diumenge, 3 d’abril del 2016

Lectures i homilia del diumenge II de Pasqua.

Que el dubte de Tomàs ens ajudi a superar
tots els nostres dubtes!
Mn. A. Roquer
Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 5,12-16)
Els apòstols obraven molts miracles i prodigis entre el poble. Tots es reunien unànimement en el pòrtic de Salomó. Ningú dels altres no gosava anar amb ells, encara que el poble en feia grans elogis. Cada vegada se’ls afegien més homes i dones que es convertien a la fe en el Senyor. Fins pels carrers la gent treia els malalts i els deixava allà amb les lliteres perquè, quan Pere arribava, almenys la seva ombra en toqués algun. També acudia molta gent de les poblacions veïnes de Jerusalem portant malalts i persones molestades per esperits malignes, i tots recobraven la salut.
Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan (Ap 1,9-11a.12-13.17-19)
Jo, Joan, germà vostre, que junt amb vosaltres comparteixo en Jesús les penes, la paciència i la reialesa, vaig ser deportat a l’illa de Patmos per haver predicat la paraula de Déu i haver donat testimoni de Jesús. El dia del Senyor l’Esperit s’apoderà de mi, i vaig sentir darrere meu un gran crit, com un toc de corn que deia: «Escriu en uns fulls això que veus i envia-ho a les set comunitats.» Vaig girar-me per veure de qui venia la veu que em parlava, i vaig veure set lampadaris d’or, i enmig dels lampadaris algú que semblava un fill d’home, vestit amb una túnica llarga fins els peus i cenyit a l’alçada del pit amb un cenyidor d’or. En veure’l vaig caure com mort als seus peus. Ell posà sobre meu la mà dreta i em digué: «No tinguis por. Jo sóc el primer i el darrer. Sóc el qui viu: Jo que era mort, ara visc per sempre més i tinc les claus de la mort i del seu reialme. Escriu, doncs, tot el que vegis, la situació present i la que vindrà després.»
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 20,19-31)
El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó.» Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor.» Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas.» Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat.» No siguis tan incrèdul. Sigues creient.» Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!» Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist.» Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.
Homilia:
Són moltes les temptacions que van haver d’afrontar els deixebles de Jesús. No solament havien d’acceptar que ja no tindrien més entre ells aquell Jesús ni el seu mestratge. I havien d’acceptar que començava per a ells una nova etapa.

Quina cosa més normal tenir por! La por dels deixebles és la incertesa, la por de la pròpia responsabilitat, la por del futur. Quantes pors tenien aquells deixebles que havien viscut i compartit tantes coses amb Jesús! Quantes pors també tenim nosaltres, avui!

Sentim la por de moltes coses que amenacen el nostre benestar, la nostra seguretat, per tant la nostra tranquil·litat. A nivell personal patim la por de la malaltia, de la inseguretat, d’una possible desgràcia o un contratemps; por del fracàs de molts dels projectes i de les expectatives que tenim; por del fracàs del que emprenem.

Aquella por que sentien els amics de Jesús “amb les portes tancades –diu l’Evangeli- per por dels jueus”.

En mig d’aquella por, en mig de les nostres pors d’avui ressona la paraula del Senyor: “Pau a vosaltres”. I com és possible viure aquella pau que ens empeny a proclamar que el Senyor ha ressuscitat? Pasqua és el temps que més ens ajuda a créixer en la fe ja que celebrem allò que creiem: Jesús ha ressuscitat.

No va ser gens fàcil creure en la seva resurrecció. Pregunteu-ho a Tomàs! Els mateixos apòstols que havien vist el sepulcre buit, i sentint les paraules de Maria Magdalena, els costà creure. Com ens pot costar creure a nosaltres. És tan comprensible la incredulitat de Tomàs! Per això té tant de valor aquell: No és feliç el que creu perquè ha vist sinó el que creu sense veure, sense tocar.

La celebració dominical d’aquest segon diumenge de Pasqua intenta dir-nos que és en aquest ambient celebratiu on Déu se’ns revela d’una manera especial. El diumenge en diem, i ho és, el dia del Senyor. Cada diumenge Jesús ressuscitat és en mig de nosaltres, la seva comunitat de creients. Ell ens espera i ens surt al pas des d’un bon començament; altrament no foren veritables paraules de salutació “El Senyor sigui amb vosaltres”. Això ens fa passar de la rutina de cada dia de la setmana. Anar a missa perquè toca, o bé perquè ho tenim per costum... Venim aquí perquè des d’aquell diumenge de Pasqua el Senyor es fa present on hi ha reunits els seus, com al cenacle.

La segona aparició fa referència a la fe. La increença de Tomàs es converteix en una confessió de fe, i conté una benedicció per als que creuen sense l’experiència (“Feliços els qui creuran sense haver vist”).

“Senyor meu i Déu meu”. Aquesta pregària sincera brolla del cor de Tomàs i respon al reconeixement de la seva feblesa. És una pregària que pot curar moltes incerteses, molts dubtes, moltes pors. Ho direm ben aviat quan se’ns mostri el pa de vida : “Senyor no sóc digne que entreu a casa meva...”. Déu meu, doneu-me la força que em cal per superar totes les pors.


Que el dubte de Tomàs ens ajudi a superar tots els nostres dubtes!