Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

diumenge, 10 d’abril de 2016

Lecrtures i homilia del diumenge III de Pasqua

Per les nostres pròpies forces som incapaços de fer-ho tot bé. Només units a Ell per l’Eucaristia obtindrem la força necessària i un cor net. L’Eucaristia és l’aliment que ens fa bons i ens fa forts. 
Mn. A. Roquer. 
Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 5,27b-32.40b-41)
En aquells dies els apòstols comparegueren davant el sanedrí, i el gran sacerdot començà així el seu interrogatori: «Us vam prohibir severament d’ensenyar res més en el nom de Jesús, però vosaltres heu omplert Jerusalem de les vostres doctrines i voleu fer-nos culpables de la sang d’aquest home.» Pere i els apòstols contestaren: «Obeir Déu és primer que obeir els homes. El Déu dels nostres pares ressuscità Jesús, que vosaltres havíeu mort penjant-lo en un patíbul. La dreta de Déu l’ha enaltit com a Capdavanter i Salvador, per concedir al poble d’Israel la conversió i el perdó dels pecats. Nosaltres en som testimonis, i n’és també testimoni l’Esperit Sant que Déu ha donat a tots els qui l’obeeixen.» Ells prohibiren als apòstols de parlar més en nom de Jesús, i els deixaren anar. Els apòstols es retiraren del tribunal del sanedrí, contents que Déu els considerés dignes de ser maltractats pel nom de Jesús.
Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan (Ap 5,11-14)
Jo, Joan, tot mirant la visió vaig sentir les veus d’una multitud d’àngels que rodejava el tron de Déu, junt amb els vivents i els ancians. Eren milers i miríades de miríades que cridaven: «L’Anyell que ha estat degollat és digne de rebre tot poder, riquesa, saviesa, força, honor, glòria i lloança.» Després vaig sentir totes les criatures que hi ha al cel, a la terra, sota la terra i al mar, totes les que hi ha en aquests llocs, que deien: «Al qui seu al tron i a l’Anyell sigui donada la lloança, l’honor, la glòria i el poder pels segles dels segles.» Els quatre vivents responien: «Amén.» I els ancians es prosternaren adorant.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 21,1-19)
En aquell temps, Jesús encara s’aparegué als deixebles vora el llac de Tiberíades. L’aparició fou així. Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs el Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els digué; «Me’n vaig a pescar.» Els altres li respongueren: «Nosaltres també hi venim.» Sortiren tots i pujaren a la barca, però aquella nit no pescaren res. Quan ja clarejava, Jesús s’aturà vora l’aigua, però els deixebles no el reconegueren. Ell els digué: «Nois, no teniu res per a menjar?» Li contestaren: «No.» Els digué: «Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu.» Ho feren així i ja no la podien treure de tant de peix com hi havia. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: «És el Senyor.» Així que Simó Pere sentí aquestes paraules, es posà la roba que s’havia tret i es llançà a l’aigua. Els altres deixebles, que eren només a uns noranta metres de terra, vingueren amb la barca, estirant la xarxa plena de peix. Quan baixaren a terra veieren un foc, amb peix i pa coent-se sobre les brases. Jesús els diu: «Porteu peixos dels que acabeu de pescar.» Simó Pere pujà a la barca i estirà cap a terra la xarxa: hi havia cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no s’esquinçà. Jesús els digué: «Veniu a esmorzar.» Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era; ja ho sabien, que era el Senyor. Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix. Era la tercera vegada que Jesús s’apareixia als deixebles després de ressuscitar d’entre els morts. [Després d’esmorzar, Jesús diu a Simó Pere: «Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests?» Ell li contesta: «Sí, Senyor; ja ho sabeu que us estimo.» Jesús li diu: «Pastura els meus anyells.» Per segona vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m’estimes?» Ell li contesta: «Sí, Senyor, ja ho sabeu que us estimo.» Jesús li diu: «Pastura les meves ovelles.» Per tercera vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m’estimes?» Pere s’entristí que Jesús li preguntés per tercera vegada si l’estimava, i li contestà: «Senyor, vós ho sabeu tot, ja ho sabeu que us estimo.» Li diu Jesús: «Pastura les meves ovelles. T’ho dic amb tota veritat: Quan eres jove, et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses, obriràs les mans i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols.» Jesús li deia això per indicar com seria la mort amb què Pere havia de donar glòria a Déu. Després d’aquestes paraules, Jesús afegí: «Vine amb mi.»]
Homilia:
A l’oració d’avui, d’aquest diumenge, hem dit al començar la celebració: “Que el poble exulti sempre de veure’s espiritualment rejovenit”. La Pasqua rejoveneix l’Església.

Malgrat les lluites dels apòstols amb el Sanedrí, que fins i tot els prohibeixen parlar de Jesús ressuscitat, els apòstols estaven contents que Déu els concedís dignes de ser maltractats fins i tot pel nom de Jesús. L’Apocalipsi de Joan ens explica que totes les criatures que hi ha al cel, a la terra i al mar diuen: “El que seu al tron mereix tota lloança, honor, glòria i poder per sempre”. I a l’Evangeli descobrim uns apòstols alegres i feliços en veure el Senyor ressuscitat; des de la barca els diu “Veniu a esmorzar”.

Aquest poble rejovenit és l’Església, que celebra tots aquests diumenges la joia festiva de la Pasqua. Els cristians celebrem la Pasqua participant en l’Eucaristia; combregant ens unim al cos ressuscitat del Crist que rejoveneix la nostra fe i en dóna una vida nova.

Jesús ressuscitat és tot l’any la figura central d’aquesta celebració, i durant la Pasqua amb més motiu; sobretot el diumenge. I és per això el dia que ens reunim. Això vol dir la paraula diumenge: el dia del Senyor. Jesús és la figura central tot l’any però més encara durant aquest temps pasqual, i si és en diumenge, més. La seva presència és lluminosa i és salvadora. Segueix alimentant la nostra fe amb el pa de la vida. Jesús ressuscitat continua presidint les nostres trobades de cada diumenge.

Nosaltres celebrem el que Jesús ens va manar, però allò que realment importa és el que Ell fa en aquesta trobada. Igual com va provocar la pesca miraculosa. Però més encara: “Qui menja la meva carn té vida eterna i jo el ressuscitaré”.

Els apòstols, primer, van tenir por, molta por. Es van tancar a casa. Després ja s’atreveixen a sortir a pescar; s’hi escarrassen tota la nit i no pesquen res. Jesús mateix els va a trobar i no el reconeixen; no és fàcil reconèixer un ressuscitat! L’escena descriu el que ens passa als seguidors de Jesús de tots els temps quan ens quedem com ensopits, com adormits; aleshores ells, i nosaltres, ens refugiem en l’escalfor de la llar, en l’escalfor de la família, de l’amistat; que sempre és un confort. Aleshores, com ara, un foraster desconegut ens pot treure de la letargia i de l’ensopiment. L’esmorzar a la platja els retorna les forces del cos; però encara més, les de l’esperit. Nosaltres com els apòstols necessitem vèncer les temptacions de desànim.

Un cop a la platja, Jesús li fa a Pere la pregunta fonamental: “M’estimes?”. També ens la fa a cadascú de nosaltres. I nosaltres també podem dir com Pere: Senyor, ja ho sabeu que us estimo, encara que reconec la meva debilitat i em sé pecador.


Per les nostres pròpies forces som incapaços de fer-ho tot bé. Només units a Ell per l’Eucaristia obtindrem la força necessària i un cor net. L’Eucaristia és l’aliment que ens fa bons i ens fa forts. Valorem-la quan la celebrem aquí cada diumenge. El diumenge serà sempre el dia del Senyor; el dia que Ell es reuneix amb els seus, que ara som nosaltres!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada