Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

diumenge, 24 d’abril de 2016

Lectures i homilia del diumenge V de Pasqua

Per als cristians, la gran utopia és la Pasqua; perquè anuncia una nova manera de viure la fe. El nostre testimoni serà creïble si ens estimem de veritat, els uns als altres amb l’amor que ens sabem estimats.
Mn. A. Roquer. 
Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 14,21b-27)
En aquells dies, Pau i Bernabé se’n tornaren a Listra, a Iconi i a Antioquia. Confortaven els convertits de nou i els exhortaven que es mantinguessin fidels a la fe. Els recordaven que per entrar al regne de Déu hem de passar per moltes tribulacions. Ordenaren preveres en cadascuna de les comunitats, i amb pregàries i dejunis els encomanaren al Senyor, en qui havien cregut. Continuaren el seu viatge a través de Pisídia i arribaren a Pamfília. Després d’anunciar a Perga la paraula, baixaren a Atàlia, i d’allà se’n tornaren per mar a Antioquia, des d’on la comunitat els havia confiat a la gràcia de Déu perquè duguessin a terme l’obra que acabaven d’acomplir. Així que arribaren, reuniren la comunitat per anunciar-los tot el que Déu havia fet junt amb ells, i que Déu havia obert les portes de la fe als qui no són jueus.
Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan (Ap 21,1-5a)
Jo, Joan, vaig veure un cel nou i una terra nova. El cel i la terra d’abans havien desaparegut, i de mar ja no n’hi havia. Llavors vaig veure baixar del cel, venint de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, abillada com una núvia que s’engalana per al seu espòs, i vaig sentir cap a l’indret del tron una veu forta que cridava: «És el tabernacle on Déu es trobarà amb els homes. Viurà amb ells, ells seran el seu poble i el seu Déu serà Déu-que-és-amb-ells. Els eixugarà totes les llàgrimes dels ulls i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni penes. Les coses d’abans han passat.» Llavors el qui seia al tron afirmà: «Jo faré que tot sigui nou.»
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 13,31-33a.34-35)
Quan Judes va ser fora del cenacle, Jesús digué: «Ara el Fill de l’home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell, és que també Déu el glorificarà en Déu mateix, i el glorificarà ben aviat. »Fillets, és per poc temps que encara estic amb vosaltres. Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres. Per l’estimació que us tindreu entre vosaltres tothom coneixerà si sou deixebles meus.»
Homilia:
Em penso que després d’escoltar aquesta lectura de l’Evangeli ja està tot dit, no cal afegir res més!

Ens trobem, siguem-ne ben conscients, celebrant la cinquantena pasqual. Però Jesús el ressuscitat sempre serà present en la seva Església, en la persona del ministre que presideix la celebració, en les despeses eucarístiques del pa i vi, i en la seva pròpia paraula. Com es feu present en mig dels apòstols reunits amb Maria al Cenacle, també continua fent-se present en aquesta assemblea reunida aquí cada diumenge. I és aquí que es fa realitat allò de “Quan dos o tres es reuneixin en el meu nom, jo sóc en mig d’ells”.

La imatge més completa del poble reunit la trobem, sobretot, a la segona lectura quan ens parla de la nova Jerusalem. La presència de Déu es troba en mig del seu poble; i aquesta comunió entre Déu i el seu poble, la veiem a l’Església i, de manera molt especial, cada diumenge, que per això en diem el dia del Senyor.

Som el nou poble de Déu. El projecte de Jesús ressuscitat és nou i ben fonamentat. Els apòstols se senten amb forces per predicar la Bona Nova. L’Església dels començaments, com se’ns diu i com s’escriu també en el llibre dels Fets dels Apòstols, és una Església que camina amb comunitats que creuen, amb una fe que s’aferma en els seus cors.

Escoltant les paraules que ens apropen a la realitat, aquest començament, si ho comparem amb les nostres comunitats, hi veiem diferències. Potser convindria recordar les seves grans dificultats per obrir-se camí, un camí nou. També llavors tenien dificultats, no era tot flors i violes. Els primers cristians foren objecte de persecucions. Jesús havia tocat el cor i el pensament d’aquells homes; i allò que abans creien impossible ara veuen que es pot aconseguir. No és qüestió de capacitats, és qüestió de fe. Es tracta d’una esperança que ve de lluny, de molt lluny.

Nosaltres condemnem moltes coses del passat i no estem satisfets a vegades amb algunes coses del present. Voldríem un món nou, més just, més solidari... una utopia. Per als cristians, la gran utopia és la Pasqua; perquè anuncia una nova manera de viure la fe. No es tracta de viure somiant truites, somiant un paradís perdut. Potser hem de començar per canviar no el món que ens envolta, sinó canviar una mica nosaltres.

Un món nou necessita noves maneres de viure. “Us dono un nou manament: que us estimeu els uns als altres”. Com?: “Tal com jo us he estimat. I per l’estimació que us tindreu els altres coneixeran que sou els meus deixebles”. Ara ja entenc moltes coses! És clar que això ho hem sentit moltes vegades.

Aquell món nou va créixer lentament, però imparablement. El regne de Déu ja és aquí, en cada comunitat que acull el missatge alliberador de l’Evangeli. El manament nou que Jesús ens dóna es va consolidant en la vida de cadascú.

Els sagraments nascuts a la Pasqua fan créixer l’Església; no només en nombre. L’Església avui és viva perquè està animada pel mateix esperit del Ressuscitat.


El record de Maria al Cenacle ens ha d’animar també a viure amb il·lusió, amb ganes, aquest temps pasqual que estem celebrant. Però no oblidem mai que el nostre testimoni serà creïble si ens estimem de veritat, els uns als altres amb l’amor que ens sabem estimats. Potser sí que per fer creïble la nostra fe hem de parlar menys i estimar més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada