Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

PREPAREM LA FESTA MAJOR DE LA MARE DE DÉU DE MISERICÒRDIA

+ 24 de setembre (22’30h):

Rosari de Torxes, des de la plaça de la Pastoreta i veneració de la imatge de la Mare de Déu a l’arribar al Santuari.

+ 25 de setembre:

. Missa a les 7, 8 i 9h del matí, a l’interior del Santuari.

. Missa concelebrada a les 11h a l’exterior del Santuari

. Rosari a les 17’30h a l’interior del Santuari

. Missa a l’acabar el rosari, a l’interior del Santuari

. Accés lliure al cambril del Santuari durant tot el dia per venerar la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia, excepte durant la celebració de les misses i el rosari.

. Ball de l’Àliga de Reus en honor a la Mare de Déu de Misericòrdia, dins del Santuari, després de la baixada dels diables (20h aprox.)

diumenge, 18 d’octubre de 2015

Lectures i homilia del diumenge 29 de durant l’any.

No oblidem que la nostra fe no porta només a demanar, sinó, sobretot, a seguir.
El seguiment de Jesús no es mesura pels honors, pels millors llocs, sinó per la voluntat de servir.
Mn. A. Roquer.
Lectura del llibre d’Isaïes (Is 53,10-11)
El Senyor volgué que el sofriment triturés el seu Servidor. Quan haurà donat la vida per expiar les culpes veurà una descendència, viurà llargament, i per ell el designi del Senyor arribarà a bon terme. Gràcies al sofriment de la seva ànima ara veu la llum; el just, amb les penes que ha sofert, ha fet justos els altres després de prendre damunt seu les culpes d’ells.
Lectura de la carta als cristians hebreus (He 4,14-16)
Germans, mantinguem ferma la fe que professem, ja que en Jesús, el Fill de Déu, tenim el gran sacerdot que, travessant els cels, ha entrat davant Déu. Perquè el gran sacerdot que tenim no és incapaç de compadir-se de les nostres febleses: ell, igual que nosaltres, ha estat provat en tot, encara que sense pecar. Per tant, acostem-nos confiadament al tron de la gràcia de Déu perquè es compadeixi de nosaltres, ens aculli i ens concedeixi, quan sigui l’hora, l’auxili que necessitem.
Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 10,35-45)
En aquell temps, [Jaume i Joan, els dos fills de Zebedeu, anaren a trobar Jesús i li digueren: «Mestre, voldríem que ens concedíssiu un favor que us demanarem.» Jesús els preguntà: «Què voleu que faci?» Ells li digueren: «Concediu-nos que, el dia que sereu glorificat, puguem seure l’un a la vostra dreta i l’altre a la vostra esquerra.» Jesús els respongué: «No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure el calze que jo beuré i ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?» Ells li digueren: «Sí que podem.» Jesús els respongué: «És cert, vosaltres beureu el calze que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat, però seure a la meva dreta i a la meva esquerra no sóc jo qui ho ha de concedir; és per a aquells a qui Déu ho ha reservat.» Quan els altres deu ho sentiren, s’indignaren contra Jaume i Joan. Jesús els cridà i els digué:] (Jesús cridà els seus deixebles i els digué:) «Ja sabeu que, a totes les nacions, els qui figuren com a governants disposen dels seus súbdits com en fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important, ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, ha de ser l’esclau de tots, com el Fill de l’home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes.»
Homilia:
Avui és un d’aquells dies que l’evangeli és prou clar. I no caldria afegir res més!

Els dos germans, Jaume i Joan, s’apropen a Jesús per demanar un favor, però ho fan en un mal moment: van cap a Jerusalem. Cosa que posa més de manifest encara que no saben on van, ni què demanen. Jesús acaba de parlar del que li espera a Jerusalem; però no entenen res... o no ho volen entendre. I és que això que li demanen, precisament, ocupar els primers llocs... Jesús regnarà des de la creu i ells demanen els primers llocs del regne de la Glòria.

Potser, sovint, en la nostra vida de fe, som d’aquells que no paren de demanar. I a vegades no sabem què demanem. No oblidem que la nostra fe no porta només a demanar, sinó, sobretot, a seguir. Jesús sap que no són conscients dels què demanen (“Podeu veure el calze que jo veuré?”). No som conscients del què demanem, però sí que ells fan un pas des de l’amor i la confiança que han posat en Jesús.

I els altres deu s’indignen davant de la petició dels dos germans. Jesús ho aprofita per donar-los una lliçó: “Qui vulgui ser important ha de ser el darrer”. Amb aquesta afirmació Jesús vol corregir l’ambició dels deixebles. I això també ens serveix a tots nosaltres! La nostra vida, com a seguidors de Jesús, no es mesura pels honors, pels millors llocs, sinó per la nostra voluntat de servir; un servei que no busca el reconeixement dels homes.

Volem la glòria de l’eixida estan, com els pastors del poema de Nadal. Amb contrast amb això, Jesús, posa aquest criteri: “Com el Fill de l’home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir”. Aquesta actitud apareix moltes vegades a l’Evangeli (“Qui vulgui salvar la vida, la perdrà”). Jesús va entendre que el poder és una temptació i no hi va caure. Ell ha vingut a servir fins el màxim que es pot donar com a servei: donar la vida.

Juntament amb la petició dels dos germans hi ha la reacció dels altres deu. Això li dóna peu a Jesús per alliçonar-los. “Qui vulgui ser important ha de ser el vostre servidor. Qui vulgui ser el primer ha de ser l’esclau de tots”. Amb aquestes afirmacions Jesús vol corregir les ambicions dels seus deixebles. I això també ens serveix a nosaltres. El seguiment de Jesús no es mesura pels honors, pels millors llocs, sinó per la voluntat de servir. Un servei que no busca l’aplaudiment dels homes, sinó que busca la glòria de Déu.


Aquest evangeli que ens serveixi per ser conscients del lloc que ocupem en relació amb els altres, com a pares, com a fills, com empresaris, com a treballadors, com autoritat o com a simples ciutadans. El nostre referent no ha de ser el lloc que ocupem, ha de ser quina feina fem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada