Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

diumenge, 7 de febrer de 2016

Lectures i homilia del diumenge 5 de durant l’any

Aquí es troba la autèntica fe del creient, que, sentint-se indigne i pecador, demana l’ajut de Déu. 
Mn. A. Roquer.
Lectura del llibre d’Isaïes (Is 6,1-2a,3-8)
L’any que morí el rei Ozies vaig veure el Senyor assegut en un tron alt i prominent. Els plecs del seu mantell omplien el temple. L’assistien, drets, uns serafins que cridaven l’un a l’altre: «Sant, sant, sant és el Senyor de l’univers, tota la terra és plena de la seva glòria.» Aquell crit feia estremir els muntants de les portes i l’edifici s’omplia de fum. Jo vaig dir: «Ai de mi, no podré parlar! Jo que sóc un home de llavis impurs i visc enmig d’un poble de llavis impurs, he vist amb els meus ulls el rei, el Senyor de l’univers.» Llavors un dels serafins volà cap a mi duent amb uns molls una brasa que havia pres de l’altar. Em tocà els llavis amb aquella brasa i em digué: «Això t’ha tocat els llavis: ja ha desaparegut la teva culpa, el teu pecat ja ha estat esborrat.» Després vaig sentir la veu del Senyor que deia: «Qui enviaré? Qui ens hi anirà?» Jo vaig respondre: «Aquí em teniu: envieu-m’hi.»
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 15,1-11)
Germans, [us recordo la bona nova que us vaig anunciar i que vosaltres acollíreu; fins ara us hi manteniu ferms i per ella obteniu la salvació. No crec pas que us convertíssiu en va a la fe. Per tant, si encara ho reteniu, recordeu amb quines paraules us vaig anunciar la bona nova.] Primer de tot us vaig transmetre el mateix ensenyament que jo mateix havia rebut, és a dir, que Crist, com deien ja les Escriptures, morí pels nostres pecats, que fou sepultat i que al tercer dia, com deien ja les Escriptures, ressuscità. Que després s’aparegué a Quefes i després als dotze. Després s’aparegué a més de cinc-cents germans a la vegada; molts d’aquests encara viuen, però alguns ja són morts. Després s’aparegué a Jaume, i més tard a tots els apòstols. Finalment, el darrer de tots, com un que neix fora de temps, se m’aparegué fins i tot a mi. [Perquè jo sóc el més petit dels apòstols i ni tan sols mereixo que em diguin apòstol, perquè vaig perseguir l’Església de Déu. Però per gràcia de Déu sóc el que sóc, i la gràcia que ell m’ha donat no ha estat infructuosa. Al contrari, he treballat més que tots, no jo, sinó la gràcia de Déu que ha treballat amb mi. Però, què hi fa?] Tant si sóc jo com si són ells, això és el que vosaltres heu cregut.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 5,1-11)
En una ocasió la gent s’aglomerava sobre Jesús per escoltar la paraula de Déu. Ell, que es trobava vora l’estany de Genesaret, veié dues barques a la platja. Els pescadors n’havien baixat i rentaven les xarxes. Pujà en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l’apartés una mica de terra, s’assegué i ensenyava la gent de la barca estant. Quan acabà de parlar, digué a Simó: «Tira endins, i caleu les xarxes per pescar.» Simó li respongué: «Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem pescat res, però ja que vós ho dieu calaré les xarxes.» Així que ho feren agafaren tant de peix que les xarxes s’esquinçaven. Llavors feren senyal als pescadors de l’altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les barques que quasi s’enfonsaven. Simó Pere, en veure això, es llançà als genolls de Jesús i li deia: «Senyor, allunyeu-vos de mi, que sóc un pecador.» Ni ell ni cap dels qui anaven amb ell no se sabien avenir d’una pesca com aquella. Igual passà amb Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Però Jesús digué a Simó: «No tinguis por: des d’ara seràs pescador d’homes.» Llavors tornaren a terra les barques, ho deixaren tot i se n’anaren amb ell.
Homilia:
A les portes ja de la Quaresma que començarem el dimecres que ve, l’escena evangèlica de la litúrgia és del tot diferent de la dels diumenges anteriors: Jesús acaba de ser expulsat del seu poble, Natzaret; els seus habitants no han cregut en Ell i, en no veure realitzats els miracles que li exigeixen, Jesús marxa. Avui ens situem prop del llac de Galilea, lloc emblemàtic de Palestina. La gent s’aglomera a l’entorn de Jesús per escoltar-lo. Jesús, donant-se per fet de Natzaret, puja dalt d’una barca i parla de la barca estant. Sant Lluc ens diu en què consistia la seva predicació. El que li interessa és l‘efecte de la Paraula que produirà després de la pesca miraculosa.

Com acostuma a dir el nostre papa Pau VI, el nostre món d’avui, sovint marcat per aigües profundes, necessita aquesta barca que és l’Església. Només així es podrà produir el miracle de què parla l’Evangeli.

El que compte és la crida de Jesús a fer el que ell ens diu. Simó-Pere no dubte, tot i la resistència d’un principi (“Ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem pescat res”). L’escena de Pere, agenollat als peus de Jesús, és la imatge del creient que ha reconegut qui és el seu Senyor (“Aparteu-vos de mi que sóc un pecador”). Aquí es troba la autèntica fe del creient, que, sentint-se indigne i pecador, demana l’ajut de Déu. Nosaltres també, abans de combregar, diem quelcom semblant: “Senyor, no sóc digne...”.

No som nosaltres que ens apropem a Déu. És Ell que s’apropa a nosaltres perquè confiem en la seva misericòrdia. El profeta Isaïes ho expressa dient: “Sóc un home de llavis impurs”. També nosaltres som tocats per la seva paraula.

L’Església és la barca de Jesús que Ell ha instituït per fer-se present en mig del nostre món. Ha triat la barca de Pere per comunicar-nos la seva paraula.

Els successors dels apòstols, també febles i pecadors com som, som cridats a guiar l’Església. Jesús ens demana que ens endinsem amb coratge en aquesta mar profunda, sovint embravida, del nostre món, sense por a causa de les nostres limitacions, amb la confiança de saber que Ell és amb nosaltres. La seva paraula pot produir un altre miracle. Simó-Pere no dubte, tot i la resistència d’un principi (“Ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem pescat res”). El papa Francesc denuncia que hi ha cristians que viuen confiant més en ells mateixos que en la paraula del Senyor. Qui fa la pesca abundant és no Pere, sinó Jesús.

Tots ens sentim atrets per Jesús però no sabem avui com ser pescadors d’homes. Cada diumenge proclamem el Credo (“Crist ha ressuscitat”). Aquesta realitat supera totes les por i trenca totes les barreres. Perquè com hem escoltat a la segona lectura “Aquesta és la bona nova que us vaig anunciar -diu Pau-, que vosaltres heu acollit, que Crist morí pels nostres pecats, que fou sepultat i ressuscità el tercer dia”. Així ho deien ja les Escriptures.


Aquesta fe en el Crist ressuscitat pot esvair totes les nostres pors. Qui ha fet que la pesca de Pere sigui miraculosa? No, no és Pere; és el Senyor. Dels seguidors de Jesús se’n pot esperar una confiança en la seva paraula: “Ja que vos ho dieu, calaré les xarxes”. I pescarà! Perquè ha fet allò que el Senyor li ha dit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada