SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE MISERICÒRDIA
Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

Pregària per les vocacions (21-11-2019) al Santuari

Pregària per les vocacions (21-11-2019) al Santuari
Cadena de pregària del secreteriat per les vocacions de l'arquebisbat de Tarragona.

diumenge, 29 de maig de 2016

Lectures i homilia de la Solemnitat del Cos i de la Sang de Crist

Celebrar l’Eucaristia ens ensenya que viure és entregar-se, que la vida té sentit quan es dóna, quan es comunica. Nosaltres celebrem l’eucaristia perquè creiem amb l’amor, creiem que només l’amor és font de vida.
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre del Gènesi (Gn 14,18-20)
En aquells dies, Melquisedec, rei de Salem, portà pa i vi. Com que era sacerdot del Déu Altíssim, beneí Abram amb aquestes paraules: «Que el Déu Altíssim, creador del cel i de la terra, beneeixi Abram. Beneït sigui el Déu Altíssim, que ha posat a les teves mans els teus adversaris.» I Abram li donà el delme de tot el botí.
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 11,23-26)
Germans, aquesta tradició que jo he rebut i que us he transmès a vosaltres ve del Senyor; Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat prengué el pa, i, dient l’acció de gràcies, el partí i digué: «Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això per celebrar el meu memorial.» Igualment prengué el calze, havent sopat, i digué: «Aquest calze és la nova aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu-ho per celebrar el meu memorial.» Així, doncs, cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquest calze anuncieu la mort del Senyor fins que torni.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 9,11b-17)
Un dia Jesús parlava del regne de Déu a la gent i curava els qui en tenien necessitat. Veient que començava a fer-se tard, els dotze anaren a dir-li: «Acomiadeu la gent. Que vagin a passar la nit als pobles o a les masies del voltant, i puguin trobar-hi queviures; aquí és un lloc despoblat.» Jesús els digué: «Doneu-los menjar vosaltres mateixos.» Ells respongueren: «Només tenim cinc pans i dos peixos. ¿Hem d’anar nosaltres mateixos a comprar menjar per tota aquesta gentada?» Tots plegats eren uns cinc mil homes. Ell digué als deixebles: «Feu-los seure en grups de cinquanta.» Els deixebles ho feren i tothom s’assegué. Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i els donava als deixebles perquè els servissin a la gent. Tothom en menjà tant com volgué i recolliren dotze coves de les sobres.
Homilia:
Després de la solemnitat de la Santíssima Trinitat, avui celebrem la festa de Corpus, del Cos i la Sang de Jesús. Avui podem aprofundir en el do de l’Eucaristia que celebrem. L’Eucaristia ens alimenta i, a la vegada, canvia la nostra manera de veure la vida i el món. Si som cristians que cada diumenge assistim a l’Eucaristia, és el Senyor que ens nodreix i és això el que ens transforma.

“Cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquest calze, anuncieu la mort del Senyor fins que torni”, aquestes són les paraules de sant Pau que hem escoltat a la segona lectura, adreçades als cristians de la ciutat grega de Corint, adreçades avui a tots nosaltres. És el text més antic sobre l’Eucaristia. I en aquestes paraules hi podem veure com el sagrament de l’Eucaristia és anunci del que serà la mort de Jesús per a tots nosaltres, deixant-se partir i morint per aquells que estima.

El Dijous Sant, la missa del Sopar del Senyor, commemoràvem la institució de l’Eucaristia. El tridu pasqual condensa, només en tres dies, sopar, mort i resurrecció del Senyor. I, avui, exaltem i agraïm Crist que es quedés entre nosaltres en l’Eucaristia.

A més, aquesta festa té ple sentit en la nostra societat d’avui, en gran manera agnòstica o atea. Els seus orígens es remunten el segle XIII quan alguns negaven la presència real de Crist en el pa i el vi de l’Eucaristia. Ara, vuit segles després, no ha canviat gaire el context. La nostra societat es mostra indiferent davant d’un Déu que ha volgut romandre d’una manera tan simple: en un tros de pa i en un got de vi.

L’Eucaristia ens alimenta i a la vegada ens transforma, i ens dóna una nova visió sobre la vida. Que viure no és només vegetar per aquest món, que viure no és només tenir coses. Hi ha un aspecte que nosaltres a vegades no recordem, i que és el primer ensenyament de sant Pau. L’eucaristia ens dóna una forma de viure i una raó per viure i per morir. Celebrar l’Eucaristia ens ensenya que viure és entregar-se, que la vida té sentit quan es dóna, quan es comunica.

Les lectures ens han fet entendre què significa aquesta Eucaristia que celebrem cada diumenge. Nosaltres celebrem l'Eucaristia perquè creiem amb l’amor, creiem que només l’amor és font de vida. L’evangeli d’avui ens convida a tenir present aquesta relació entre Eucaristia i amor. Els deixebles, davant d’aquella multitud, tenen la temptació de desentendre’s-en (“Acomiadeu a la gent”). L’Eucaristia és, justament, tot el contrari de desentendre’s. L’Eucaristia és una forma de viure, no una cerimònia, no un ritu, no una trobada aquí cada diumenge. Al final de l’evangeli, l’evangelista deixa entreveure una idea de totalitat: “Tothom en menjà tant com volgué, i recolliren dotze coves del que havia sobrat”.


Que en aquesta festa de Corpus intensifiquem la nostra fe basada en la celebració de cada diumenge, per tal que la nostra vida quedi transformada per això que mengem aquí. Cada vegada que mengem d’aquest pa i bevem d’aquest calze anunciem la mort del Senyor fins que torni. Per això la celebració d’aquesta festa de Corpus ha de ser un intensificar en la nostra fe, en això que aquí celebrem.

dimecres, 25 de maig de 2016

Homilia de la missa de l’aparició. Missa votiva de “Maria, porta del cel”.

Maria obre la porta per on entrà al món el Salvador.
Que Maria ens sigui la porta per on entrar al goig de la vida eterna.
Mn. A. Roquer.
Homilia:
Entre la diversitat de misses votives a la Mare de Déu, n’hi ha una que avui, jo diria, la podríem celebrar: “Santa Maria, porta del cel”, la “Lúnua coeli” de les lletanies de la Mare de Déu del Rosari.

Maria és la que acompanya el poble fidel cap a la nova Jerusalem. “Jo faré que tot sigui nou”. Aquesta futura condició de l’Església ja es fa realitat en Maria.

Nosaltres venim contents cap al Santuari per celebrar la nostra fe i la nostra esperança. La nostra condició de pelegrins ja s’ha començat a realitzar, en l’esperança. Allò que el Senyor li ha fet saber a Maria ja s’ha complert. I allò que el Senyor ens ha fet saber també a nosaltres es complirà.

Maria és la nova Eva, que amb fe venç la supèrbia i la incredulitat de la primera Eva. Allò que Eva va tancar, Maria ho ha obert. Per vós, Maria, s’ha obert la porta del Paradís. I avui escoltem, amb goig: “Jo faré que tot sigui nou”. Maria és la nova Eva; l’Eva innocent que amb humilitat i amb fe venç la supèrbia de la primera; i obre allò que Eva havia tancat. Maria amb la seva maternitat és la porta per on entrà al món el Salvador. Allò que per Eva es va perdre ens ha estat retornat en Maria. Maria, Eva innocent, amb fe, vers aquell “Sereu com Déu”. I per la seva fidelitat acompanya al nou poble de Déu cap a la casa del Pare. Maria n’és la porta d’entrada.

El sentit de plenitud és inherent en tota celebració de l’eucaristia, però resulta més manifest en aquesta celebració de Maria com a porta del cel.

Nosaltres avui contemplem la Ciutat Santa, “la nova Jerusalem, abillada com una núvia que s’engalana per al seu espòs”.

I sentim la veu del Senyor que ens diu: “Jo faré que tot sigui nou”. Aquesta futura condició de l’Església ja s‘ha realitzat en Maria.

Nosaltres venim contents i esperançats cap a la casa de Déu, tot vetllant, i sense peresa, esperant l’espòs que ve i hem de sortir a rebre amb les torxes enceses.

Maria obre la porta per on entrà al món el Salvador. Que Maria ens sigui la porta per on entrar al goig de la vida eterna.

Cal que vetllem sempre perquè l’espòs pot venir a l’hora menys pensada, i només els que tinguin els llums encesos entraran a la vida. Que la prudència ens faci previsors, portant sempre oli de reserva.

L’arribada d’aquells que esperem sempre és imprecisa. Hi ha una cosa segura: que vindran! I així ens passa amb el Senyor.


Que Maria sigui model de fidelitat en l’esperança!

diumenge, 22 de maig de 2016

Lectures i homilia de la festivitat de la Santíssima Trinitat

Perquè l’amor, quan és amor, sempre es transmet.
Només quan serem testimonis d’amor, serem testimonis del Déu que és amor.
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre dels Proverbis (Pr 8,22-31)
Això diu la Saviesa de Déu: «De molt abans de començar les seves obres el Senyor m’infantà com a primícia de tot el que ha fet. He estat configurada des de sempre, des del començament, abans que la terra existís. No hi havia encara els oceans, no existien les fonts d’on brollen les aigües, i jo havia nascut. He nascut abans que les muntanyes, abans que fossin plantades les altures; encara no havia fet la terra ni els llacs, ni la massa terrosa dels continents; quan ell instal·lava la volta del cel, jo hi era; quan traçava el cercle de l’horitzó sobre els oceans, quan fixava allà dalt el cobricel dels núvols, quan contenia les fonts de l’oceà, quan posava límits al mar que no desobeeix les seves ordres, quan construïa els fonaments de la terra, jo era al seu costat com un deixeble preferit, feia les seves delícies cada dia, jugava contínuament a la seva presència, jugava per tota la terra, i compartia amb els homes les meves delícies.»
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 5,1-5)
Germans, ara que ja som justos, com a creients que som, estem en pau amb Déu, gràcies a Jesucrist, el nostre Senyor. És per ell que la fe ens ha donat entrada en aquesta gràcia que posseïm tan en ferm, i és per ell que tenim la satisfacció d’esperar la glòria de Déu. Encara més: fins enmig de les proves trobem motiu de satisfacció, perquè sabem que les proves ens fan constants en el sofriment, la constància obté l’aprovació de Déu, l’aprovació de Déu dóna esperança, i l’esperança no pot defraudar ningú, després que Déu, donant-nos l’Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el seu amor.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 16,12-15)
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara seria per a vosaltres una càrrega massa pesada. Quan vindrà el Defensor, l’Esperit de veritat, us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera, perquè ell no parlarà pel seu compte: dirà tot el que sentirà dir i us anunciarà l’esdevenidor. Ell em donarà glòria, perquè tot allò que anunciarà ho haurà rebut d’allò que és meu. Tot el que és del Pare és meu; per això dic que tot allò que us anunciarà, ho rep d’allò que és meu.»
Homilia:
Diumenge passat acabàvem ja el temps pasqual amb la festa de Pentecostès. Però el temps ordinari, el temps de Durant l’Any, el reprendrem diumenge que ve després de celebrar avui la festa de la Trinitat. Dues festes que són com un ressò de la Pasqua.

Avui, en aquest diumenge, confessem la Trinitat de Déu. De fet la confessem sempre que en cada celebració diem: “Glòria al Pare, glòria al Fill, glòria a l’Esperit Sant”. A l’oració de la festa d’avui preguem a Déu Pare que, en enviar al món el verb de Déu i l’Esperit Sant, ha revelat el seu misteri. Per altra part no hem d’oblidar la quantitat de vegades que es fa present aquesta veritat en les nostres celebracions.

Quan mirem d’entendre el misteri de la Trinitat ben segur que ens ve a la memòria l’escena de sant Agustí passejant per la platja i volent entendre el misteri de Déu. Llavors s’adona que és tan difícil d’arribar al coneixement de qui és realment Déu com el nen que, a prop del mar, a la platja, intenta omplir un sot que ha fet, amb l’aigua que hi ha al mar. Efectivament, mirar de conèixer Déu amb tota la seva immensitat, és tan impossible com voler posar tota l’aigua de l’oceà en el clot que hem fet a la platja... o en el nostre pensament.

Sempre hem volgut entendre el misteri de la Trinitat. Si és un misteri, no cal trencar-se el cap, que per això és un misteri. El misteri de Déu és un misteri d’amor, no és un misteri de matemàtiques. Ens pot ajudar el testimoni de sant Patrici, el primer a introduir la fe cristiana a Irlanda. Tenia una forma molt original; per fer-se entendre agafava un trèvol i ensenyava les tres fulles; encara avui el trèvol és símbol d’Irlanda.

Qui ens ajuda a entendre Déu, tal com ens recorda el pròleg de l’evangeli de Joan: “Nosaltres no l’hem vist mai a Déu; ha estat el Fill qui ens l’ha revelat”.

A l’evangeli que acabem de proclamar, Jesucrist ens recorda que encara té moltes coses per dir. Ho celebràvem el diumenge passat. La seva revelació: sabem que Déu és amor. I amor perquè va entregar el seu propi fill a la creu; amor perquè ha enviat el seu mateix esperit per a que sigui el nostre guia. Sabem molt bé que la nostra vida cristiana no acaba amb la celebració del diumenge; no acaba amb allò de “Aneu-vos en pau”. Ben al contrari, la celebració és font de tota una vida.

És per això que avui celebrem la solemnitat de la Trinitat. Som portadors d’aquesta relació íntima que existeix entre el Pare, el Fill i l’Esperit Sant. Tal com hem sentit en la segona lectura, Déu, donant-nos l’Esperit, ha vessat en els nostres cors el seu amor. Això és molt important! Fórem batejats en nom del Pare, del Fill i de l’Esperit; per tant se’ns ha comunicat el mateix amor de Déu a la nostra vida. I això és molt important. I aquest amor que hem rebut l’hem de transmetre a les nostres vides, als nostres germans. Perquè l’amor, quan és amor, sempre es transmet. No és només qüestió d’entendre; és qüestió, doncs, de viure. Només quan serem testimonis d’amor, serem testimonis del Déu que és amor.


Les paraules poden convèncer més o menys, només els fets poden convèncer del tot. Només si ens estimem podrem apropar-nos al Déu que és amor. Només quan ens estimarem serem testimonis d’aquest Déu, el Déu que és amor.

diumenge, 15 de maig de 2016

Lectures i homilia de la festivitat de la Pentecosta.

Potser no agraïm gaire el do de la diversitat, que és una riquesa si crea unitat. Diversitat de cultes, de llengües... que són obra de la creació.
L’esperit d’amor fa possible la unitat en la diversitat.
Mn. A. Roquer.
Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 2,1-11)
Durant la celebració de la diada de la Pentecosta es trobaven tots junts en un mateix lloc quan, de sobte, se sentí venir del cel un so com si es girés una ventada violenta, i omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se’ls aparegueren com unes llengües de foc que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells. Tots quedaren plens de l’Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos llenguatges, tal com l’Esperit els concedia de parlar. Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel. Quan se sentí aquell so, la gent hi anà i quedaren desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Estranyats i fora de si deien: «No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs, com és que cadascun de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites, hi ha residents a Mesopotàmia, al país dels jueus i a Capadòcia, al Pont i a l’Àsia, a Frígia i a Pamfília, a Egipte i a les regions de Líbia, tocant a Cirena, hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits, hi ha cretencs i àrabs, però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres pròpies llengües.»
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1C 12,3b-7,12-13)
Germans, ningú no pot confessar que Jesús és el Senyor si no és per un do de l’Esperit Sant. Els dons que rebem són diversos, però l’Esperit que els distribueix és un de sol. Són diversos els serveis però és un de sol el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però tots són obra d’un sol Déu que els fa valent-se de cadascun de nosaltres. Les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots. Perquè el Crist és com el cos humà: és un, encara que tingui molts membres, ja que tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos, i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 20,19-23)
El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó.»
Homilia:
La litúrgia de la festa de la Pentecosta ens parla, és clar, de l’Esperit Sant; però només ho pot fer amb imatges. Només les imatges poden fer entendre alguna cosa del que és l’Esperit de Déu.

La imatge més comuna és la del vent. Que hi és, certament el notem, però no el veiem. Aire i vent són elements imprescindibles per altra part per a la vida humana, com ho és l’Esperit. L’Esperit és l’alè de Déu sobre nosaltres. I també la imatge del foc: “L’Esperit vingué sobre els apòstols en forma –diu– de llengües de foc”. El foc símbol de força. L’Esperit és llum, en oposició a l’esperit del mal que és la foscor. Aquesta llum ens dóna la força transformadora que ens fa sortir de nosaltres mateixos i ens fa anunciar l’Evangeli amb la nostra manera de viure.

La Pasqua de l’Esperit Sant, la festa del naixement de l’Església. “Tots quedaran plens de l’Esperit Sant”. El color vermell de la litúrgia vol expressar aquesta força. Pentecosta: 50 dies després de la Pasqua.

Els apòstols, aplegats en un mateix lloc, però encara indecisos i temorosos, tots reben l’Esperit Sant; i es veuen amb cor de proclamar tot allò que han vist, tot allò que han viscut. “Com el Pare m’ha enviat a mi, ara jo també us envio a vosaltres”. Tots nosaltres som enviats, tots hem rebuts uns dons que són per donar. Quin goig poder dir amb el salmista “Beneeix el Senyor, ànima meva; que en són de grans les teves obres”. Ho diu molt bé sant Pau: “Els dons són diversos, però l’Esperit és un de sol”.

Corint era una ciutat grega amb una riquesa de dons extraordinària. Nosaltres també, com aquells cristians de Corint, ens deixem emportar per un esperit, a vegades, que no és l’esperit de Déu. No agraïm gaire el do de la diversitat. L’Esperit Sant és el do de la diversitat en la unitat. Els dons de l’Esperit Sant són diversos però l’Esperit és un de sol. I a vegades la diversitat crea divisió. L’Esperit Sant és esperit d’amor i fa possible la unitat en aquesta diversitat. No ens estimem perquè som iguals, ens estimem perquè ens mou un Esperit. Les manifestacions de l’Esperit són en bé de tots. A tots ens enriqueixen.

“Què ens diu l’Esperit Sant? –pregunta el papa Francesc– Déu estima, Déu t’estima, Déu vol el teu bé. Deixem-li que ens parli al cor i en digui això: Déu és amor i ens estima de veritat”. Això ja ho sabem però cal que ens ho diem sovint.

Tots nosaltres som enviats també. Rebem els dons per donar-los. Quin goig saber que “Déu és amb nosaltres; Beneeix el Senyor ànima meva; Senyor Déu meu, que en sou de gran; Que en són de variades les vostres obres”; i entre elles hi som nosaltres, amb defectes, certament, però també amb qualitats.

Nosaltres també, com aquella comunitat de Corint, ens deixem endur per altres déus però som conscients que el que ens mou és l’Esperit Sant.

Potser no agraïm gaire el do de la diversitat, que és una riquesa si crea unitat. Diversitat de cultes, de llengües... que són obra de la creació. L’esperit d’amor fa possible la unitat en la diversitat.


La Pentecosta és l’últim dia de la Pasqua. El ciri pasqual que ha presidit les nostres celebracions serà apagat. Ara amb el do de l’Esperit tenim una altra llum. Amb la Pasqua de l’Esperit comença una nova vida, un nou jorn. Quin goig, quina alegria saber que Déu és amb nosaltres: “Jo estaré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món”. Això ja ho sabem, només cal que ho visquem; sobretot quan no totes ens ponen, quan no tot ens ve de cara. Tant si totes les coses ens agraden com si no ens agraden, l’Esperit del Senyor és amb nosaltres!