diumenge, 28 d’agost del 2016

Lectures i homilia del diumenge 22 de durant l’any

Ser humil, acceptar el darrer lloc, posar com a referència els que sempre són els darrers és trobar els camins de Déu. És la creu la que portarà a la Resurrecció.
Mn. A. Roquer. 
Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira [Sir 3,19-21.30-31 (gr. 17-18.20.28-29)]
Fill meu, sigues modest en tot el que facis i et veuràs més estimat que el qui dóna esplèndidament. Com més gran ets més humil has de ser, i Déu et concedirà el seu favor. Déu, que és veritablement poderós, revela els seus secrets als humils. La desgràcia dels descreguts no té remei, perquè ha arrelat en ells una planta dolenta. El cor dels assenyats comprèn els proverbis dels assenyats, l’orella atenta s’alegra de sentir parlar amb seny.
Lectura de la carta als cristians hebreus (He 12,18-19.22-24a)
Germans, vosaltres no us heu acostat a aquella muntanya palpable del Sinaí, que era tota ella foc ardent, foscor, negra nuvolada i tempesta, ni heu escoltat el toc del corn i la veu que pronunciava aquelles paraules. Els mateixos que sentiren la veu suplicaren que no continués parlant-los. Vosaltres us heu acostat a la muntanya de Sió, a la ciutat del Déu viu, la Jerusalem celestial, a miríades d’àngels, a l’aplec festiu dels primers inscrits com a ciutadans del cel; us heu acostat a Déu, jutge de tots, als esperits dels justos que ja han arribat a terme, a Jesús, el mitjancer de la nova aliança.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 14,1a.7-14)
Un dissabte, Jesús entrà a menjar a casa d’un dels principals fariseus. Ells l’estaven observant. Jesús notà que els convidats escollien els primers llocs i els proposà aquesta paràbola: «Quan algú et convida a un dinar de casament, no et posis al primer lloc: si hi hagués un altre convidat més honorable que tu, vindria el qui us ha convidat a tots dos i et diria: “Cedeix-li el lloc”, i tu hauries d’ocupar el lloc darrer, tot avergonyit. Més aviat quan et conviden vés a ocupar el lloc darrer, i quan entrarà el qui t’ha convidat et dirà: “Amic, puja més amunt.” Llavors seràs honorat davant tots els qui són a taula, perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.» Després digué al qui l’havia convidat: «Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni altres parents teus, ni veïns rics. Potser ells també et convidarien, i ja tindries la recompensa. Més aviat, quan facis una festa, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors: ells no tenen res per recompensar-t’ho, i Déu t’ho recompensarà quan ressuscitaran els justos.»
Homilia:
Avui podem centrar la reflexió de l’Evangeli en la humilitat.

Déu, que és poderós, revela els seus secrets als humils. “Tothom que s’enalteix serà humiliat, però el que s’humilia serà enaltit”.

Les tres vessants de la relació de la persona amb Déu, amb els altres i amb un mateix poden ser una font de saviesa. Respecte Déu, no és el mateix una relació des de l’amor que una relació des del temor. Tots sabem quina és l’actitud que plau a Déu.

L’humil no busca mai comparar-se amb ningú, ni busca competir; coneix la seva realitat. Sap que Déu l’estima i ja en té prou. Per això la humilitat és la veritat. L’humil confia en Déu perquè té la seguretat que l’estima.

En aquest evangeli la humilitat se situa en saber que el lloc el decideix el que convida. Tots sabem quina és l’actitud que plau a Déu. L’humil no es compara amb ningú; no busca competir amb ningú; sap i accepta la realitat tal com és.

La paràbola d’avui transcorre no en una àpat corrent, sinó que hi ha una accent especial. És un àpat de noces, una celebració de l’amor.

Si som convidats a l’àpat de Jesús és per la seva generositat, no pels nostres mèrits. Mai farem prou mèrit per participar de dret a l’Eucaristia. Així ho diem: “Senyor, no sóc digne...”. Potser ens podríem preguntar si ser convidats és un privilegi o un do.

L’honorable per a Jesús és aquell que es fa digne de ser honorat. Allò que podien semblar normes de bona educació es converteixen en camins de vida. Ser humil, acceptar el darrer lloc, posar com a referència els que sempre són els darrers és trobar els camins de Déu. És la creu la que portarà a la Resurrecció. La carta als cristians hebreus en ho ha dit: “Us heu acostat a la ciutat del Déu viu, a l’aplec festiu dels sants”.

Ser humil, acceptar el darrer lloc, posar com a referència els que sempre són al darrer lloc és la porta per trobar Déu, el Déu de Betlem, el Déu de la creu, el nostre Déu. “Tothom que s’enalteix serà humiliat, però el que s’humilia serà enaltit”. I això ens ho diu aquell que nasqué en un estable a Betlem i morí a Jerusalem en una creu.


L’Evangeli és només Evangeli quan allò que predica es fa. És així com el nostre banquet de l’Eucaristia serà una autèntica festa.