Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

diumenge, 26 de juny de 2016

Lectrures i homilia del diumenge 13 de durant l’any.

Només podem seguir Jesús si estem realment convençuts de voler ser veritables deixebles seus.
Mn. A. Roquer. 
Lectura del primer llibre dels Reis (1Re 19,16b.19-21)
En aquell temps, el Senyor digué a Elies: «Ungeix Eliseu, fill de Safat, d’Abel-Mehulà, perquè sigui el teu successor com a profeta.» Elies se n’anà, i trobà Eliseu, fill de Safat, que llaurava amb dotze parelles de bous. Ell mateix guiava la dotzena parella. Elies va fer com si passés de llarg i li tirà a sobre el seu mantell de profeta. Eliseu deixà els bous, corregué darrere Elies i li digué: «Vaig a besar el pare i la mare i vindré amb tu.» Elies li digué: «Vés, torna a casa teva. Què t’he fet jo per impedir-t’ho?» Ell se’n tornà, prengué la parella de bous, els matà, va coure la carn amb la fusta dels arreus, convidà la gent i se’ls van menjar. Després se n’anà amb Elies i era el seu ajudant.
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia (Ga 5,1.13-18)
Germans, Crist ens ha alliberat de l’esclavatge i vol que siguem lliures. Mantingueu-vos així. No us sotmeteu altra vegada al jou de l’esclavatge. Vosaltres, germans, heu estat cridats a ser lliures. Mireu només de no convertir la llibertat en un pretext per fer el vostre propi gust. Si us estimeu, poseu-vos al servei els uns dels altres. Perquè la Llei es troba tota en un sol precepte: «Estima els altres com a tu mateix.» Però si us mossegueu i us devoreu mútuament, penseu que acabareu destruint-vos. Ara, doncs, us dic: Deixeu-vos guiar per l’Esperit, i no satisfeu els capricis de la carn. Perquè la carn es deleix contra l’Esperit i l’Esperit contra la carn. Esperit i carn lluiten l’un contra l’altre, per no deixar-vos fer allò que voldríeu. Si us deixeu conduir per l’Esperit, no esteu subjectes a la Llei.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 9,51-62)
Quan s’acostaven els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, ell resolgué decididament d’encaminar-se a Jerusalem. Envià alguns que s’avancessin, i ells, tot fent camí, entraren en un poblet de samaritans per buscar-hi allotjament. Però la gent no el volgué rebre, perquè s’encaminava a Jerusalem. En veure això, els seus deixebles Jaume i Joan li digueren: «Senyor, voleu que manem que baixi foc del cel i els consumeixi?» Però Jesús es girà i els renyà. I se n’anaren a un altre poblet. Mentre feien camí algú li digué: «Us seguiré pertot arreu on anireu.» Jesús li respongué: «Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap.» A un altre, Jesús li digué: «Vine amb mi.» Ell li contestà: «Senyor, permeteu-me primer d’anar-me’n a casa, fins que hauré enterrat el meu pare.» Jesús li diu: «Deixa que els morts enterrin els seus morts, i tu vés a anunciar el regne de Déu.» Un altre digué a Jesús: «Vinc amb vós, Senyor, però permeteu-me primer que digui adéu als de casa meva.» Jesús li respongué: «Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada no és apte per al regne de Déu.»
Homilia:
Avui comença la part central de l’evangeli de Lluc, que és el que llegim enguany, el conegut com  “El camí de Jesús cap a Jerusalem”. Lluc presenta la vida de Jesús com un llarg camí; i el destí és el cel. Per a Lluc tot forma un conjunt, un únic camí; Jesús va cap a la seva mort; tots els fets i paraules estan adreçats cap aquest punt culminant de la seva vida.

A l’evangeli d’avui queden ben clares les exigències del seguiment en contrast amb el tarannà espontani d’aquells que l’escolten i la radicalitat del que Ell exigeix. Les expressions que Jesús adreça als que el volen seguir les atribuïm, instintivament, a situacions especials (els missioners, els religiosos, els capellans i les monges...). Tots els creients estan cridats a seguir Jesús, d’una manera o d’una altra; la persona jove o gran, el qui treballa o està a l’atur, els solters o els casats.

En un poble de samaritans no el volen acollir perquè va a Jerusalem. Cosa de pobles! Sorprèn la reacció de Jaume i de Joan que volen que baixi foc del cel i els cremi a tots. Jesús els renya.

Darrerament hem estat testimonis de la violència a causa del fet religiós amb els atemptats produïts a Paris o Brussel·les. L’anunci de la fe ha de ser sempre un anunci joiós, que no coacciona, que demana una resposta lliure. Hem de ser portadors de l’Evangeli sense imposicions. Donar testimoni amb una vida coherent (això sí!) d’allò que diem que creiem.

A continuació Jesús ens sorprèn sobre l’exigència que comporta seguir-lo. No hi ha mitges tintes: només podem seguir Jesús si estem realment convençuts de voler ser veritables deixebles seus.

Segurament hem d’aprendre molt de l’evangeli d’avui perquè sovint pensem que ser cristià vol dir complir amb un mínims i quedar bé. Això sí!

Primerament veiem un deixeble molt entusiasmat. Jesús, aparentment, sembla que el vol desanimar: “Les guineus tenen caus, els ocells tenen nius, però el Fill de l’home...” no sap ni on dormirà. És un avís a les dificultats que comporta seguir de veritat Jesús. A la vida no serem sempre acceptats. El deixeble entusiasmat promet seguir-lo on calgui. Tots sabem que a l’hora de la veritat, l’hora de la Passió, al peu de la creu, només hi havia Joan. Fins i tot un el va trair per 30 monedes.

El segon deixeble posa condicions. La resposta de Jesús és clara; fins i tot sembla dura: “Deixa que els morts enterrin els seus morts”.

Finalment arriba el tercer deixeble que primer vol acomiadar els de casa. El qui vol anunciar el regne de Déu no pot mirar enrere.

Que l’evangeli que avui hem escoltat ens ajudi a fer camí amb Jesús sense posar condicions; sinó amatents, decidits, valents. Només així serem aptes per al regne de Déu.


La creu no es pot prendre per anar a lluir. S’ha de prendre sempre per compatir. I tots sabem què vol dir compartir una creu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada