Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

diumenge, 15 de maig de 2011

Homilia Diumenge IV de Pasqua

El nostre seguiment de Jesús, és prou confiat com per dir sense por el Senyor és el meu pastor?
Mn. A. Roquer
Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 2,14a.36-41)
El dia de la Pentecosta, Pere es posà dret amb els onze, alçà la veu i digué a la gent: «Tot el poble d’Israel ha de saber sense cap dubte que aquest Jesús que vosaltres vau crucificar, Déu l’ha constituït Senyor i Messies.» En sentir això, es van penedir de tot cor, i deien a Pere i als altres apòstols: «Germans, digueu-nos què hem de fer.» Pere els va respondre: «Convertiu-vos, i que cadascun de vosaltres es faci batejar en el nom de Jesús, el Messies, per obtenir el perdó dels pecats. Així rebreu el do de l’Esperit Sant, ja que la promesa és per a vosaltres i els vostres fills, i per a tots aquells que ara són lluny, però que el Senyor, el nostre Déu, cridarà.» Pere continuava confirmant això mateix amb moltes altres paraules i els feia aquesta recomanació: «Aparteu-vos d’aquesta gent innoble.» Els qui acceptaren la predicació de Pere es feren batejar, i aquell dia s’afegiren a la comunitat unes tres mil persones.
Lectura de la primera carta de sant Pere (1Pe 2,20b-25)
Estimats: Si després d’obrar bé us toca sofrir, i ho suporteu amb paciència, això sí que té mèrit davant de Déu. Aquesta és la vostra vocació, ja que també Crist patí per vosaltres, i així us deixà el seu exemple perquè seguiu les seves petjades. «Ell no obrava amb violència ni tenia mai als llavis la perfídia.» Quan l’insultaven, no responia insultant; quan el turmentaven, no responia amb amenaces; sinó que confiava la seva causa a aquell que judica amb justícia. A la creu, ell «portà» en el seu cos «les nostres culpes», perquè no visquem com a pecadors, sinó com a justos. «Les seves ferides ens curaven.»
Tots vosaltres «anàveu errants com un ramat que es dispersa», però ara heu tornat a aquell que és el vostre pastor i guardià.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 10,1-10)
En aquell temps, Jesús parlà així: «Us ho dic amb tota veritat: el qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre o un bandoler. El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: el guarda li obre la porta, i les ovelles reconeixen la seva veu; crida les que són seves, cadascuna pel seu nom, i les fa sortir. Quan té a fora totes les seves, camina al davant, i les ovelles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu. Però si és un estrany, en lloc de seguir-lo, en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys.» Jesús els parlà amb aquest llenguatge, però ells no entengueren què volia dir. Jesús continuà: «Us ho dic amb tota veritat: Jo sóc la porta de les ovelles. Tots els qui havien vingut abans que jo eren lladres o bandolers, però les ovelles no en feien cas. Jo sóc la porta. Els qui entrin passant per mi, se salvaran de tot perill, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. Els lladres només vénen per robar, matar i fer destrossa. Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir.»
Homilia:
Cada any, el Temps Pasqual, ens porta l’evangeli que acabem d’escoltar: la figura de Jesús com a pastor. Pròpiament, el text original, en grec, de l’evangeli de Joan és més explícit que el nostre. Diu exactament: Jo sóc el pastor, el bo!. Potser en contraposició amb aquells que es fan passar per pastors i, com diu l’Evangeli clarament, quan veuen venir el llop fugen. Són pastors, també, però bons no!. Jesús és el pastor bo. I aquesta figura de Jesús com a pastor bo és una al·legoria molt estimada des dels primers moments del cristianisme (ja a les catacumbes trobem imatges de Jesús com a Bon Pastor). Tant és així que aquesta imatge del Bon Pastor per representar Jesús és més antiga, molt més antiga!, que la imatge del crucificat del Sant Crist.

La imatge del Bon Pastor que dóna la vida per les seves ovelles també ens fa entendre quina és la relació de Jesús amb els seus (nosaltres!): aquell que dóna la vida per les seves ovelles, aquell que coneix personalment a cada un dels seus, aquell que els mena a bones pastures.

I per aquell que coneix els texts bíblics també els sap interpretar, i sap qui és aquell Jesús que s’ha atribuït el títol de Pastor, assimilant-se al mateix Déu. Ho hem sentit al salm (“El Senyor és el meu Pastor”).

I si aquest fragment de l’Evangeli no el traiem del seu context encara ho entendrem més bé. Està posat després de l’última polèmica de Jesús amb els fariseus (o sigui: els dirigents, els guies, els pastors... del poble en aquell moment). Sembla que de moment no van entendre què volia dir aquell “Jo sóc la porta i els que no entren per mi són lladres i bandolers”. La imatge és ben clara, doncs. No la van entendre, o no els hi va interessar entendre-la. “Jo he vingut per a que les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir. Jo dono la vida per les meves ovelles”. Per tant res d’especialment complicat d’entendre, si ho volem entendre!. Són els que segueixen Jesús les seves ovelles, els seus, els qui reconeixen la seva veu i el segueixen. Però als ulls dels caps del poble d’Israel, els que segueixen Jesús diuen que són uns maleïts. El poble diu de Jesús: Ningú ha parlat mai com aquest home. Però els fariseus diuen: Qui de les nostres autoritats el segueix i se’l creu?. Només se’l creu aquesta gentussa maleïda, referint-se als que el seguien, una gent ignorant que no coneixen ni la Llei.
Arribats a aquest punt resulta inevitable que ens preguntem sobre el nostre seguiment de Jesús. És prou confiat com per dir sense por el Senyor és el meu pastor?; sé què suposa tenir convenciment que el Senyor sap el meu nom?; sóc capaç de afrontar amb serenor el menyspreu que savis i entesos de torn manifesten a vegades obertament sobre els que segueixen a Jesús?; saber que el Senyor és el guia de la meva vida amb dóna pau i serenor?.

Ja sabem tot el que ha fet el Bon Pastor per nosaltres, ara Ell té dret a esperar una resposta generosa. No oblidem mai aquelles paraules de Jesús en el Darrer Sopar: “No tinguis por petit ramat”. I nosaltres tenim por, justament, perquè som massa petit ramat.

Aquell qui ha estat capaç de donar la vida pels seus s’ha guanyat abastament tota confiança. Només cal que també nosaltres, en mig de tantes veus que ens reclamen la nostra atenció, sapiguem reconèixer la seva veu. I aquí l’escoltem cada diumenge la seva veu. Que siguem prou experts en reconèixer la veu del Pastor i les veus dels que vénen amb altres interessos.

Escoltem, però sobretot amb el cor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada