Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

PREPAREM LA FESTA MAJOR DE LA MARE DE DÉU DE MISERICÒRDIA

+ 24 de setembre (22’30h):

Rosari de Torxes, des de la plaça de la Pastoreta i veneració de la imatge de la Mare de Déu a l’arribar al Santuari.

+ 25 de setembre:

. Missa a les 7, 8 i 9h del matí, a l’interior del Santuari.

. Missa concelebrada a les 11h a l’exterior del Santuari

. Rosari a les 17’30h a l’interior del Santuari

. Missa a l’acabar el rosari, a l’interior del Santuari

. Accés lliure al cambril del Santuari durant tot el dia per venerar la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia, excepte durant la celebració de les misses i el rosari.

. Ball de l’Àliga de Reus en honor a la Mare de Déu de Misericòrdia, dins del Santuari, després de la baixada dels diables (20h aprox.)

diumenge, 17 d’abril de 2016

Lectures i homilia del diumenge IV de Pasqua

A l’Evangeli, la imatge del Bon Pastor expressa amb fermesa, i amb tendresa, que la mirada de Jesús reconeix cada persona com el què és: fill de Déu!
Mn. A. Roquer. 
Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 13,14.43-52)
En aquells dies, Pau i Bernabé continuaren el seu viatge des de Perga i arribaren a Antioquia de Pisídia. El dissabte entraren a la sinagoga i s’assegueren. Quan ja es dispersava la gent reunida a la sinagoga, molts dels jueus i dels prosèlits seguiren Pau i Bernabé. Ells els parlaven, mirant de persuadir-los que es mantinguessin fidels a la gràcia de Déu. El dissabte vinent gairebé tota la ciutat es reuní per escoltar la paraula del Senyor. Quan els jueus veieren aquella multitud, s’engelosiren tant que es posaren a impugnar amb paraules injurioses tot el que deia Pau. Però Pau i Bernabé els respongueren amb valentia: «Era el nostre deure anunciar-vos primer a vosaltres la paraula de Déu. Però ja que vosaltres no la voleu rebre i us feu vosaltres mateixos indignes de la vida eterna, ara ens adreçarem als qui no són jueus. Així ens ho té ordenat el Senyor: “T’he fet llum de les nacions perquè portis la salvació fins als límits de la terra”.» Quan sentiren això els qui no eren jueus, se n’alegraren, i lloaven la paraula del Senyor. Tots aquells que Déu havia destinat a la vida eterna es convertiren a la fe. La paraula del Senyor s’escampava per tota la regió. Però els jueus instigaren les dones devotes més distingides i els principals de la ciutat a promoure una persecució contra Pau i Bernabé, fins que els expulsaren del seu territori. Ells, en senyal de protesta, s’espolsaren els peus sobre els qui els feien marxar, i se n’anaren a Iconi. Els convertits de nou vivien feliços, plens d’alegria i de l’Esperit Sant.
Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan (Ap 7,9.14b-17)
Jo, Joan, vaig veure una multitud tan gran que ningú no hauria pogut comptar. Eren gent de tota nacionalitat, de totes les races i de tots els pobles i llengües. S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans. Un dels ancians em digué: «Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell, i els han quedat blancs. Per això estan davant el tron de Déu, donant-li culte nit i dia dins el seu santuari. El qui seu en el tron els protegirà amb la seva presència, mai més no passaran fam, mai més no passaran set, ni estaran exposats al sol ni a la calor, perquè l’Anyell que està en el tron els guiarà i els conduirà a les fonts on brolla l’aigua de la vida. Déu els eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls.»
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 10,27-30)
En aquell temps, digué Jesús: «Les meves ovelles reconeixen la meva veu. També jo les reconec i elles em segueixen. Jo els dono la vida eterna: no es perdran mai ni me les prendrà ningú de les mans. Allò que el Pare m’ha donat val més que tot, i ningú no ho podrà arrencar de les mans del Pare. Jo i el Pare som u.
Homilia:
Aquest diumenge de Pasqua s’anomena també el diumenge del Bon Pastor. A l’evangeli d’avui, ho acabem de sentir, se’ns presenta cada any la imatge de Jesús com a bon pastor. És una de les imatges bíbliques més entranyables. Tot i que la figura del pastor avui ens resulta a tots una mica estranya. Avui, però, aquest cicle ens parla més de l’ovella que no pas dels pastors. La figura del Bon Pastor continua viva en la tradició de l’Església. Avui és un bon dia per recordar i per pregar pels pastors de l’Església: Papa, bisbes, rectors...

La celebració d’avui és un moment privilegiat per sentir-nos comunitat cristiana. Tots volem gaudir d’una bones relacions humanes, d’una bona comunicació; sentir-nos reconeguts pels altres començant per la pròpia família. I aquesta comunió no és fàcil. De fet, des del començament de l’Església, tal com hem escoltat en els Fets dels Apòstols, hi ha conflictes. Així veiem com Pau i Bernabé, que prediquen l’Evangeli a Antioquia, provoquen un enfrontament entre els membres d’aquella comunitat; alguns dels seus membres se senten malament, moguts per la gelosia en veure que els altres eren més ben tractats que no pas ells segons la seva opinió. El papa Francesc parla clarament del vici del xafardeig. Això es pot donar també avui a les nostres comunitats quan les opinions dels altres es consideren contràries a les nostres pròpies opinions. En aquell moment ja apareixia l’instint del grup que es creia superior als altres. Els jueus, dipositaris de la tradició en front dels no jueus que tenien unes altres tradicions i uns altres costums. En aquell moment ja apareixia aquell que es creia superior als altres.

La fe cristiana té com a fonament l’evangeli de Jesús, que no fa distincions segons l’expressió de sant Pau: “Entre jueus o grecs, esclaus o lliures, no hi ha diferència perquè tots som una sola cosa en Crist Senyor”. Pau i Bernabé repliquen els que consideraven que l’Evangeli no havia de traspassar fronteres culturals.

A l’Evangeli, la imatge del Bon Pastor expressa amb fermesa, i amb tendresa, que la mirada de Jesús reconeix cada persona com el què és: fill de Déu!

Seguim, doncs, Jesús ressuscitat que ens obre el camí per tal de poder-nos reconèixer com  persones, fills tots d’un mateix Pare que ens estima a tots per igual; un Pare que ens crida a viure no en competència amb els altres, sinó amb germanor; amb ganes de servir i construir el seu Regne, no el nostre!, el seu Regne; un regne d’amor i de justícia, un regne de pau.

Seguim Jesús que ens diu “Jo conec les meves ovelles i elles em reconeixen a mi. Jo els dono la vida eterna i no es perdran mai ni me les prendrà ningú de les mans”.

Aquest evangeli d’avui ens mostra que Jesús se situa molt més enllà de les nostres divisions, de les nostres rivalitats. “Ningú no podrà arrencar de les meves mans allò que el Pare m’ha donat”.


Sentim avui el goig i la responsabilitat de formar part del ramat del Bon Pastor, amb la confiança que ens dóna saber cap el lloc on ens condueix!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada