Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

PREPAREM LA FESTA MAJOR DE LA MARE DE DÉU DE MISERICÒRDIA

+ 24 de setembre (22’30h):

Rosari de Torxes, des de la plaça de la Pastoreta i veneració de la imatge de la Mare de Déu a l’arribar al Santuari.

+ 25 de setembre:

. Missa a les 7, 8 i 9h del matí, a l’interior del Santuari.

. Missa concelebrada a les 11h a l’exterior del Santuari

. Rosari a les 17’30h a l’interior del Santuari

. Missa a l’acabar el rosari, a l’interior del Santuari

. Accés lliure al cambril del Santuari durant tot el dia per venerar la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia, excepte durant la celebració de les misses i el rosari.

. Ball de l’Àliga de Reus en honor a la Mare de Déu de Misericòrdia, dins del Santuari, després de la baixada dels diables (20h aprox.)

diumenge, 20 de març de 2016

Lectures i homilia del diumenge de Rams.

Tinguem prou coratge per presentar-nos davant de la creu sense por, sense una llagrimeta inútil,
però sí amb una gran responsabilitat.
Mn. A. Roquer. 
Lectura del llibre d’Isaïes (Is 50,4-7)
El Senyor Déu m’ha donat una llengua de mestre perquè, amb la paraula, sàpiga sostenir els cansats. Un matí i un altre em desvetlla l’orella perquè escolti com un deixeble. El Senyor Déu m’ha parlat a cau d’orella i jo no m’he resistit ni m’he fet enrere: he parat l’esquena als qui m’assotaven i les galtes als qui m’arrancaven la barba; no he amagat la cara davant d’ofenses i escopinades. El Senyor Déu m’ajuda: per això no em dono per vençut; per això paro com una roca la cara i sé que no quedaré avergonyit.
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 2,6-11)
Jesucrist, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res, fins a prendre la condició d’esclau. Havent-se fet semblant als homes i començant de captenir-se com un home qualsevol, s’abaixà i es féu obedient fins a acceptar la mort, i una mort de creu. Per això Déu l’ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom, al cel, a la terra i sota la terra, doblegui el genoll al nom de Jesús, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare.
Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Lluc (Lc 22,14-23.56)
C:  Llavors Jesús sortí i se n’anà, com de costum, a la muntanya de les Oliveres. El seguiren també els seus deixebles. Arribat al lloc els digué:
+:  “Pregueu Déu que no us deixi caure en la temptació”.
C:  Ell s’allunyà a una distància com la d’un tir de pedra, s’agenollà i pregava amb aquestes paraules:
+:  “Pare, si vós ho voleu, allunyeu de mi aquest calze, però que no es faci la meva voluntat sinó la vostra”.
C:  Se li aparegué un àngel del cel que el confortava. En ple combat interior, pregava més intensament, i la seva suor semblava com gotes de sang que queien fins a terra. Quan s’aixecà de la pregària, se n’anà cap els deixebles i els trobà adormits de tristor; i els digué:
+:  “¿Per què dormiu? Aixequeu-vos i pregueu, que no caigueu en la temptació”.
C:  Encara parlava Jesús quan arribà gent; el qui es deia Judes, un dels dotze, els anava al davant i s’acostà a Jesús per besar-lo. Jesús li digué:
+:  “Judes, amb un bes traeixes el Fill de l’home?”.
C:  Els qui anaven amb Jesús quan veieren el que passava digueren:
S (TOTS JUNTS): “Senyor, ¿ataquem amb l’espasa?”.
C:  I un d’ells donà un cop d’espasa al criat del gran sacerdot i li tallà l’orella dreta. Però Jesús digué:
+:  “Deixeu-los estar”.
C:  I li tocà l’orella i el curà. Llavors Jesús digué als grans sacerdots, als oficials de la guàrdia del temple i als notables que havien vingut allà per detenir-lo:
+:  “Heu vingut armats amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Mentre estava amb vosaltres al temple cada dia, no em vau tocar mai. Però ara és la vostra hora, ara les tenebres tenen el poder”.
C:  Ells se l’endugueren pres i el portaren al palau del gran sacerdot. Pere el seguia de lluny. Encengueren foc al mig del pati, s’assegueren al voltant i Pere s’assegué amb ells. Una criada que el veié assegut vora al foc, se’l mirà i digué:
S (TOTS JUNTS): “Aquest home també anava amb ell”.
C:  Ell ho negà:
S (TOTS JUNTS): “No, dona; no el conec de res”.
C:  Poc després un altre que el veié li deia:
S (TOTS JUNTS): “Tu també ets d’ells”.
C:  Pere li contestà:
S (TOTS JUNTS): “No, home; no ho sóc pas”.
C:  Cosa d’una hora més tard, un altre s’hi entossudí:
S (TOTS JUNTS): “Segur que aquest era d’ells: fins se li coneix que és galileu”.
C:  Pere respongué:
S (TOTS JUNTS): “No, home; no sé de què em parles”.
C:  En aquell moment, mentre el gall cantava, el Senyor es girà i mirà Pere; Pere es recordà de les paraules que el Senyor li havia dit: “Avui, abans no canti el gall m’hauràs negat tres vegades”. I així que va ser fora, va plorar amargament.
C:  Els homes que guardaven Jesús, per burlar-se’n, li tapaven la cara, li pegaven i li deien:
S (TOTS JUNTS): “Prova de profetitzar: endevina qui t’ha pegat”.
C:  I deien moltes més coses per injuriar-lo.
C:  Quan es va fer de dia es van reunir tots els notables del poble, els grans sacerdots i els mestres de la Llei i portaren Jesús al sanedrí. Allà li demanaven:
S (TOTS JUNTS): “Si ets tu el Messies, digue’ns-ho”.
C:  Ell els contestà:
+:  “Si us dic que sí, no em creureu. Si us faig preguntes, no em respondreu. Però des d’ara el Fill de l’home estarà assegut a la dreta del Poder de Déu”.
C:  Tots li digueren:
S (TOTS JUNTS): “Per tant, ¿ets el Fill de Déu?’’.
C:  Ell els respongué:
+:  “Si que ho sóc, teniu raó”.
C:  Ells digueren:
S (TOTS JUNTS): “Quina falta ens fan els testimonis? Nosaltres mateixos ho hem sentit dels seus propis llavis”.
C:  Llavors s’alçaren tots i el dugueren a Pilat. I començaren així la seva acusació:
S (TOTS JUNTS): “Hem trobat aquest home que revolta el nostre poble, prohibeix de pagar tribut al Cèsar i pretén que és el Messies, el rei”.
C:  Pilat l’interrogà:
S (TOTS JUNTS): “Ets tu el rei dels jueus?”.
C:  Ell li respongué:
+:  “Si, teniu raó”.
C:  Pilat digué als grans sacerdots i a la gent:
S (TOTS JUNTS): “No trobo res en aquest home per a poder-lo inculpar”.
C:  Ells insistien:
S (TOTS JUNTS): “Somou el poble, escampant les seves doctrines per tot el país dels jueus. Havia començat a Galilea i no ha parat fins aquí”.
C:  Quant Pilat sentí això, preguntà si aquell home era galileu. En saber que pertanyia a la jurisdicció d’Herodes, l’hi envià. Precisament aquells dies Herodes es trobava a Jerusalem.
C:  Herodes s’alegrà molt de veure Jesús: feia temps que ho desitjava, perquè en sentia parlar i confiava veure-li fer algun miracle. Li feia moltes preguntes, però Jesús no li contestà res. Els grans sacerdots i els mestres de la Llei hi eren presents i l’acusaven amb força. Però Herodes amb la seva tropa, el menyspreà i, per riure’s d’ell, li posà un vestit sumptuós i l’envià altre cop a Pilat. Aquell dia Herodes i Pilat, que havien estat enemistats, es reconciliaren.
C:  Pilat cridà els grans sacerdots, les autoritats i la gent i els digué:
S (TOTS JUNTS): “M’heu portat aquest home com si revoltés el poble, però jo, que l’he interrogat davant vostre, no trobo que hagi comès cap dels delictes de què l’acuseu. Ni tampoc Herodes, que ens l’ha tornat a enviar. Ningú no li ha trobat res que mereixi la pena de mort. Per tant, li donaré un càstig per escarmentar-lo, i el deixaré anar”.
C:  Però tota la multitud cridà:
S (TOTS JUNTS): “Mateu-lo, aquest; indulteu-nos Barrabàs”.
C:  Barrabàs havia estat empresonat amb motiu d’una revolta i d’un assassinat que hi havia hagut a la ciutat. Pilat tornà a parlar-los amb el desig de deixar lliure Jesús. Però ells cridaren:
S (TOTS JUNTS): “Crucifiqueu-lo, crucifiqueu-lo”.
C:  Pilat respongué per tercera vegada:
S (TOTS JUNTS): “¿Per què? ¿Quin mal ha fet? Jo no trobo que hagi comès res que pugui merèixer pena de mort; li donaré un càstig per escarmentar-lo i el deixaré anar”.
C:  Però ells insistien demanant amb grans crits, que el crucifiquessin. I s’imposaven a força de cridar. Llavors Pilat es decidí a concedir-los allò que demanaven: indultà aquell que era a la presó per revolta i assassinat, i entregà Jesús a la pena que ells volien.
C:  Quan se l’enduien, agafaren un tal Simó de Cirena, que venia del camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrera Jesús. El seguia una gran gentada del poble, i també moltes dones endolades, que el planyien. Jesús es girà cap a elles i els digué:
+:  “Dones de Jerusalem, no ploreu per mi: ploreu per vosaltres i els vostres fills. Perquè vindran dies que la gent dirà: ‘Felices les que no tenen fills, les entranyes que no han posat ningú al món i els pits que no han criat’. Llavors diran a les muntanyes: ‘Caieu damunt nostre’ i als turons: ‘Cobriu-nos’. Perquè si a un arbre verd fan això, ¿què serà de l’arbre sec?”.
C:  En portaven dos més: uns criminals que havien de ser executats amb ell. Quan arribaren a l’indret anomenat Gólgota, el crucificaren juntament amb els criminals, un a la dreta i un altre a l’esquerra. Jesús deia:
+:  “Pare, perdoneu-los, que no saben el que fan”.   
C:  Es repartiren els seus vestits i se’ls jugaren als daus. La gent s’ho estava mirant. Les autoritats deien, rient-se’n:
S (TOTS JUNTS): “Ell, que en salvava d’altres, que se salvi ell mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit”.
C:  Els soldats també se’n burlaven: tot oferint-li vinagre, li deien:
S (TOTS JUNTS): “Si ets el rei dels jueus, salva’t tu mateix”.
C:  Sobre d’ell hi havia un rètol que deia: “El rei dels jueus”.
C:  Un dels criminals penjats a la creu, també li deia insultant-lo:
S (TOTS JUNTS): “¿No ets el Messies?. Salva’t a tu mateix i a nosaltres.
C:  Però l’altre, renyant-lo, li respongué:
S (TOTS JUNTS): “Tu que estàs sofrint la mateixa pena tampoc no tens temor de Déu?. I nosaltres ens ho mereixíem, perquè estem sofrint el càstig que ens correspon pel que hem fet, però aquest no ha fet res de mal”.
C:  I deia:
S (TOTS JUNTS): “Jesús, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne”.
C:  Jesús li respongué:
+:  “T’ho dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi al paradís”.
C:  Ja era cap al migdia quan s’estengué per tota la terra una foscor fins a mitja tarda: el sol s’havia eclipsat. La cortina que tancava el santuari, s’esquinçà per la meitat, i Jesús cridà amb tota la força:
+:  “Pare, confio el meu alè a les vostres mans”.
C:  I havent dit això, expirà.
AQUÍ TOTHOM S’AGENOLLA i ES FA UNA PAUSA.
C:  El centurió, després de veure el que havia passat, en donava glòria a Déu i deia:
S (TOTS JUNTS): “És veritat: aquest home era innocent”.
C:  I tota la gent que era present en aquell espectacle després de contemplar tot el que havia passat se’n tornava donant-se cops al pit. Tots els seus coneguts i les dones que l’havien seguit des de Galilea es mantenien a distància mirant-s’ho.
C:  Hi havia un home que es deia Josep, membre del sanedrí, home noble i bo, natural d’Arimatea, població dels jueus, que esperava el Regne de Déu, i no estava d’acord amb tot allò que el sanedrí havia decidit i havia fet. Aquest home anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús; el desclavà, l’amortallà amb un llençol i el posà en un sepulcre tallat a la roca, on encara no havia estat posat ningú. Era el divendres quan ja començava el capvespre del dissabte. Les dones que havien vingut amb Jesús des de Galilea, seguiren fins allà, veieren el sepulcre i com havia estat enterrat el seu cos i se n’anaren a comprar perfums i ungüents. I durant el dissabte guardaren el repòs que la llei prescrivia.
C:  Paraula del Senyor
Homilia:
Podem pensar que el tema dominant és la lectura de la Passió; és el dolor, és la mort. I no és així! El tema central avui i tota la Setmana Santa, és aquest: No hi ha amor més gran que donar la vida.

El tema, doncs, de la Setmana Santa és l’amor, no la mort. L’amor en què hem estat estimats. Un amor, com passa moltes vegades, incomprensible; un amor, com passa moltes vegades, no respost.

Són dies de contemplar el misteri de la mort en creu. I és, sobretot, el temps de contemplar la llibertat que estima fins a donar la pròpia vida. Són dies de fer-nos càrrec d’això: “Perdoneu-los, que no saben el que fan”.

La mort en creu no és per remoure sentiments de compassió, per vestir-nos externament de dol; sinó de remoure la nostra consciència, de que descobrim el mal que fem. Visquem a fons aquesta Setmana Santa i deixem-nos provocar!

Que el sentiment de dolor, el sentimentalisme és inútil, no ofegui l’expressió de vida nova que enceta la Pasqua. Les nostres processons, les expressions de pietat popular són pròpies d’aquests dies, però no són la fi.

El relat de la Passió de Jesús ens convida a entrar en el drama que Ell ha viscut. La narració conté una trama densa de persones i ningú en queda fora; tothom en té una part.

Si volem saber qui és Déu, ens hem d’agenollar als peus d’una creu. Una font perenne i nova, capaç d’apagar la set d’una humanitat incapaç d’escoltar el crit d’un Déu fet home (“Tinc set”). Una ferida que encara no ha cicatritzat, encara avui té set.


Tinguem prou coratge per presentar-nos davant de la creu sense por, sense una llagrimeta inútil, però sí amb una gran responsabilitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada