Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

diumenge, 28 de febrer de 2016

Lectures i homilia del diumenge 3r de Quaresma.

Ja som al tercer diumenge de Quaresma, el camí cap a la Pasqua. N’estem satisfets del camí que anem fent?
Pau ens ha advertit:
“Els qui creuen estar drets que mirin de no caure”.
Mn. A. Roquer.
Lectura del llibre de l’Èxode (Ex 3,1-8a.10.13-15)
En aquells dies, Moisès pasturava el ramat del seu sogre Jetró, sacerdot madianita. Tot guiant el seu ramat desert enllà, arribà a l’Horeb, la muntanya de Déu. L’àngel del Senyor se li aparegué en una flama enmig de la bardissa. Va mirar, i s’adonà que la bardissa cremava però no es consumia. Moisès es va dir: «Deixa’m anar a veure aquesta visió extraordinària: què ho fa que no es cremi la bardissa.» El Senyor veié que s’acostava per mirar. Llavors Déu el cridà de la bardissa estant: «Moisès, Moisès.» Ell respongué: «Aquí em teniu.» Déu li digué: «No t’acostis aquí. Descalça’t, que el lloc on ets és terra sagrada.» I afegí: «Jo sóc el Déu del teu pare, Déu d’Abraham, Déu d’Isaac, Déu de Jacob.» Moisès es cobrí la cara, perquè no gosava mirar Déu. Llavors el Senyor li digué: «He vist les penes del meu poble al país d’Egipte i he sentit el clam que li arrenquen els seus explotadors. Conec els seus sofriments. Baixaré, doncs, a alliberar-lo del poder dels egipcis i a fer-lo pujar d’aquell país cap a un país bo i espaiós, un país que regalima llet i mel.» Moisès digué a Déu: «Quan aniré a trobar els israelites i els diré: “El Déu dels vostres pares m’envia a vosaltres”, si ells em pregunten quin és el seu nom, què he de respondre?» Déu li contestà: «Jo sóc el qui sóc.» I afegí: «Respon així als israelites: “Jo-sóc m’envia a vosaltres”.» Déu digué encara a Moisès: «Digues això als israelites: “Jahvè (el qui és), el Déu dels vostres pares, Déu d’Abraham, Déu D’Isaac, Déu de Jacob, m’envia a vosaltres.” »Aquest serà el meu nom per sempre, amb aquest nom em tindran present totes les generacions.»
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 10,1-6.10-12)
Germans, no vull que us passi per alt una lliçó de la història. Els nostres pares estaven tots emparats per aquell núvol, tots passaren el mar Roig i tots, en el núvol i en el mar, van rebre com un baptisme que els unia a Moisès. Tots es van alimentar amb el mateix menjar espiritual, tots van beure la mateixa beguda espiritual, ja que bevien d’una roca espiritual que els acompanyava, i aquesta roca significava el Crist. Malgrat tot, la gran majoria no foren agradables a Déu, ja que quedaren estesos pel desert. Tot això era un exemple per a nosaltres, perquè no desitgem allò que no és bo, com ells ho feren. No murmureu, com ho feren alguns d’ells, que van morir a mans de l’Exterminador. Tot això que els succeïa era un exemple, i va ser escrit per advertir-nos a nosaltres, ja que els segles passats s’encaminaven cap als temps que vivim. Per tant, els qui creuen estar ferms, que mirin de no caure.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 13,1-9)
Per aquell temps, alguns dels qui eren presents contaren a Jesús el cas d’uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d’ells amb la de les víctimes que oferien en sacrifici. Jesús els respongué: «Us penseu que aquells galileus van ser malmenats perquè havien estat més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual. I aquells divuit homes que van morir quan els caigué a sobre la torre de Siloè, us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual.» I els digué aquesta paràbola: «Un home que tenia una figuera a la vinya, anà a cercar-hi fruit i no n’hi trobà. En veure això, digué al vinyater: “Mira, fa tres anys que vinc a cercar fruit a aquesta figuera i no n’hi trobo. Talla-la d’una vegada. Per què la tinc, si no fa més que ocupar-me la terra?” Ell li contestà: “Senyor, deixeu-la encara aquest any. Cavaré la terra i la femaré, a veure si fa fruit d’ara endavant; si no, ja la podreu tallar”.»
Homilia:
Ja som al tercer diumenge de Quaresma, el camí cap a la Pasqua. N’estem satisfets del camí que anem fent? Pau ens ha advertit: “Els qui creuen estar drets que mirin de no caure”.

El Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac, el Déu de Jacob, el Déu de l’univers és un Déu proper. Amatent i sol·lícit pel nostre bé, que ens estima amb un amor entranyable, que és compassiu i benigne. Déu sempre serà misericordiós amb nosaltres.

L’Evangeli ens l’ha fet conèixer. Espera recollir fruit d’una sincera conversió. Es veu clar en aquesta intervenció que els fets tràgics dels quals en parla l’Evangeli no van per bon camí. Hem de donar fruit!

Jesús parla d’uns esdeveniments concrets, que no són només unes anècdotes. Un doble tipus de notícies; una de política, la repressió d’uns galileus; i l’altra, un pur accident, cau la torre de Siloè. La resposta de Jesús és una crida a la conversió; no una amenaça, és un avís a no viure despreocupats pensant ho deixo per a demà. La desgràcia dels galileus massacrats per Herodes, la caiguda de la torre de Siloè no són imaginacions, són fets.

Cal saber llegir la història actual a la llum de l’Evangeli. Cal escoltar la veu de Jesús. “Aquest -dèiem diumenge passat- és el meu Fill. Escolteu-lo”. El Déu que es manifesta com “El qui sóc”: el Déu d’Abraham, d’Isaac, de Déu de Jacob, el Déu de l’univers; el Déu proper, compassiu i benigne; el Déu que és lent per al càstig, que és ric en l’amor. Déu sempre serà misericordiós amb nosaltres, infinitament misericordiós; potser, fins i tot, incomprensiblement misericordiós, sobretot quan es tracta dels altres.

Però demana “donar fruit”. Per això té la figuera. Fruit que doni garantia d’una veritable conversió.

La desgràcia dels galileus malmenats i massacrats per Herodes, la d’aquells que els cau a sobre la torre de Siloè, són un exemple, són un estímul o, si voleu, un escarment. No és pas a Déu que cal retreure els mals que passen al món. L’Escriptura recorda com ha protegit el seu poble, com l’ha tret dels mal passos cada vegada que s’ha trobat amb un camí sense sortida.

Convé rellegir la història a la llum d’una presència de Déu. Cal escoltar la veu de Jesús. Recordeu allò de “Aquest és el meu Fill -de diumenge passat-. Escolteu-lo”. Escoltar! Escoltar... ja escoltem, ben cert; potser fora millor dir escolteu i feu-ne cas.

Acollim en aquest ja tercer diumenge de Quaresma la imatge de les lectures que hem escoltat. Refermem la nostra fe en la persona de Jesús. Una adhesió que només es realitza per la unió personal a través de la pregària, en el seguiment confiat per la manera com vivim.

Una adhesió que la celebració dominical garanteix i fa infal·liblement eficaç. Com ara mateix en aquesta celebració de l’Eucaristia que ens predisposa i ens invita, i ens motiva, a donar Déu, el Senyor, un honor en veritat i en esperit. Perquè Déu només se’l pot adorar així, en esperit i en veritat; perquè només així, la Pasqua que esperem serà una vida nova, serà una resurrecció.

El vinyater demana una nova oportunitat, un any més de temps. Aquest temps ja l’hem tingut; ens ha estat donat moltes vegades.


Que la història del poble d’Israel serveixi per reflexionar sobre el nostre present. Quaresma és una oportunitat... i les oportunitat s’han d’aprofitar!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada