dilluns, 15 d’agost del 2016

Lectures i homilia de la festivitat de l’Assumpció de Maria.

Aquesta festa és consol i seguretat del poble
que fa camí cap a la casa del Pare.
Mn. A. Roquer. 
Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan (Ap 11,19a.12,1-6a.10ab)
El santuari del temple de Déu que hi ha en el cel s’obrí, i dins el temple aparegué l’arca de l’aliança de Déu. Llavors aparegué en el cel un gran prodigi: una dona que tenia el sol per vestit, la lluna sota els peus i duia al cap una corona de dotze estrelles. Al mateix temps aparegué en el cel un altre prodigi: hi havia un gran drac rogenc, que tenia set caps i deu banyes. Als set caps duia set diademes, i la seva cua arrossegà la tercera part de les estrelles i les llançà a la terra. El drac s’aturà davant la dona per devorar-li el fill així que nasqués. La dona posà al món un fill, un noi que ha de governar totes les nacions amb el ceptre de ferro; el seu fill va ser endut cap a Déu i cap al seu setial, i la dona va fugir al desert, on Déu li havia preparat un lloc. Llavors vaig sentir al cel una veu que cridava amb tota la força: «Ara és l’hora de la victòria del nostre Déu, l’hora del seu poder i del seu Regne, i el seu Messies ja governa.»
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 15,20-27a)
Germans, Crist ha ressuscitat d’entre els morts, el primer d’entre tots els qui han mort. Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: tots són d’Adam, i per això tots moren, però tots viuran gràcies al Crist. Cadascun al moment que li correspon: Crist el primer, després, a l’hora que ell vindrà, els qui són de Crist; a la fi, quan ell destituirà tota mena de sobirania, d’autoritat o de poder, com a coronament de tot, posarà el Regne en mans de Déu, el Pare. Perquè ell ha de regnar fins que Déu haurà sotmès tots els enemics sota els seus peus. El darrer enemic destituït serà la Mort. Perquè l’Escriptura diu que tot ho ha posat sota els seus peus.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 1,39-56)
Per aquells dies, Maria se n’anà decididament a la Muntanya, a la província de Judà. Entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, el nen saltà dins les seves entranyes, i Elisabet, plena de l’Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat d’entusiasme dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà.» Maria digué: «La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Des d’ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles. El seu nom és sant, i l’amor que té als qui creuen en ell s’estén de generació en generació. Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Omple de béns els pobres, i els rics se’n tornen sense res. Ha protegit Israel, el seu servent, com ho havia promès als nostres pares; s’ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre.» Maria es quedà tres mesos amb ella, i després se’n tornà a casa seva.
Homilia:
En Maria hi veiem el rostre misericordiós de Déu. Les lectures ho acaben de dir. La pregària de Maria és el reconeixement de l’amor que Déu té a aquells que creuen en Ell. Un “amor que s’estén de generació en generació” fins a nosaltres.

En la festa d’avui veiem realitzat definitivament aquell amor misericordiós en Maria assumpta al cel, la primera de tots. Avui ens trobem amb aquest Déu que no és només esperança, sinó realització de tot allò que esperem.

Tal com ens ha dit el llibre de l’Apocalipsi, ara és l’hora de la victòria del nostre Déu. Aquest ara el veiem en Maria que, després de donar llum al seu fill, és la dóna que va fugir al desert, on Déu li havia preparat un lloc. Avui la reconeixem com la nostra mare, per tant el seu lloc és també el nostre. L’hora de la victòria del seu Regne és molt especial. “Ha mirat la petitesa de la seva serventa”.

En Déu es manifesta la força de l’amor no pas pel poder que subjuga, que aclapara. Maria s’alegra en l’anunci de l’àngel (“Alegra’t Maria”). Acompanya el seu fill fins al peu de la creu, i s’alegra en la seva resurrecció.

Mirant Maria ens sentim molt petits. Una petitesa que no ens acomplexa perquè Déu ens beneeix. Mirant la figura de Maria ens sentim petits com ella. Una petitesa, doncs, que no ens anul·la. Ben al contrari. Aquesta és la prova de que Déu ha fet de nosaltres i en nosaltres meravelles.

Avui en aquesta festa de l’Assumpció diem amb Elisabet: “Feliç tu que ha cregut. Allò que el Senyor t’ha fet saber es complirà". És molt més del que som capaços de creure i d’entendre. Avui en aquesta festa de l’Assumpció diem amb Elisabet. “Feliç tu que has cregut”; per tant feliços tots els que creiem; allò que el Senyor ens ha fet saber és complirà. I es complirà no perquè jo vull que es compleixi, es complirà perquè el Senyor ho ha dit.

Avui veiem el rostre misericordiós de Déu que compleix el que ha promès. I si ho ha complert en Maria, també ho acomplirà en nosaltres.

“Dispersa el homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils”. Aquest és el nostre Déu. La seva misericòrdia fa realitat aquella justícia que busca el camí del cor.


Avui contemplem com Maria és glorificada. Aquest és el gest meravellós de Déu Pare. La grandesa de Maria no acaba a Betlem. Déu continua fent meravelles fins a la seva assumpció gloriosa al cel, que avui celebrem. Aquesta festa és consol i seguretat del poble que fa camí cap a la casa del Pare.