Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

diumenge, 5 de juny de 2016

Lectures i homilia de diumenge 10 de durant l’any

Nosaltres creiem que Déu actua amb compassió,
exercint sempre una gran misericòrdia.
Per tant, no tinguem por de la presència de Déu.
Mn. A. Roquer.
Lectura del primer llibre dels Reis (1Re 17,17-24)
En aquells dies, el fill d’una dona, mestressa de casa, es posà malalt, i la malaltia s’agreujà tant que el noi expirà. La dona digué a Elies: “¿Per què et ficaves amb mi, home de Déu? Veig que has vingut a casa meva per fer presents a déu les meves culpes i fer morir el meu fill”. Ell li digué: “Dóna-me’l”. Elies el prengué dels braços de la mare, el pujà a l’habitació de dalt, on ell vivia, el posà al seu llit i cridà al Senyor: “Senyor, Déu meu, ¿fins a la viuda que m’acull, li feu aquest mal de fer morir el seu fill?”. Després s’estirà tres vegades sobre el noi i cridà al Senyor: “Senyor, Déu meu: feu, si us plau, que l’ànima d’aquest noi torni dintre d’ell”: El Senyor escoltà el crit d’Elies: l’ànima del noi tornà dintre d’ell, i recobrà la vida. Elies el prengué, el dugué de l’habitació de dalt a la planta baixa de la casa, el donà a la seva mare i li digué: “Mira, el teu fill és viu”. La dona digué a Elies: “Ara sé de cert que ets un home de Déu i que són del Senyor les paraules que anuncies”.
Lectura del llibre dels Gàlates (Ga 1,11-19
Germans, vull que ho sapigueu: la Bona Nova que us vaig anunciar no ve dels homes, perquè no l’he rebuda de cap home ni l’he apresa de ningú: l’he rebuda per una revelació de Jesucrist. Ja heu sentit parlar del meu comportament en el judaisme: amb quina fúria jo perseguia l’Església de Déu i l’atropellava; sobrepassava dins el judaisme molts compatricis de la meva edat, ja que era molt més zelós de les tradicions dels meus pares. Però Déu m’havia escollit des de les entranyes de la mer i m’havia cridat per la seva gràcia. Quan a ell, doncs, li semblà bé, em revelà el seu Fill, perquè jo l’anuncies als qui no són jueus. Tot seguit, sense haver consultat cap home de carn i sang, sense haver pujat a Jerusalem, a trobar els qui ja eren apòstols abans que jo, me’n vaig anar a l’Aràbia, i d’allà vaig tornar a Damasc. Només tres anys més tard vaig pujar a Jerusalem per conèixer Quefes, i vaig passar quinze dies amb ell. Dels altres apòstols no en vaig veure cap, fora de Jaume, el germà del Senyor.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 7,11-17)
En aquell temps Jesús se n’anà a un poblet anomenat Naín. L’acompanyaven els deixebles i molta gent. Quan s’acostaven a l’entrada del poble es trobà que duien a enterrar un mort, fill únic d’una mare viuda. Molta gent del poble acompanyava la mare. Així que el Senyor la veié, se’n compadí i li digué: “No ploris”. El Senyor s’acostà al fèretre i li posà la mà al damunt. Els qui el portaven s’aturaren, i ell digué: “Jove, aixeca’t”. El mort es posà assegut i començà a parlar. I el Senyor el donà a la seva mare. Tots quedaren esglaiats i glorificaven Déu. La gent deia: “Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta”. Deien també: “Déu ha visitat el seu poble”. Per tot el país dels jueus i per tota la rodalia s’escampà aquesta anomenada de Jesús.
Homilia:
Avui reprenem els diumenges diem ordinaris de durant l’any, els de color verd. Ja hem celebrat les solemnitats de la Trinitat i de Corpus. Podem dir, doncs: tornem a la normalitat dels diumenges; els diumenges, per entendre’ns visualment, de color verd.

Els diumenges són la festa primordial. Els dilluns, dia de la Lluna; els dimarts, dia de Mart; els dimecres, dia de Mercuri... El diumenge dia del Senyor. Cada diumenge celebrem el mateix: Jesús ha ressuscitat i continua present quan ens reunim! És el dia no tant que nosaltres li dediquem a Ell, sinó el dia que Ell ens dedica a nosaltres.

L’evangeli d’aquest diumenge ens parla d’una resurrecció. L’acció de Jesús és molt simple: s’acosta al fèretre i diu al jove difunt “Aixeca’t” i l’entrega a la seva mare. Destaca per un costat la senzillesa en què actua. Jesús no es presenta mai, ni a la nostra vida tampoc, d’una manera complicada; i això cal que ho tinguem molt present. Per a nosaltres ens revela la identitat divina de Jesús. Elias, a la primera lectura, invoca Déu perquè només Déu té poder sobre la vida i la mort; en canvi Jesús actua sense invocar cap força més amunt d’Ell, i així tots diem: Déu ha visitat el seu poble.

L’actitud de Jesús davant la pèrdua de la viuda de Naín ens fa reflexionar. Quantes vegades restem impassibles, distants, davant de les tragèdies; no passen de ser una notícia. L’actitud de Jesús no és aquesta. Ell veu la situació, i el mateix evangeli ens diu “Es compadí”; té la capacitat de posar-se a la pell de l’altre. Però la seva actitud va més enllà encara. Compadida la pobra mare decideix actuar, i ho fa de dues maneres: li adreça la seva paraula (“No ploris”) i després dóna una resposta al dolor d’aquella mare (diu al noi “Aixeca’t”). I així posa de manifest que és senyor de la vida i de la mort. És capaç de donar resposta al que és el gran interrogant de tota la humanitat, la mort. I l’evangeli és d’una gran sobrietat; s’acosta al fèretre, diu al jove que s’aixequi i l’entrega a la seva mare; així de simple, així de sublim; les coses grans no necessiten espectacle, les coses sublims a vegades ens pensem que han d’anar acompanyades de bombo i plateret. Jesús no es presenta a la nostra vida d’una manera complicada, difícil i extraordinària. L’acció de Jesús és molt simple: s’acosta al fèretre, diu al jove que s’aixequi i l’entrega a la seva mare. Tot senzill... i tendre a l’hora!

Ben segur que allò que més ens commou és el fet de ressuscitar aquell noi. I potser també ens hauria, al menys, d’entendrir la manera de fer. Jesús és el gran profeta capaç de fer seu el dolor dels altres.

Tant de bo que aquest diumenge puguem adreçar a Déu la nostra lloança “En quin goig us exalço Senyor”, tal com ho hem dit al salm.

La viuda de la primera lectura té por davant de la presència de Déu. Nosaltres creiem que Déu actua amb compassió, exercint sempre una gran misericòrdia. Per tant, no tinguem por de la presència de Déu, com la mare de la primera lectura que s’espanta davant de la proximitat de Déu. Encara avui hi ha qui s’espanta quan Déu no és un déu castigador. Potser per a segons com o per a segons qui voldríem un déu castigador i per a nosaltres un déu misericordiós; això no val. Tant a la primera lectura com a l’evangeli, veiem un Déu ple de misericòrdia.


Que també nosaltres sapiguem ser testimonis d’aquest Déu proper i misericordiós, que es fa present a la nostra vida sempre per consolar. I com veiem a les lectures d’avui, se’ns acosta, ens mira amb compassió i actua amb misericòrdia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada