Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

divendres, 25 de gener de 2013

Homilia de la missa de l’aparició. “La Conversió de sant Pau”


I tots, un diu o un altre, fem el camí cap a Damasc.

Mn. A. Roquer
Homilia:
La conversió de sant Pau no s’entén (humanament parlant). Cap conversió no s’entén. Només l’entén el convertit. I no ho pot explicar perquè no ho entén ningú. Només ell ha fet l’experiència. I hi ha experiències que no passen de pares a fills. I no pregunteu  res perquè és tan personal que no té respostes vàlides; només el convertit sap el perquè. Una cosa sí que la podem entendre: la conversió ha estat possible. Per què? Doncs perquè hi ha convertits. Només la podem acceptar quan veiem la manera nova d’actuar d’aquell que ha fet el capgirament d’una conversió.

La conversió de Pau (perdó, de sant Pau!) es dona amb una caiguda de cavall, altres conversions es poden donar amb una caiguda del ruc. Convertir-se és obrir els ulls a una nova llum, a una nova veritat, i descobrir que fins ara havíem fet cas i havíem anat al darrera de tot una colla de mentides. Però obrir els ulls a una nova veritat és descobrir un altre camí. I descobrir un altre camí és descobrir una altra veritat; i això és molt dur, molt difícil! (pregunteu-ho a sant Pau). Viure en la mentida pot ser més bonic, més falaguer, molt més!. La mentida sempre és més bonica que no pas certes veritats.

Pau és l’home que juga net. Quan és fariseu presumeix, i amb raó, de ser un bon fariseu. Honest, complidor de la Llei, diu ell. I com a cristià continua sent un home honest, i fidel complidor d’allò que ha vist, d’allò que ha descobert. Allò que la natura ens dona, la fe no ens ho canvia. La fe no adorm la persona; això fora un analgèsic.

Un cop convertit, a sant Pau li comencen a venir els problemes. La conversió és una porta oberta a la sinceritat, a l’autenticitat. I això no és fàcil. I els exemples el tenim en sant Pau, en sant Agustí, en sant Ignasi de Loiola, en Edit Stein, en Carles de Foucauld i una llista molt llarga. No són pas casos de caigudes sinó casos de redreçaments.

El convertit és aquell que ha trobat un altre camí. I un altre camí només es troba quan es fa camí. Pau busca la veritat i ensopega, sense esperar-ho, amb aquell que diu “Jo sóc la veritat; jo soc el camí, la vida”. La resposta a la pregunta “Qui sou, Senyor?

Surt de Jerusalem camí de Damasc. L’intent és perseguir aquells seguidors de Jesús, i a la sinagoga de Damasc ell diu “Jesús és el Fill de Déu”. Els que l’escolten no entenen res; que ha passat?. I Pau tampoc entén res. Allò que ha passat pel camí no s’explica, es viu!, fins a poder dir: “No sóc jo que visc, és Crist que viu en mi. No ofegueu l’Esperit. Ara he comprés el misteri de Crist. Crist ens ha fet lliures (també per la conversió). L’Evangeli que us anunciem no ve dels homes, jo el vaig rebre directament de Jesucrist”.

I avui ens diu, com deia un dia als cristians de Roma: “Ni la tribulació, ni la fam, ni la nuesa, ni la persecució, ni la mort ens pot separar de Jesucrist que tant ens estima”. Això només ho pot dir aquell que n’ha fet l’experiència camí de Damasc. I tots, un diu o un altre, fem el camí cap a Damasc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada