Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

diumenge, 2 d’octubre de 2016

Lectures i homilia del diumenge 27 de durant l’any.

Proclamem el misteri de la fe. L’Eucaristia és el nucli central de la nostra fe. Allò que celebrem en cada eucaristia és justament allò que confessem i vivim.
Mn. A. Roquer. 
Lectura de la profecia d’Habacuc (Ha 1,2-3.2,2-4)
Fins quan, Senyor, demanaré auxili i no m’escoltareu, cridaré: «Violència», i no em salvareu? Per què deixeu que vegi aquestes calamitats i contempli tantes penes? Tinc davant els ulls devastacions i violències; hi ha baralles i s’aixequen discòrdies. El Senyor em respongué: «Escriu una visió, grava-la sobre tauletes d’argila, que es puguin llegir corrents. És una visió per a un moment determinat, que aspira al seu terme, i no fallarà. Espera-la, si es retardava; segur que vindrà, no serà ajornada. »L’home d’esperit orgullós se sentirà insegur, però el just viurà perquè ha cregut.»
Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu (2Tm 1,6-8.13-14)
Estimat, et recomano que procuris revifar la flama del do de Déu que portes en virtut de la imposició de les meves mans. L’Esperit que Déu ens ha donat no és de covardia, sinó de fermesa, d’amor i de seny. Per tant, no t’avergonyeixis ni del testimoni que donà el nostre Senyor ni de mi, que estic empresonat per ell; tot el que has de sofrir juntament amb l’obra de l’evangeli, suporta-ho amb la fortalesa que Déu ens dóna. Tingues com a norma la doctrina sana que has escoltat dels meus llavis, i viu en la fe i en l’amor de Jesucrist. El tresor que t’ha estat confiat és valuós. Guarda’l amb la força de l’Esperit Sant que viu en nosaltres
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 17,5-10)
En aquell temps, els apòstols digueren al Senyor: «Doneu-nos més fe.» El Senyor els contestà: «Només que tinguéssiu una fe menuda com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta morera: “Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mar”, us obeiria. »Suposem que algú de vosaltres té un esclau llaurant o pasturant el ramat. Quan ell torna del camp, li dieu mai que entri de seguida i segui a taula? No li dieu, més aviat, que prepari el sopar, que estigui a punt de servir-vos mentre mengeu i beveu, i que ell menjarà i beurà després? I quan l’esclau ha complert aquestes ordres, qui ho agraeix? Igualment vosaltres, quan haureu complert tot allò que Déu us mana, digueu: “Som servents sense cap mèrit: no hem fet altra cosa que complir el nostre deure”.»
Homilia:
Els deixebles de Jesús no li demanen bens materials, no li demanen privilegis; demanen el do de la fe, o sigui: conèixer Déu. Una fe que també demana Habocuc, ja que gràcies a la fe aconsegueix viure amb serenor i amb confiança un context que li és advers.

Aquesta mateixa fortalesa es constata a la carta de St. Pau. A les paraules de l’Apòstol es dedueix, a més a més, que la fe és sempre un do i és també a l’hora una tasca. Un do rebut del Senyor, però per part nostra una tasca a realitzar.

En el Credo que diem cada diumenge es resumeix la fe que professem. En les seves fórmules hi troben el tresor que hem de guardar. La millor manera de cuidar la fe rebuda és viure-la a fons i transmetre-la amb seguretat. Hem arribat a la fe pel testimoni de persones creients.

L’evangeli de Lluc avui ens posa de manifest el testimoni de Jesús, que no ens vol proposar la imatge d’un Déu dur i exigent, sinó que insisteix en la seva generositat. Per això davant de les dificultats d’entendre fem nostra la pregària dels deixebles: “Doneu-nos més fe”.

Una cosa és clara: el gra de mostassa és una llavor molt petita, però té capacitat de créixer i molt. Així també la nostra fe.

També nosaltres hem de mirar de poder créixer en la nostra fe amb l’ajut de Déu. “Procura revifar la flama del do de la fe que portes”.

Nosaltres hem tingut la sort de rebre el testimoni de cristians que ens han transmès aquest do de la fe. Convé no deixar apagar la flama d’aquest valuós do que hem rebut.

No deixem que els nostres cors s’endureixin. I amb el salm, demanem-li al Senyor que siguem capaços d’escoltar la seva veu, de sentir la seva presència en la nostra vida i actuar segons allò què creiem.


Proclamem el misteri de la fe. L’Eucaristia és el nucli central de la nostra fe. Allò quèecelebrem en cada eucaristia és justament allò que confessem i vivim.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada