Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

diumenge, 19 de juny de 2016

Lectures i homilia del diumenge 12 de durant l’any.

El motor de la vida de tot cristià és mirar Jesús; seguir el seu camí que sí porta a la creu. Al final hi ha la Resurrecció!
Mn. A. Roquer. 
Lectura de la profecia de Zacaries (Za 12,10-11)
Això diu el Senyor: «Abocaré sobre el llinatge de David i sobre els habitants de Jerusalem un esperit d’afecte i de benvolença. Llavors miraran aquell que han traspassat: faran per ell un dol, com el que es fa per la mort d’un fill únic, ploraran amargament per ell, com es plora la mort del primer fill. Aquell dia hi haurà a Jerusalem un dol tan gran com el d’Hadad-Remmon a la plana de Maguedó. Aquell dia, un doll d’aigua abundant rentarà els pecats i les immundícies de la casa de David i dels habitants de Jerusalem.»
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia (Ga 3,26-29)
Germans, tots vosaltres, perquè heu cregut, sou fills de Déu en Jesucrist. Tots els qui heu estat batejats per unir-vos a Crist us heu revestit de Crist. Ja no compta ser jueu o grec, esclau o lliure, home o dona. Tots sou una sola cosa en Jesucrist. I si vosaltres sou de Crist, sou descendència d’Abraham, hereus de les promeses.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 9,18-24)
Una vegada que Jesús es trobava pregant en un lloc apartat, se li acostaren els deixebles, i els preguntà: «Qui diu la gent que sóc, jo?» Ells li respongueren: «Uns diuen que sou Joan Baptista, altres que sou Elies, altres que ha ressuscitat un dels profetes antics.» Llavors els preguntà: «I vosaltres, qui dieu que sóc?» Pere li respongué: «El Messies, l’Ungit de Déu.» Però ell els prohibí severament que diguessin això a ningú, i els deia: «El Fill de l’home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort, i ressuscitarà el tercer dia.» I deia a tothom: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la salvarà.»
Homilia:
Aquest diumenge trobarem dos anuncis importants en la vida de Jesús. El primer ens el fa St. Pere que el proclama Messies. El segons ens explica que el Messies ha de patir molt; l’han de rebutjar. Com podem entendre aquesta contrarietat?

Per entendre l’evangeli d’avui cal entendre que l’anomenada de Jesús s’ha estès pels pobles de Galilea i la gent comença a parlar d’Ell sorpresos de tot el que fa. S’han sorprès que el fill del fuster de Natzaret proclami l’anunci del regne de Déu amb aquelles paraules i amb aquella autoritat.

La seva pregunta, que tot i semblar innocent, esdevé cabdal per als apòstols. Allò que diu la gent està bé. Tantes coses poden dir de Jesús! Però arriba la pregunta realment important: “I vosaltres?”. Els deixebles han conviscut amb Ell; han sentit la seva paraula; han vit els seus miracles; són uns privilegiats. És per això que la seva resposta és important. Ara se la juguen els deixebles. De la seva resposta, depèn si han entès o no qui és Jesús. Surt Simó Pere i, en nom de tots ells, respon perfectament: “El Messies, l’ungit de Déu”.

Cal recordar que l’espera del messies era l’espera d’algú molt important, que havia d’alliberar tots els pobles de l’opressió. Però la manera de complir aquesta missió era molt diferent de la que esperaven. Jesús anuncia la seva mort tràgica i no és això el que esperaven. Ells esperaven ser alliberats de l’opressió romana. Jesús presenta una manera de ser messies que difereix totalment de l’esperada. Ells esperaven un messies triomfador. I Jesús presenta un messies pobre i humil: “El Fill de l’home ha de patir molt, els notables del poble l’han de rebutjar, ha de ser mort”. Però la seva senyoria, la seva reialesa no acaba amb la mort; ressuscitarà! Miraran aquell que ha traspassat.

El messies era esperat amb ànsia en temps de Jesús. Havia de restablir l’alliberament d’Israel. Ell no refusa el títol, però imposa silenci als deixebles; i alhora, fa una correcció: el camí del Fill de l’home és fet de sofriment i de rebuig. Seguir Jesús vol dir seguir un messies que va a la mort. L’opció de seguir-lo vol dir renunciar a les nostres certeses. “Que es negui ell mateix, que prengui la seva pròpia creu”.

Perdre la vida vol dir renunciar a l’èxit del món. Així es guanya la vida veritable. Aquesta és la paradoxa del seu Evangeli.

Avui, a l’escoltar aquest evangeli, ens podem preguntar: Qui és Jesús per a mi? Òbviament que sabem la resposta de Pere. Però realment ens la creiem? Som conscients que acceptar-lo com a messies vol dir acceptar la seva creu? Acceptar la creu sempre és difícil; si ens en podem escapar, millor! Però les creus arriben a la nostra vida, i venen sense avisar; i venen d’on  menys ens esperem.

Que en aquest evangeli puguem conèixer tal com és veritablement Jesús. Es que només acceptant la seva creu serem hereus de la seva resurrecció. Les nostres creus no ens fan fracassar a la vida. Tot el contrari.


Fem que la nostra vida estigui unida a Ell. No es tracta de fer coses heroiques, sinó de prendre la creu cada dia; la creu de cada dia amb projecció de resurrecció. El motor de la vida de tot cristià és mirar Jesús; seguir el seu camí que sí porta a la creu. Al final hi ha la Resurrecció!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada