dimecres, 25 de maig del 2016

Homilia de la missa de l’aparició. Missa votiva de “Maria, porta del cel”.

Maria obre la porta per on entrà al món el Salvador.
Que Maria ens sigui la porta per on entrar al goig de la vida eterna.
Mn. A. Roquer.
Homilia:
Entre la diversitat de misses votives a la Mare de Déu, n’hi ha una que avui, jo diria, la podríem celebrar: “Santa Maria, porta del cel”, la “Lúnua coeli” de les lletanies de la Mare de Déu del Rosari.

Maria és la que acompanya el poble fidel cap a la nova Jerusalem. “Jo faré que tot sigui nou”. Aquesta futura condició de l’Església ja es fa realitat en Maria.

Nosaltres venim contents cap al Santuari per celebrar la nostra fe i la nostra esperança. La nostra condició de pelegrins ja s’ha començat a realitzar, en l’esperança. Allò que el Senyor li ha fet saber a Maria ja s’ha complert. I allò que el Senyor ens ha fet saber també a nosaltres es complirà.

Maria és la nova Eva, que amb fe venç la supèrbia i la incredulitat de la primera Eva. Allò que Eva va tancar, Maria ho ha obert. Per vós, Maria, s’ha obert la porta del Paradís. I avui escoltem, amb goig: “Jo faré que tot sigui nou”. Maria és la nova Eva; l’Eva innocent que amb humilitat i amb fe venç la supèrbia de la primera; i obre allò que Eva havia tancat. Maria amb la seva maternitat és la porta per on entrà al món el Salvador. Allò que per Eva es va perdre ens ha estat retornat en Maria. Maria, Eva innocent, amb fe, vers aquell “Sereu com Déu”. I per la seva fidelitat acompanya al nou poble de Déu cap a la casa del Pare. Maria n’és la porta d’entrada.

El sentit de plenitud és inherent en tota celebració de l’eucaristia, però resulta més manifest en aquesta celebració de Maria com a porta del cel.

Nosaltres avui contemplem la Ciutat Santa, “la nova Jerusalem, abillada com una núvia que s’engalana per al seu espòs”.

I sentim la veu del Senyor que ens diu: “Jo faré que tot sigui nou”. Aquesta futura condició de l’Església ja s‘ha realitzat en Maria.

Nosaltres venim contents i esperançats cap a la casa de Déu, tot vetllant, i sense peresa, esperant l’espòs que ve i hem de sortir a rebre amb les torxes enceses.

Maria obre la porta per on entrà al món el Salvador. Que Maria ens sigui la porta per on entrar al goig de la vida eterna.

Cal que vetllem sempre perquè l’espòs pot venir a l’hora menys pensada, i només els que tinguin els llums encesos entraran a la vida. Que la prudència ens faci previsors, portant sempre oli de reserva.

L’arribada d’aquells que esperem sempre és imprecisa. Hi ha una cosa segura: que vindran! I així ens passa amb el Senyor.


Que Maria sigui model de fidelitat en l’esperança!