Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

PREPAREM LA FESTA MAJOR DE LA MARE DE DÉU DE MISERICÒRDIA

+ 24 de setembre (22’30h):

Rosari de Torxes, des de la plaça de la Pastoreta i veneració de la imatge de la Mare de Déu a l’arribar al Santuari.

+ 25 de setembre:

. Missa a les 7, 8 i 9h del matí, a l’interior del Santuari.

. Missa concelebrada a les 11h a l’exterior del Santuari

. Rosari a les 17’30h a l’interior del Santuari

. Missa a l’acabar el rosari, a l’interior del Santuari

. Accés lliure al cambril del Santuari durant tot el dia per venerar la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia, excepte durant la celebració de les misses i el rosari.

. Ball de l’Àliga de Reus en honor a la Mare de Déu de Misericòrdia, dins del Santuari, després de la baixada dels diables (20h aprox.)

diumenge, 17 de novembre de 2013

Homilia del diumenge 33 de durant l’any

Déu ha estimat tant al món que ha donat el seu fill per a que no es perdi res de tot allò que Ell ha creat.
Mn. A. Roquer.
Lectura de la profecia de Malaquies (Ml 3,19-20a)
Vindrà aquell dia abrusador com una fornal. Tots els orgullosos i els injustos seran igual que rostoll, i aquell dia, quan arribi, els incendiarà, no en deixarà ni l’arrel ni la tija, diu el Senyor de l’univers. Però per a vosaltres, que venereu el meu nom, sortirà el sol de la felicitat, i els seus raigs seran saludables.
Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Tessalònica (2Te 3,7-12)
Germans, ja sabeu què heu de fer si voleu imitar-nos. Entre vosaltres no vivíem mai desvagats, i a ningú no demanàvem de franc el pa que menjàvem, sinó que ens escarrassàvem treballant nit i dia per no afeixugar ningú dels vostres. No és que no tinguem dret a la nostra manutenció, però volíem donar-vos un exemple amb la nostra vida, perquè vosaltres l’imitéssiu. Recordeu que quan érem entre vosaltres us repetíem aquesta regla: «Qui no vulgui treballar, que no mengi.» Us escrivim això perquè sentim dir que alguns de vosaltres viuen desvagats i, a més de no treballar, es posen on no els demanen. A tots aquests, els ordenem i els recomanem en nom de Jesucrist, el Senyor, que treballin en pau per guanyar-se el pa que mengen.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 21,5-19)
En aquell temps, alguns parlaven del temple, fent notar les seves pedres magnífiques i les ofrenes que el decoraven. Jesús digué: «Això que veieu, vindran dies que tot serà destruït: no quedarà pedra sobre pedra.» Llavors li preguntaren: «Mestre, quan serà tot això i quin senyal anunciarà que està a punt de succeir?» Jesús respongué: «Estigueu alerta, no us deixeu enganyar, perquè vindran molts que s’apropiaran el meu nom. Diran: «Sóc jo», i també: «Ja arriba el moment.» Deixeu-los estar; no hi aneu, amb ells. I quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us alarmeu. Això ha de succeir primer, però la fi no vindrà de seguida.» Després els deia: «Una nació prendrà les armes contra una altra, i un regne contra un altre regne. Hi haurà grans terratrèmols, fams i pestes pertot arreu, passaran fets espantosos i apareixeran al cel grans senyals d’amenaça. Però abans de tot això se us enduran detinguts, us perseguiran, us conduiran a les sinagogues o a les presons, us presentaran als tribunals dels reis o als governadors, acusats de portar el meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni. Feu el propòsit des d’ara de no preparar-vos la defensa: jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa, i cap dels vostres acusadors no serà capaç de resistir-la o de contradir-la. Sereu traïts fins i tot pels pares, pels germans, parents i amics, en mataran alguns de vosaltres, i sereu odiats de tothom pel fet de portar el meu nom. Però no es perdrà ni un dels vostres cabells. Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida.»
Homilia:
Som ja a les acaballes de l’any litúrgic. L’acabarem diumenge que ve amb la festa de Crist Rei, com cada any. I com cada any, també, les lectures d’aquests últims diumenges, tot i tenir un to apocalíptic, podríem dir amenaçador, fora un error pensar que allò que pretenen les lectures és fer por, o crear un pessimisme o anunciar un fracàs.

És fàcil ser profeta de mals averanys, perquè pot ser el contrari de tot això. En un temps en que els cristians eren perseguit o, com diu l’Evangeli, “acusats de portar el meu nom”, calia fer memòria justament per mantenir la valentia de la fe, ja que per a ells, com ens ha dit el profeta Malaquies, “sortirà (justament) el sol de la felicitat”.

Una cosa és fer cas de les profecies de Nostradamus, o del missatge apocalíptic i amenaçador dels Testimonis de Jehovà. Però nosaltres sabem que la història de la humanitat camina, al menys segons Jesús, ahir, avui i sempre, moguda per l’amor, a vegades incomprensible, del nostre Déu. “Déu ha estimat tant al món (diu sant Joan) que ha donat el seu fill per a que no es perdi res de tot allò que Ell ha creat”. I així  ho creiem. Això que diu l’apòstol és més creïble que qualsevol profeta pregoner de desastres que ens pot causar por i es pensa que fent por ens farà més bones persones.

Hem de desmarcar-nos de veure en els esdeveniments siguin polítics, catastròfics, naturals, o grans calamitats, un preàmbul del final de la història. Més aviat hem de treure una conclusió que és millor l’Evangeli. És a dir: tot això forma part de la vida des de segles; el cristià té un compromís seriós, és constant en l’adversitat; i és l’adversitat, justament, una prova de la seva fe. Ser constants en mig de la indiferència o del menyspreu és una prova, també, de llibertat! És un compromís amb els valors autèntics per a nosaltres de l’Evangeli, com són els valors de la pau, de la honradesa, de l’alegria, de l’esperança, de l’amor entre germans. No és gens estrany que aquests valors siguin, a vegades, mal interpretats o menysvalorats. El valor de l’Evangeli sempre serà un repte per a tothom, també per a nosaltres; de la mateixa manera que ho va ser el missatge de Jesús en el seu temps.

On es juga el demà és avui i immersos en la societat que s’omple la boca d’igualtat, de justícia... però que a la pràctica afavoreix una lluita sorda per dominar i sotmetre els dèbils.

Aquesta és la preocupació que ens ha de moure avui, com ens ha dit sant Pau: convé aprofitar el moment present. El moment present el tenim a les nostres mans. Convé saber realitzar els nostres moments de dificultat, de superficialitat, que els vivim tots. Quan veiem que ni del temple de Jerusalem no en queda pedra sobre pedra, quan tot s’enfonsa... llavors podem descobrir o retrobar el fonament veritable i profund del que és realment la vida; posar la felicitat en allò que realment dura.

El cristià és aquell que persevera en la fe, cosa que no li estalvia pas dificultats ni contratemps. És el repte. La fe que no adorm ningú, la fe que en tot cas sempre desvetlla. La felicitat no és tenir coses, és posar la confiança en Jesús.

Fem nostra la pregària que farem com cada diumenge: “Feu que aquests dons que us presentem ens ajudin a donar-nos millor a Vós i ens obtinguin la felicitat que mai no s’acaba”.


Els cristians no podem ser catastrofistes, però tampoc hem de ser ingenus!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada