Homilia del diumenge de Pasqua

La Resurrecció supera tots els nostres càlculs

Mn. A. Roquer

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 10,34a.37-43) En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per la Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el consagrà ungint-lo amb l’Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell. Nosaltres som testimonis de tot el que va fer en el país dels jueus i a Jerusalem. Després el mataren penjant-lo en un patíbul. Ara bé: Déu el ressuscità el tercer dia, i concedí que s’aparegués, no a tot el poble, sinó a uns testimonis que, des d’abans, Déu havia escollit, és a dir, a nosaltres, que hem menjat i hem begut amb ell després que ell hagué ressuscitat d’entre els morts. Ell ens ordenà que prediquéssim al poble assegurant que ell és el qui Déu ha destinat a ser jutge de vius i de morts. Tots els profetes donen testimoni a favor seu anunciant que tothom qui creu en ell rep el perdó dels pecats gràcies al seu nom.»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 3,1-4) Germans, ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra. Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. Quan es manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 20,1-9) El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat.» Llavors Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrere d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc. Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.

Homilia:

Aquest matí de Pasqua fem volar la imaginació. Que no és el mateix que fer volar coloms! Posats a demanar coses a Déu, que ho fem molt sovint, avui li podem demanar una cosa, no us estranyeu: Senyor, feu-nos rucs! Tan rucs que, veient la sortida del sol del dia de Pasqua, no pensem com el savis en la física de la llum, sinó en la nova llum del ressuscitat; enduts per l’esperança, veient el sepulcre buit, entenguem que ha nascut una nova via; que el Déu de la vida pot més que nosaltres, tan savis com som... però només podem arribar a provocar la mort! Que siguem prou rucs per entendre allò que els savis més saberuts no poden entendre mai: que en vós, i només en vós, hi ha la veritable vida; una vida que, perquè és veritable, supera la mort, tota mort! Feu que aquella lluna plena del mes de nissan, únic testimoni de la Resurrecció, ens esvaeixi tots els dubtes que, a vegades, fan que siguem nosaltres més que a la lluna de nissan a la lluna de València.

Tomàs per creure havia de veure i tocar; això no és creure! Nosaltres sentim les paraules de l’àngel, que sap de què parla, i ens ha tornat a dir enguany, una altra vegada per si ho havíeu oblidat, som tan curts de memòria que se’ns ha de repetir cada any: “No és aquí. Ha ressuscitat!” Si ja us ho havia dit! Que és més, molt més, que el que nosaltres podíem imaginar i podíem esperar. La Resurrecció supera tots els nostres càlculs.

L’anunci de l’àngel només és una sorpresa per als durs d’enteniment, però per als que creuen és el més normal del món que Crist ressusciti. “I a qui anirem, Senyor? Ningú com vós és la llum veritable!”

La llum de la Pasqua pot esvair, té força per això, totes les ombres, totes! És petita, aquesta llum, com la flama d’un ciri, però de moment, ja en tenim prou; sinó és massa esclatant aquesta llum i ens podria enlluernar. I llavors nosaltres, que sempre estem preparats per a tot, si ens enlluerna ens podríem posar ulleres de sol.

Nosaltres no ens podem ressuscitar. Déu sí que ens ressuscita. Doncs... deixem-nos ressuscitar! Vivim un matí de Pasqua sense acabar d’entendre mai com pot ser un dia etern, sense una posta de sol; un dia seré sense boires ni núvols de tristor. Sigueu per a nosaltres, Senyor, en mig de tantes nits de foscor, la llum, simplement, d’una petita candela de fe. Només vós podeu vèncer totes les nostres tristors perquè sou el vençut de tots els vençuts i sou el vencedor de tots els vencedors.

Maria Magdalena, primer testimoni, representa la gosadia i també l’empenta dels que viuen amb el convenciment que el mal no pot més que el bé, i que l’amor és més fort que la mort. I Pere i Joan representen la confiança; se’n fien de la paraula d’aquella dona; van al sepulcre i “han trobat aplanat el llençol d’amortallar i plegat el mocador”; ja en tenen prou! I han entès que hi ha unes altres realitats que van més enllà de tot allò que toquem i veiem. És la fe! Per això sant Pau ens dirà: “Si heu ressuscitat amb el Crist, busqueu les coses de dalt, estimeu les coses de dalt”. El nostre desig d’eternitat només es pot omplir amb un sepulcre buit.

Avui tenia la intenció de fer l’homilia, el sermó, cantant, però hi havia el perill que em prenguéssiu per un orat. Però la veritat és que diu que els orats són els que diuen les veritats. Cert que la Pasqua és un cant a la vida, i en bona fe que ens fa molta falta!

Aquell dia no s’obrí el sol com cada dia. Aquell dia de la primera Pasqua naixia una llum nova, un sol sense posta.

Ara no sé si el sepulcre de Jesús era el lloc del morts o era el bressol d’una vida nova. Aquell diumenge va esdevenir, i amb tota raó, el naixement de tots els diumenges de l’any.

Germans, caminem segurs i ferms de pasqua en pasqua, fins a la Pasqua en majúscula. La llum del sol de Pasqua supera tota llum. La mort ha estat vençuda. Al·leluia!

Homilia de la missa de l’aparició

Si no som capaços d’entendre l’amor, no serem mai capaços d’entendre la generositat.

Continuarem sent pobres, molt pobres, pobres d’amor.

Mn. A. Roquer

Homilia:

Falten pocs dies per a la Pasqua. Així hem començat l’evangeli: “Faltaven cinc dies per a la festa de Pasqua”.

La decisió de fer desaparèixer Jesús ja ha estat pressa; ara només falta la manera. Però mentre es van tancant totes les portes se n’obre una. La conjura de la seva mort, la traïció d’un dels seus... també hi ha un gest d’amor, el de Maria, la de Magdala. Una dona trenca una botella de perfum de molt preu per ungir els peus de Jesús. L’olor d’aquell perfum ens ha arribat fins a nosaltres després de 2000 anys; era de bona qualitat!. Ens ha arribat a nosaltres, aquesta olor de perfum, si tenim bon nas!

Alguns, entre ells Judes, s’indignen per aquest gest. Pensen que el preu que val, diu “300 denaris”, podria tenir un altre objectiu. El preu que cobrarà Judes era només de 30 denaris! La fe val molt però, a vegades, si no vigilem la podem malbaratar per molt poca cosa. “Més valdria donar-ho als pobres”. Jesús, en aquells moments, era el pobre que demanava caritat, que captava una mica d’amor. I el troba en aquella dona que estima tant perquè són molts els pecats que li han estat perdonats! Només el qui estima de veritat no mira mai el preu que val allò que ell dóna.

Així Jesús anirà a la creu. Qui pot regatejar davant la generositat? Només aquell que estima de veritat no mira el preu perquè allò que ha rebut no té preu. En aquells moments, la dona vol manifestar el seu amor; i Jesús, en aquells moments, necessita ser estimat!

Només el que no estima regatejarà. Només el preocupa complir amb uns mínims. És aquell que sempre pregunta Amb això ja he complert? Que quedaré bé? L’evangelista ens ho ha aclarit per a que no ens quedi cap dubte, quan s’afanya a dir “Judes ho va dir, no perquè l’interessessin els pobres, sinó perquè era un lladre: guardava la caixa i en prenia els diners”. Ara ja podem entendre “la bona”, ho dic entre cometes, “la bona” intenció de Judes pels pobres. Aprenem-ne la lliçó.

Sempre és més fàcil, massa fàcil, dir allò que han de fer els altres, més que preguntar-nos què hem de fer nosaltres. Jesús, que dóna la vida per tots nosaltres, té dret a demanar-nos una mica de generositat. I nosaltres no tenim dret a regatejar. Ni amb l’excusa d’allò dels pobres que, a vegades, és l’excusa de mal pagador; és una tapadora.

Gràcies Maria per la teva generositat, i que Déu ens perdoni totes les excuses de mal pagador. Si no som capaços d’entendre l’amor, no serem mai capaços d’entendre la generositat. Continuarem sent pobres, molt pobres, pobres d’amor. I així sempre serà difícil d’entendre tota generositat!

Homilia de la missa de la Passió (Diumenge de Rams)

La misericòrdia de Dé és l’amor comprensiu, és l’amor acollidor, per tant és l’amor transformador

Mn. A. Roquer

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 50,4-7) El Senyor Déu m’ha donat una llengua de mestre perquè, amb la paraula, sàpiga sostenir els cansats. Un matí i un altre em desvetlla l’orella perquè escolti com un deixeble. El Senyor Déu m’ha parlat a cau d’orella i jo no m’he resistit ni m’he fet enrere: he parat l’esquena als qui m’assotaven i les galtes als qui m’arrancaven la barba; no he amagat la cara davant d’ofenses i escopinades. El Senyor Déu m’ajuda: per això no em dono per vençut; per això paro com una roca la cara i sé que no quedaré avergonyit.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 2,6-11)

Jesucrist, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res, fins a prendre la condició d’esclau. Havent-se fet semblant als homes i començant de captenir-se com un home qualsevol, s’abaixà i es féu obedient fins a acceptar la mort, i una mort de creu. Per això Déu l’ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom, al cel, a la terra i sota la terra, doblegui el genoll al nom de Jesús, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare. Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Lluc (Lc 22,14-23.56) C:  Llavors Jesús sortí i se n’anà, com de costum, a la muntanya de les Oliveres. El seguiren també els seus deixebles. Arribat al lloc els digué: +:  “Pregueu Déu que no us deixi caure en la temptació”. C:  Ell s’allunyà a una distància com la d’un tir de pedra, s’agenollà i pregava amb aquestes paraules: +:  “Pare, si vós ho voleu, allunyeu de mi aquest calze, però que no es faci la meva voluntat sinó la vostra”. C:  Se li aparegué un àngel del cel que el confortava. En ple combat interior, pregava més intensament, i la seva suor semblava com gotes de sang que queien fins a terra. Quan s’aixecà de la pregària, se n’anà cap els deixebles i els trobà adormits de tristor; i els digué: +:  “¿Per què dormiu? Aixequeu-vos i pregueu, que no caigueu en la temptació”. C:  Encara parlava Jesús quan arribà gent; el qui es deia Judes, un dels dotze, els anava al davant i s’acostà a Jesús per besar-lo. Jesús li digué: +:  “Judes, amb un bes traeixes el Fill de l’home?”. C:  Els qui anaven amb Jesús quan veieren el que passava digueren: S (TOTS JUNTS): “Senyor, ¿ataquem amb l’espasa?”. C:  I un d’ells donà un cop d’espasa al criat del gran sacerdot i li tallà l’orella dreta. Però Jesús digué: +:  “Deixeu-los estar”. C:  I li tocà l’orella i el curà. Llavors Jesús digué als grans sacerdots, als oficials de la guàrdia del temple i als notables que havien vingut allà per detenir-lo: +:  “Heu vingut armats amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Mentre estava amb vosaltres al temple cada dia, no em vau tocar mai. Però ara és la vostra hora, ara les tenebres tenen el poder”. C:  Ells se l’endugueren pres i el portaren al palau del gran sacerdot. Pere el seguia de lluny. Encengueren foc al mig del pati, s’assegueren al voltant i Pere s’assegué amb ells. Una criada que el veié assegut vora al foc, se’l mirà i digué: S (TOTS JUNTS): “Aquest home també anava amb ell”. C:  Ell ho negà: S (TOTS JUNTS): “No, dona; no el conec de res”. C:  Poc després un altre que el veié li deia: S (TOTS JUNTS): “Tu també ets d’ells”. C:  Pere li contestà: S (TOTS JUNTS): “No, home; no ho sóc pas”. C:  Cosa d’una hora més tard, un altre s’hi entossudí: S (TOTS JUNTS): “Segur que aquest era d’ells: fins se li coneix que és galileu”. C:  Pere respongué: S (TOTS JUNTS): “No, home; no sé de què em parles”. C:  En aquell moment, mentre el gall cantava, el Senyor es girà i mirà Pere; Pere es recordà de les paraules que el Senyor li havia dit: “Avui, abans no canti el gall m’hauràs negat tres vegades”. I així que va ser fora, va plorar amargament. C:  Els homes que guardaven Jesús, per burlar-se’n, li tapaven la cara, li pegaven i li deien: S (TOTS JUNTS): “Prova de profetitzar: endevina qui t’ha pegat”. C:  I deien moltes més coses per injuriar-lo. C:  Quan es va fer de dia es van reunir tots els notables del poble, els grans sacerdots i els mestres de la Llei i portaren Jesús al sanedrí. Allà li demanaven: S (TOTS JUNTS): “Si ets tu el Messies, digue’ns-ho”. C:  Ell els contestà: +:  “Si us dic que sí, no em creureu. Si us faig preguntes, no em respondreu. Però des d’ara el Fill de l’home estarà assegut a la dreta del Poder de Déu”. C:  Tots li digueren: S (TOTS JUNTS): “Per tant, ¿ets el Fill de Déu?’’. C:  Ell els respongué: +:  “Si que ho sóc, teniu raó”. C:  Ells digueren: S (TOTS JUNTS): “Quina falta ens fan els testimonis? Nosaltres mateixos ho hem sentit dels seus propis llavis”. C:  Llavors s’alçaren tots i el dugueren a Pilat. I començaren així la seva acusació: S (TOTS JUNTS): “Hem trobat aquest home que revolta el nostre poble, prohibeix de pagar tribut al Cèsar i pretén que és el Messies, el rei”. C:  Pilat l’interrogà: S (TOTS JUNTS): “Ets tu el rei dels jueus?”. C:  Ell li respongué: +:  “Si, teniu raó”. C:  Pilat digué als grans sacerdots i a la gent: S (TOTS JUNTS): “No trobo res en aquest home per a poder-lo inculpar”. C:  Ells insistien: S (TOTS JUNTS): “Somou el poble, escampant les seves doctrines per tot el país dels jueus. Havia començat a Galilea i no ha parat fins aquí”. C:  Quant Pilat sentí això, preguntà si aquell home era galileu. En saber que pertanyia a la jurisdicció d’Herodes, l’hi envià. Precisament aquells dies Herodes es trobava a Jerusalem. C:  Herodes s’alegrà molt de veure Jesús: feia temps que ho desitjava, perquè en sentia parlar i confiava veure-li fer algun miracle. Li feia moltes preguntes, però Jesús no li contestà res. Els grans sacerdots i els mestres de la Llei hi eren presents i l’acusaven amb força. Però Herodes amb la seva tropa, el menyspreà i, per riure’s d’ell, li posà un vestit sumptuós i l’envià altre cop a Pilat. Aquell dia Herodes i Pilat, que havien estat enemistats, es reconciliaren. C:  Pilat cridà els grans sacerdots, les autoritats i la gent i els digué: S (TOTS JUNTS): “M’heu portat aquest home com si revoltés el poble, però jo, que l’he interrogat davant vostre, no trobo que hagi comès cap dels delictes de què l’acuseu. Ni tampoc Herodes, que ens l’ha tornat a enviar. Ningú no li ha trobat res que mereixi la pena de mort. Per tant, li donaré un càstig per escarmentar-lo, i el deixaré anar”. C:  Però tota la multitud cridà: S (TOTS JUNTS): “Mateu-lo, aquest; indulteu-nos Barrabàs”. C:  Barrabàs havia estat empresonat amb motiu d’una revolta i d’un assassinat que hi havia hagut a la ciutat. Pilat tornà a parlar-los amb el desig de deixar lliure Jesús. Però ells cridaren: S (TOTS JUNTS): “Crucifiqueu-lo, crucifiqueu-lo”. C:  Pilat respongué per tercera vegada: S (TOTS JUNTS): “¿Per què? ¿Quin mal ha fet? Jo no trobo que hagi comès res que pugui merèixer pena de mort; li donaré un càstig per escarmentar-lo i el deixaré anar”. C:  Però ells insistien demanant amb grans crits, que el crucifiquessin. I s’imposaven a força de cridar. Llavors Pilat es decidí a concedir-los allò que demanaven: indultà aquell que era a la presó per revolta i assassinat, i entregà Jesús a la pena que ells volien. C:  Quan se l’enduien, agafaren un tal Simó de Cirena, que venia del camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrera Jesús. El seguia una gran gentada del poble, i també moltes dones endolades, que el planyien. Jesús es girà cap a elles i els digué: +:  “Dones de Jerusalem, no ploreu per mi: ploreu per vosaltres i els vostres fills. Perquè vindran dies que la gent dirà: ‘Felices les que no tenen fills, les entranyes que no han posat ningú al món i els pits que no han criat’. Llavors diran a les muntanyes: ‘Caieu damunt nostre’ i als turons: ‘Cobriu-nos’. Perquè si a un arbre verd fan això, ¿què serà de l’arbre sec?”. C:  En portaven dos més: uns criminals que havien de ser executats amb ell. Quan arribaren a l’indret anomenat Gólgota, el crucificaren juntament amb els criminals, un a la dreta i un altre a l’esquerra. Jesús deia: +:  “Pare, perdoneu-los, que no saben el que fan”.    C:  Es repartiren els seus vestits i se’ls jugaren als daus. La gent s’ho estava mirant. Les autoritats deien, rient-se’n: S (TOTS JUNTS): “Ell, que en salvava d’altres, que se salvi ell mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit”. C:  Els soldats també se’n burlaven: tot oferint-li vinagre, li deien: S (TOTS JUNTS): “Si ets el rei dels jueus, salva’t tu mateix”. C:  Sobre d’ell hi havia un rètol que deia: “El rei dels jueus”. C:  Un dels criminals penjats a la creu, també li deia insultant-lo: S (TOTS JUNTS): “¿No ets el Messies?. Salva’t a tu mateix i a nosaltres. C:  Però l’altre, renyant-lo, li respongué: S (TOTS JUNTS): “Tu que estàs sofrint la mateixa pena tampoc no tens temor de Déu?. I nosaltres ens ho mereixíem, perquè estem sofrint el càstig que ens correspon pel que hem fet, però aquest no ha fet res de mal”. C:  I deia: S (TOTS JUNTS): “Jesús, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne”. C:  Jesús li respongué: +:  “T’ho dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi al paradís”. C:  Ja era cap al migdia quan s’estengué per tota la terra una foscor fins a mitja tarda: el sol s’havia eclipsat. La cortina que tancava el santuari, s’esquinçà per la meitat, i Jesús cridà amb tota la força: +:  “Pare, confio el meu alè a les vostres mans”. C:  I havent dit això, expirà. AQUÍ TOTHOM S’AGENOLLA i ES FA UNA PAUSA. C:  El centurió, després de veure el que havia passat, en donava glòria a Déu i deia: S (TOTS JUNTS): “És veritat: aquest home era innocent”. C:  I tota la gent que era present en aquell espectacle després de contemplar tot el que havia passat se’n tornava donant-se cops al pit. Tots els seus coneguts i les dones que l’havien seguit des de Galilea es mantenien a distància mirant-s’ho. C:  Hi havia un home que es deia Josep, membre del sanedrí, home noble i bo, natural d’Arimatea, població dels jueus, que esperava el Regne de Déu, i no estava d’acord amb tot allò que el sanedrí havia decidit i havia fet. Aquest home anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús; el desclavà, l’amortallà amb un llençol i el posà en un sepulcre tallat a la roca, on encara no havia estat posat ningú. Era el divendres quan ja començava el capvespre del dissabte. Les dones que havien vingut amb Jesús des de Galilea, seguiren fins allà, veieren el sepulcre i com havia estat enterrat el seu cos i se n’anaren a comprar perfums i ungüents. I durant el dissabte guardaren el repòs que la llei prescrivia. C:  Paraula del Senyor

Homilia:

Ja hem obert la porta de la Setmana Santa. El contrast entre avui i el divendres que ve és fort, molt fort! Però encara hi ha quelcom pitjor: és intencionat!

L’Església ens dóna l’oportunitat o la clau per comprendre tota la profunditat i tot l’abast d’aquests esdeveniments de la Setmana Santa. Cal que els aprofitem! És una ocasió que tenim.

Començàvem la Quaresma amb les temptacions de Jesús al desert. I al final dèiem així a l’Evangeli d’aquell diumenge: “Al final, el temptador es va retirar esperant que arribés una altra oportunitat”. El temptador no pogué amb Jesús, però sí amb els grans sacerdots, amb els mestres de la Llei, amb Judes i, més d’una vegada, amb nosaltres. Ell sempre sap esperar l’ocasió, sempre troba l’oportunitat, sempre sap per on ens apreta la sabata.

L’aclamació del poble el Diumenge de Rams, aquell “Beneit el Rei d’Israel!”, serà divendres la causa de la seva condemna. “El rei dels jueus” dirà el rètol damunt de la creu. Que no se’ns faci tan estrany, la vida entre les persones a vegades, massa vegades, és així: una contradicció!

Ara a la creu, alçat per damunt de l’odi i de la misèria, ara a l’hora del fracàs humà, quan no s’entén res, a la ratlla fronterera entre la vida i la mort, Jesús posa el seu alè -diu- en mans de Déu Pare. Ara a la creu també l’anomena Pare.

I ens fem una pregunta: davant de la mort de Jesús, digueu-me, qui és el vencedor i qui és el vençut? “Déu va regnar des de la creu!” diem a la Setmana Santa. No ho oblidem: Déu ha regnat des de la creu! Sant Pau proclama sense embuts: “Els grecs demanen saviesa, els jueus demanen prodigis i nosaltres prediquem un Messies crucificat”. I avui també nosaltres continuem proclamant el mateix.

No vull una Església de dretes, ni vull una Església d’esquerres; vull una Església sense fanàtics, ni d’un costat ni de l’altre; però sé que Jesús moria pels uns i pels altres!

La gran característica de la Passió del Senyor segons l’evangeli de Lluc és posar de manifest, com en cap lloc de l’Evangeli, la misericòrdia de Déu; és l’amor comprensiu, és l’amor acollidor, per tant és l’amor transformador. Només l’amor pot canviar les persones. I aquesta és, també avui, la nostra esperança.

Déu, malgrat tot, i tot vol dir tot, encara ens estima. I aquest és l’amor que ens venç. No esperem que baixi de la creu, esperem que ens estimi des de la creu. Ho necessitem! Si som conscients d’això, si ens fem responsables del nostre pecat, si som prou valents per demanar-ne perdó, llavors sí... aquesta setmana serà una setmana veritablement Santa. Només així, diumenge que ve, també ressuscitarem.

Sant Pau s’afanya a dir: “Si morim amb Ell, també amb Ell ressuscitarem”. Si amb Ell podem ressuscitar, la mort no ha guanyat la partida. Amb Jesús tenim tots els trumfos!