Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

PREPAREM LA FESTA MAJOR DE LA MARE DE DÉU DE MISERICÒRDIA

+ 24 de setembre (22’30h):

Rosari de Torxes, des de la plaça de la Pastoreta i veneració de la imatge de la Mare de Déu a l’arribar al Santuari.

+ 25 de setembre:

. Missa a les 7, 8 i 9h del matí, a l’interior del Santuari.

. Missa concelebrada a les 11h a l’exterior del Santuari

. Rosari a les 17’30h a l’interior del Santuari

. Missa a l’acabar el rosari, a l’interior del Santuari

. Accés lliure al cambril del Santuari durant tot el dia per venerar la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia, excepte durant la celebració de les misses i el rosari.

. Ball de l’Àliga de Reus en honor a la Mare de Déu de Misericòrdia, dins del Santuari, després de la baixada dels diables (20h aprox.)

diumenge, 14 d’agost de 2016

Lectures i homilia del diumenge 20 de durant l’any.

Calar foc a la terra expressa que el desig de Jesús és que l’Esperit penetri en el cor de tothom. 
Mn. A. Roquer. 
Lectura del llibre de Jeremies (Jr. 38,4-6.8-10)
En aquells dies, alguns dels principals de Jerusalem digueren al rei: «Que Jeremies mori d’una vegada. Aquest home no fa sinó desmoralitzar els guerrers que queden a la ciutat i tots els restants del poble. Aquest home no vol el bé del poble, sinó la seva perdició.» El rei Sedequies els respongué: «Està a les vostres mans.» El rei era incapaç de negar-los res. Ells, doncs, prengueren Jeremies i el tiraren a la cisterna de Melquies, fill del rei, situada al pati de la guàrdia. L’hi baixaren amb unes cordes. A la cisterna no hi havia aigua, sinó fang; Jeremies quedà enfonsat en el fang. Llavors Abdemèlec, un home del palau reial, anà a trobar el rei a la porta de Benjamí i li digué: «Rei, senyor meu, no està bé això que aquests homes han fet amb el profeta Jeremies: l’han tirat a la cisterna, i ara, que ja no hi ha pa a la ciutat, es morirà allà dintre de fam.» Llavors el rei donà aquesta ordre a Abdemèlec, el cusita: «Emporta’t tres homes i treu de la cisterna el profeta Jeremies abans no es mori.»
Lectura de la carta als cristians hebreus (He 12,1-4)
Germans, envoltats d’un núvol tan gran de testimonis, que ens ensenyen com hem de viure la fe, alliberem-nos de tot impediment i del pecat, que amb tanta facilitat ens lliga i, sense cansar-nos-en, llancem-nos a córrer en la prova que ens ha estat proposada. Tinguem la mirada fixa en Jesús, que ha obert el camí de la fe i el duu a terme. Ell, per arribar a la felicitat que li era proposada acceptà el suplici de la creu, no fent cas de la vergonya que havia de passar; així s’assegué a la dreta del tron de Déu. Tingueu present aquell que aguantà un atac tan dur contra la seva persona de part dels pecadors; així no us deixareu abatre, cansats de resistir. En la vostra lluita contra el pecat, encara no us hi heu enfrontat fins a vessar la sang.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 12,49-57)
En aquell temps, Jesús deia als seus deixebles: «He vingut a calar foc a la terra. Com voldria ja veure-la cremar! He de passar la prova d’un baptisme. Com em sento el cor oprimit fins que no l’hauré passada! Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. És la divisió, el que he vingut a portar. Des d’ara dins una mateixa casa n’hi haurà cinc de dividits: Tres contra dos, i dos contra tres. El pare renyirà amb el fill i el fill amb el pare; la mare renyirà amb la filla i la filla amb la mare; la sogra renyirà amb la nora i la nora amb la sogra.» Deia també a la gent: «Quan veieu sortir un núvol a ponent, dieu tot seguit: “Ja ve la pluja.” I efectivament, la pluja arriba. I qual el vent bufa del sud, dieu: “Farà calor.” I en fa. Hipòcrites! Vosaltres sabeu endevinar el temps per l’aspecte de la terra i el cel, i ara no endevineu quins moments esteu vivint? Per què no judiqueu vosaltres mateixos què heu de fer?»
Homilia:
L’afirmació que l’evangelista sant Lluc posa en boca de Jesús (“He vingut a calar foc a la terra”), d’entrada, ens sorprèn per la seva duresa, com si Jesús volgués executar una sentència. Cal remetre’ns al relat de la Pentecosta, quan l’Esperit baixarà en forma de llengües de foc. Calar foc a la terra expressa que el desig de Jesús és que l’Esperit penetri en el cor de tothom. Aquesta frase l’evangelista la situa en l’itinerari de Jesús cap a Jerusalem, sabent que no tothom accepta la seva paraula.

Acollir honestament la paraula de Déu vol dir que cal mantenir uns criteris de comportament d’acord amb allò que Jesús valora.

A la primera lectura hem escoltat l’experiència que fa el profeta Jeremies, que fidel a la Paraula, veu com el seu missatge és rebutjat. Quan l’Evangeli ens parla de divisió, no és pas que Jesús busqui la divisió, la confrontació; és la conseqüència d’allò què diu que crearà divisió. La carta als cristians hebreus és una invitació a observar el testimoni que ens ensenyen aquells que realment creuen.

La primera lectura ens ha ofert Jeremies, però ben segur que hi podem trobar homes i dones el testimoni dels quals ens ha impactat per la seva coherència, per la seva força d’actuar, perquè es compleix allò què diuen amb allò que fan. Potser és l’hora de reflexionar sobre com manifestem les nostres conviccions, i adonar-nos si el respecte humà o la por de desentonar en un món que no és creient afecta que ens manifestem realment com som. Potser és el moment de reflexionar sobre com manifestem les nostres conviccions i adonar-nos si el respecte humà o la poca convicció ens manté frenats; i el nostre testimoni de fe és tant discret que gaire bé ja no es nota.

La carta als cristians hebreus és adreçada a una comunitat desanimada, rutinària; per a què recuperi l’ànim, el coratge. I per això l’apòstol li diu “Sense cansar-nos, llencem-nos a córrer la prova que ens ha estat proposada”.

Tinguem la mirada fixa en Jesús. També avui se’ns pot dir allò a nosaltres. El verset del salm pot ser una bona ajuda: “Sou vós qui m’ajudeu”.


Jesús va fer el camí pel mateix sender per on passa el nostre. I, per tant, sentim-lo al nostre costat. El de Jesús no va ser un camí fàcil perquè ens va posar en qüestió. La misericòrdia de Déu que veiem en el rostre de Jesús no és pas la seguretat dels que totes els hi ponen; la misericòrdia serà trobar-nos amb aquell amor de Déu autèntic que ningú ens pot prendre mai. Només l’amor que és capaç de donar la vida engendra una nova vida. La misericòrdia serà trobar-nos amb aquell amor de Déu que sempre tindrà com a referència Jesús a la creu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada