Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

diumenge, 21 de febrer de 2016

Lectures i homilia del diumenge 2n de Quaresma

La pregària és la veritable transformadora
dels nostres cors.
Mn. E. Figuerola
Lectura del llibre del Gènesi (Gn 15,5-12.17-18)
En aquells dies, Déu va fer sortir fora Abram i li digué: «Mira el cel i posa’t a comptar les estrelles, a veure si les pots comptar; doncs així serà la teva descendència.» Abram cregué en el Senyor i el Senyor ho tingué en compte per donar-li una justa recompensa. Després li digué: «Jo sóc el Senyor, que t’he fet sortit d’Ur dels caldeus per donar-te aquest país; serà el teu heretatge.» Abram preguntà: «Quina garantia me’n doneu, Senyor?» Ell respongué: «Porta’m una vaca, una cabra i un moltó de tres anys, una tórtora i un colomí.» Li portà tots aquests animals, els partí per la meitat i posà cada meitat enfront de l’altra, però no va partir els ocells. Uns ocellots de presa volien abatre’s sobre els cossos morts, però Abram els allunyava. Quan el sol s’anava a pondre, Abram caigué en un son profund i s’apoderà d’ell un gran terror, com una foscor. Després de la posta, quan ja s’havia fet fosc, veié un forn fumejant, una torxa encesa, que passava enmig dels animals partits. Aquell dia el Senyor va fer amb Abram una aliança i es comprometé en aquests termes: «Dono aquest país a la teva descendència, des del torrent d’Egipte fins al gran riu, el riu Eufrat.»
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 3,17-4,1)
Germans, [seguiu el meu exemple i fixeu-vos en els qui viuen segons el model que teniu en mi. Us ho he dit sovint i ara ho repeteixo amb llàgrimes als ulls: N’hi ha molts que, pel seu estil de viure, són contraris a la creu del Crist. El terme on s’encaminen és de perdició, el déu que adoren és el ventre, i la seva glòria, la posen en les parts vergonyoses; tot el que aprecien són valors terrenals. Però] nosaltres tenim la nostra ciutadania al cel; d’allà esperem un Salvador, Jesucrist, el Senyor, que transformarà el nostre pobre cos per configurar-lo al seu cos gloriós, gràcies a aquella acció poderosa que li ha de sotmetre tot l’univers. Per tant, germans meus estimats i enyorats, vosaltres que sou el meu goig i la meva corona, manteniu-vos així, en el Senyor, estimats meus.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 9,28b-36)
En aquell temps, Jesús prengué Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, es trasmudà l’aspecte de la seva cara i el seu vestit es tornà blanc i espurnejant. Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos, i parlaven del traspàs d’ell, que s’havia d’acomplir a Jerusalem. Pere i els seus companys estaven adormits profundament, però quan es desvetllaren, veieren la glòria de Jesús i els dos homes que eren amb ell. Quan aquests anaven a separar-se de Jesús, Pere li digué: «Mestre, que n’estem de bé, aquí dalt! Fem-hi tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies.» Parlava sense saber què es deia. Mentre parlava es formà un núvol i els cobrí. Ells s’esglaiaren en veure que entraven dins el núvol. Llavors del núvol estant una veu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo.» Així que la veu hagué parlat, es van trobar amb Jesús tot sol. Ells guardaren el secret, i aquells dies no contaren a ningú res del que havien vist.
Homilia:
Benvolgut mossèn Roquer, capellà d’aquest Santuari, Junta d’administradors del Santuari, senyores Cambreres, Junta i membres de l’Agrupació d’Associacions de confraries de Setmana Santa de la nostra ciutat, germanes i germans: pau i bé!

De la mateixa manera que totes les Quaresmes les encetem llegint les Temptacions del Senyor, el segon diumenge també el dediquen a llegir les paraules evangèliques d’aquest moment de la Transfiguració, que aquest any, doncs, les llegim de part de l’evangeli de sant Lluc.

Una transfiguració que d’entrada voldria remarcar el següent. Una transfiguració que en cap cas ve donada, o ve remarcada... sí que l’Evangeli cita, doncs, vestits espurnejants, vestits blancs... però fixeu-vos en una cosa, quan ve la transformació? Quan ve la transfiguració? Doncs aquesta ve quan Jesús pregava. Per tant, benvolguts germans, benvolgudes germanes, no anem a buscar transfiguracions, no anem a buscar canvis, no anem a buscar qüestions de tota mena i manera si aquestes no vénen donades per la pròpia pregària. Aquesta és l’única que ens pot fer diferents; és l’única que pot fer que els nostres vestits, d’una o altra manera, d’un o altre color, esdevinguin “blancs i espurnejants”. La pregària és la veritable transformadora dels nostres cors; si no hi ha pregària el demés poden ser actituds, accions, etc., etc., però no veritables transformacions; no entrarem dins de cap núvol. Jesús es transfigura mentre pregava! I això és molt important per a tots nosaltres. La pregària és vital. La pregària per a nosaltres ha de ser el pal de paller. La pregària ha de ser allò que ens ha de transformar els nostres cors.

Fixem-nos en l’evangeli d’avui: “Pere digué a Jesús: Senyor és bo que estiguem aquí dalt”. Que vindria ser el mateix que dir: Mira! Que bé que estem aquí dalt, un grupet d’escollits, contemplant-vos; estem tranquils; podríem fer-hi unes cabanes i ens hi podríem quedar; perquè, francament, estem a la Glòria! Què vols més, no? Que bé, no? Doncs no, de la muntanya, estimats, se n’ha de baixar, transfigurat per la pregària, però se n’ha de baixar; s’ha de baixar perquè s’ha de tornar a la plana, s’ha de tornar a la plana a trescar; i aquest trescar, aquest treballar, el podem referir en primer lloc, i entre tots ells, a Pere, que serà el cridat a construir l’Església a la terra. Pere està cridat a construir l’Església a la terra; Pere no està cridat a construir cabanes a la muntanya, allà dalt, no! L’Església d’aquí, l’Església de cada dia. “Tu ets Pere i sobre aquesta pedra fonamentaré la meva Església”. La d’aquí, no la d’allà!

I en aquesta línia, sant Agustí, en un dels seus sermons, diu: “Desciende, Pedro, anuncia la Palabra, insiste a tiempo y a destiempo. Acarrea, cosecha, trabaja, suda. Desciende para trabajar en la tierra, para servir en la tierra. No busques lo tuyo. Ten amor. Anuncia la verdad”. Ben clar i ben net. I a veure... qui diu Pere desciende Pedro, acarrea, trabaja, suda... qui diu Pere diu tots nosaltres. Perquè Pere és la terra, Pere és de la terra; per tant la seva tasca és amb els homes d’aquí a baix, per portar-nos precisament allà a dalt, a la muntanya, a contemplar el rostre gloriós de Déu Pare. Diguem doncs que Pere podria ser el nexe, la continuïtat, l’enllaç entre el cel i la terra. Aquest és Pere.

Ara bé, de la muntanya no tan sols en baixa Pere, també en baixa el Fill de l’home. I a què baixa a fer el Fill de l’home? Doncs a patir. I a ser maltractat per tots nosaltres, per aquells; però resulta que d’aquells nosaltres en som els hereus. Per tant, Jesús en baixa per ser maltractat per tots nosaltres els homes, tot just per produir l’efecte contrari d’allò que nosaltres condemnem d’ell. La seva mort, estimats, és la nostra vida; la seva mort és la nostra salvació.

Aquestes darreres paraules del fragment llegit són el relacional, l’anunci clar de la Passió de Nostre Senyor Jesucrist. Passió que comença també amb un moment dolç, amb un moment de reunió, el Sopar, el Sant Sopar; una colla d’amics, tots els seus companys, tots al voltant d’una taula; quin moment més agradable! Nosaltres també fem el mateix quan volem fer o celebrar alguna cosa; ens assentem al voltant d’alguna taula, ja sigui amb marisc del car o per fer pa amb tomàquet. D’aquell sopar, Jesús institueix l’Eucaristia; però, alerta, en aquell sopar Jesús també fa un gest que malauradament és sovint oblidat o que s’hi passa de puntetes. Institueix l’Eucaristia, sí; però què fa abans d’instituir l’Eucaristia? Doncs es treu el mantell, s’agenolla i es posa a rentar els peus de tots els seus deixebles amb una clara actitud de servei. I això, estimats, també passa el Dijous Sant. I això, estimats, també ho fa Jesús; el mateix Jesús! No hi ha dos Jesús. I diu: “Feu això que és el meu memorial”. Només l’Eucaristia? No! El memorial de Jesús també és rentar peus. I en aquest Any de la Misericòrdia, l’Eucaristia és el pal de paller, evidentment, però una eucaristia assistida i que després o abans no hagi rentat peus no serveix de massa cosa. Perquè diuen que una Església que no serveix, no serveix per a res.

Pere: Ni que tots fallin, jo no et fallaré pas. Caram! No va tardar gaire a dir que no, eh! Quan tot va bé, tot va bé, però quan van maldades... I a partir de l’Hort de Getsemaní no en trobarem cap d’apòstol, i si en trobem algun es per dir que no el coneix de res a Jesucrist. Marxen tots! També marxarem nosaltres? També sabrem dir o direm que no el coneixem de res? I tornarem a aparèixer quan el tema de la resurrecció sigui reconegut per tots i per tothom i llavors direm No, és que nosaltres també hi érem aquí?. El mateix Jesús ho diu moltes vegades “No tingueu por, no tingueu por”.

Idees:
Què és el que transfigura? La pregària
Què és el que hem de fer quan “feu això que és el meu memorial”? L’Eucaristia, que la presideixen els preveres, com a Jesús capiti. El rentar els peus... tots hem de rentar peus.
Darrera idea: No tinguem por, no tinguem por. Aquesta ha de ser la nostra fe. Jesús on ets? Jesús on vas? No ho sabem. Però nosaltres et seguim, i et seguim sense tenir cap mena de por.


I acabo, acabo recordant aquell cant de la missa dominical: “Mireu-los com s’estimen, el món pugui dir”. Mireu-los com estimen, el món pugui dir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada