un altre camí”:

La fe sempre fa canviar de camí, fa buscar altres camins. El que ha trobat la Llum ha trobat un altre camí!

Mn. A. Roquer

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 60,1-6)

Alça’t radiant, Jerusalem, que arriba la teva llum i sobre teu clareja com l’alba la glòria del Senyor. Mentre les tenebres embolcallen la terra, i fosques nuvolades cobreixen les nacions, sobre teu clareja el Senyor i apareix la seva glòria. Els pobles s’acosten a la teva llum, els reis busquen la claror de la teva albada. Alça els ulls i mira al teu entorn: tots aquests s’apleguen per venir cap a tu; porten de lluny els teus fills, duen als braços les teves filles. Tota radiant i meravellada veuràs amb el cor eixamplat com aboquen damunt teu els tresors del mar i porten a casa teva la riquesa de les nacions. Et cobriran onades de camells, dromedaris de Madian i d’Efà; tots vénen de Sabà portant or i encens i cantant la grandesa del Senyor.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 3,2-3a.5-6)

Germans, segurament heu sentit dir que Déu m’ha confiat la missió de comunicar-vos la seva gràcia: per una revelació he conegut el misteri secret, que els homes no havien conegut en les generacions passades tal com ara Déu l’ha revelat per l’Esperit als sants apòstols de Crist i als profetes. El secret és aquest: que des d’ara, per l’evangeli, tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 2,1-12)

Quan va néixer Jesús a Bet-Lèhem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren d’Orient uns mags i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: «On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist com s’aixecava la seva estrella i venim a presentar-li el nostre homenatge.» El rei Herodes i tota la ciutat de Jerusalem s’inquietaren en sentir aquestes noves. Herodes convocà tots els grans sacerdots amb els lletrats del poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells respongueren: «A Bet-Lèhem de Judea. Així ho escriu el profeta: “Bet-Lèhem, terra de Judà, no ets de cap manera la més petita entre les famílies de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble”.» Llavors Herodes cridà secretament els mags i s’informà ben bé del moment en què s’havia aparegut l’estrella. Després els encaminà a Bet-Lèhem amb aquesta recomanació: «Aneu, busqueu-lo ben bé, aquest nen, i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, que jo també vull presentar-li el meu homenatge.» Sortint de l’audiència del rei, es posaren en camí. Llavors s’adonaren que l’estrella que havien vist aixecar-se anava davant d’ells fins que s’aturà sobre el lloc on hi havia el nen. La seva alegria en veure allà l’estrella va ser immensa. Entraren tot seguit a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare i, prostrats a terra, li prestaren el seu homenatge. Van obrir llavors les seves arquetes per oferir-li presents: or, encens i mirra. Després, advertits en un somni que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí.

La Glòria del Senyor s’ha manifestat a Betlem i continuarà manifestant-se en nosaltres fins el seu retorn gloriós. Per això, germans, us anuncio amb goig que, així com ens hem aplegat en aquestes festes de Nadal, ens alegrarem també en la gran celebració de la Pasqua, la resurrecció del Senyor. Així, doncs, tingueu present que aquest any la Quaresma, que ens prepara per a les festes pasquals, començarà el dia 13 de febrer, Dimecres de Cendra; i del 29 al 31 de març celebrarem el Tridu Pasqual (mort, sepultura i resurrecció del Senyor). El dia 31 de març serà Pasqua, la festa més gran de l’any; i al cap de 50 dies, el diumenge 19 de maig, celebrarem la solemnitat de la Pentecosta, el do de Jesús ressuscitat a la seva Església. El 25 de setembre, que enguany serà dimecres, celebrarem la solemnitat de la Mare de Déu de Misericòrdia. Cada diumenge ens anirem reunint aquí per celebrar l’eucaristia i commemorar la resurrecció del Senyor. Venerarem també la memòria de la Mare de Déu en les seves festes; i la dels nostres germans els sants i santes que ens acompanyen en el camí. Tots els dies són sants i bons per als que estan en gràcia de Déu. I ja, al final de l’any, l’1 de desembre, iniciarem un nou any litúrgic per començar la preparació del nou Nadal del Senyor Jesucrist. A Ell tot honor i la glòria pels segles dels segles. 

Homilia:

Jo ho sabem tots però no serà endebades que ho recordem una vegada més: avui celebrem l’Epifania! I epifania vol dir manifestació, i, més concretament, manifestació per tot arreu (epi): Manifestació de Déu a tots els homes!

Perquè, què celebrem en aquests dies?... Sinó que el naixement de Jesús és la definitiva manifestació de Déu que al fer-se home s’ha fet més entenedor que mai... si volem. “Déu havia parlat abans, i moltes vegades pels profetes, però ara ens ha parlat en la persona del seu Fill” ens dirà sant Joan.

I aquesta manifestació no pot quedar tancada de cap manera per les fronteres d’un poble de les promeses, Israel. Ni ens pot quedar com una mena de fet llunyà en el temps (en aquell temps...), com si fos conte. Quan Déu es fa conèixer ho fa d’una manera entenedora, en un home com nosaltres, i d’una manera universal. Déu sempre va més enllà, sinó no fora Déu, del temps i de l’espai.

I és Epifania, també, el Baptisme que celebrarem diumenge que ve, amb aquella manifestació ben clara: “Aquest és el meu Fill”. I és Epifania també el primer miracle a Canà quan Jesús manifesta que actua a través de la força de Déu amb el miracle.

Sant Pau ens ha dit que per una revelació ha conegut el misteri de Déu. Déu és de tots. No només d’uns quants privilegiats, d’uns selectes, o d’un poble. La salvació o és per a tots o no és salvació. Aquesta revelació va convertir Pau en l’apòstol del pagans, tot i ser jueu. Això convé que ho sapiguem perquè som molt fàcils a restringir, a particularitzar, a apropiar-nos personalment de certs privilegis i del do de Déu.

La inquietud de recerca dels Mags, ser capaços de posar-se en camí, no escandalitzar-se de trobar un infant ajagut en una menjadora en un país que no és el seu... Bona lliçó! Ells són savis en l’astrologia, però perquè som primaris, ja ho sabem, i el sentiment sempre el tenim a flor de pell, el gran misteri que estem celebrant; amagat des dels segles... i que s’ha de descobrir. Ells, els Mags, són capaços, tot i ser mags, de reconèixer en la petitesa d’un infant el Déu que es manifesta. Són capaços de posar-se en camí, de preguntar on és l’infant (que en aquell temps no existia el GPS), de no sentir-se decebuts al veure que aquell famós rei que busquen és un pobre infant ajagut a la palla d’una menjadora en un poble de mala mort que es diu Betlem. Déu per manifestar-se no necessita espectacle!.

També nosaltres hem d’aprendre a llegir els signes (“Hem vist la seva estrella”), posar-nos en camí. Ells volien conèixer, volien trobar. La curiositat pot ser el primer principi del coneixement. Superem les incerteses, els dubtes, la capacitat de superar tots els dubtes.

I finalment, i molt important, diu “s’entornaren al seu país per un altre camí”. La fe sempre fa canviar de camí, fa buscar altres camins. El que ha trobat la Llum ha trobat un altre camí!

Sempre es pot donar, per altra part, aquest contrast: els Mags volen veure l’Infant. I hi ha d’altres que també s’interessen: “Feu-m’ho saber”. Jesús sempre, des de Betlem, no deixarà indiferent ningú, a ningú que si apropi de veritat, per un motiu o per un altre. Per a uns, els Mags, diu “va ser causa d’una gran alegria”; per altres, per a Herodes, va ser causa d’una gran por.

Germans, cada Eucaristia és una nova manifestació de Déu per mitjà de la petitesa d’uns signes, ben casolans, ben tendres: un infant o un tros de pa. Fins que arribarem a la possessió plena del misteri del qual en som participants.

Allò que ha valorat l’Infant no és or, encens o mirra, sinó la nostra fe: Tornar per un altre camí per descobrir la glòria de Déu!

Homilia de la festivitat de Santa Maria, Mare de Déu

Avui la nostra mirada es fixa en Maria que ha fet possible el Nadal. I amb ella celebrem amb alegria els inicis de la nostra salvació

Mn. A. Roquer. 

Lectura del llibre dels Nombres (Nm 6,22-27)

En aquells dies, el Senyor digué a Moisès: «Digues a Aharon i als seus fills: Beneïu el poble d’Israel amb aquestes paraules: “Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que el Senyor et faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi de tu; que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau.” Així interposaran el meu nom a favor del poble d’Israel, i jo el beneiré.»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia (Ga 4,4-7)

Germans, quan el temps arribà a la seva plenitud, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, nascut sota la Llei, per rescatar els qui vivien sota la Llei, perquè obtinguéssim ja la condició de fills. I la prova que som fills de Déu és que l’Esperit del seu Fill que ell ha enviat crida en els nostres cors: «Abbà, Pare!» Per tant, ja no ets esclau, sinó fill; i si ets fill, també ets hereu, per gràcia de Déu.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 2,16-21)

En aquell temps, els pastors anaren a Bet-Lèhem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora. Havent-ho vist amb els propis ulls, van contar el que els havien dit d’aquell infant, i tothom qui ho sentia es meravellava del que deien els pastors. Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava. Després els pastors se’n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit; tot van trobar-ho com els ho havien anunciat. Passats vuit dies, quan hagueren de circumcidar-lo; li posaren el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l’àngel abans que el concebés la seva mare.

Homilia:

L’evangeli que acabem d’escoltar ens ha concretat molt bé què celebrem avui: Cap d'any  No! La celebració cristiana va per un altre cantó, no es regeix pel calendari civil. L’evangeli ha dit: “Vuit dies després... (o sigui, avui!) del naixement de l’Infant Jesús té lloc la circumcisió”.

En el moment de circumcidar-lo, que era el ritus obligatori per a tot nen que pertanyia a això, el Poble de Déu, el poble que esperava la salvació de Déu... al cap de vuit dies, doncs, al circumcidar-lo li posen per nom Jesús, que vol dir Déu-Salve. Només pel nom ja sabem quina és la missió d’aquest infant nascut a Betlem fa 8 dies.

Tants anuncis que veiem... fins a l’avorriment de vegades: Ja torna a sortir!. Tants anuncis de caves, de joguines, de regals, de colònies meravelloses... Nosaltres també fem un anunci, un anunci més beneficiós i més necessari; nosaltres, malgrat els auguris no massa falaguers d’aquest any que comença, ens atrevim a fer un anunci: Malgrat tot, més enllà de tot, tenim una salvació, que ens l’ha portat Jesús!

I avui mirem també aquella persona que ho ha fet possible, que ha portat el Salvador: la mare, Maria. Com diu l’oració de la missa d’avui: “Volem contemplar i agrair, de manera especial, amb aquesta paradoxa que ella va ser la que va donar vida a aquell que és l’autor de la vida”. Avui, doncs, la nostra mirada es fixa en Maria, que ha fet possible el Nadal. I amb ella celebrem, amb alegria, els inicis de la nostra salvació. La humanitat té solució!

“Tindràs un fill, que salvarà el seu poble de tots els pecats” I ara entenem molt bé allò de “I Maria conservava aquests records (és clar!) en el seu cor, i els meditava”. Una actitud a imitar, en això, per tots nosaltres.

No oblidem que avui és el dia de Cap d’any i és el començament d’un any nou. I un començament sempre marca; marca la vida de tots nosaltres. No som indiferents al fulls que es van arrencant d’un calendari. Tots nosaltres som temps i perquè som temps, com el temps... passem. I ens ho fa fet present la preciosa lectura del llibre dels Nombres que és el text de benedicció de l’any nou del món jueu; una pregària que va fer seva sant Francesc d’Assis. Fixem-nos-hi:

“Que el Senyor et faci veure la claror de la seva mirada. Que el Senyor et beneeixi i et guardi; que el Senyor giri cap a tu la seva mirada i et doni la seva pau”. En la teva mirada si veurà sempre, si és així, la mirada de Déu. Que és així com tindrem el do de la pau, tan desitjada, tan reclamada; de la seva pau, que és la pau del cor, que comença per aquí. Tota pau, la pau de veritat, comença per tenir un cor net. La pau de veritat que és la pau que ve de Déu. “Feliços, dirà Jesús a les Benaurances, els que posen pau; Déu els reconeixerà com a fills”.

Avui, vuitada de Nadal, avui, Cap d’any, tot convida a una mirada nova: la mirada de Maria, la dels pastors que saben veure en l’infant de l’establia l’acompliment de les promeses de Déu, la mirada de Déu de qui ve la veritable pau.

Que aquesta mirada ens faci veure també més enllà d’aquesta celebració amb la qual comencem un any nou; molt ple d’interrogants, ben cert. I que ens faci veure a Déu mateix en el pa i el vi d’aquesta Eucaristia. Perquè tot és possible si nosaltres sabem fer com Maria a les Noces de Canà: “Feu tot el que Ell us digui”