diumenge, 29 de novembre del 2015

Lectures i homila del diumenge primer d’Advent.

A Déu no se’l pot proposar per camins de por, ni de càstig, sinó de vida i esperança.
Per això podem dir “Veniu Senyor Jesús”.
Mn. A. Roquer.
Lectura del llibre de Jeremies (Jr 33,14-16)
«Vindran dies, diu l’oracle del Senyor, que compliré aquella promesa que tinc feta a la casa d’Israel i a la de Judà. Aquells dies, aquells temps, faré néixer a David un plançó bo, que es comportarà en el país amb justícia i bondat. Aquells dies serà salvat el país de Judà i viurà confiada la ciutat de Jerusalem. I a ell l’anomenaran: El-Senyor-és-el-nostre-bé.»
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica (1Te 3,12.4,2)
Germans, que el Senyor faci créixer fins a vessar l’amor que us teniu els uns als altres i a tothom, tal com nosaltres també us estimem. Que ell refermi els vostres cors perquè siguin sants i nets de culpa davant Déu, el nostre Pare, el dia que Jesús, el nostre Senyor, vindrà amb els seus sants. Amén.
I ara, germans, volem fer-vos una exhortació i un prec en Jesús, el Senyor. Vosaltres vau rebre el nostre ensenyament sobre la manera de comportar-vos i d’agradar a Déu; ja ho feu, però us demano que avanceu encara més. Ja sabeu els preceptes que us vam donar de part de Jesús, el Senyor.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 21,25-28.34-36)
En aquell temps, deia Jesús als deixebles: «Hi haurà prodigis al sol, a la lluna i a les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb l’ai al cor, esverades pels bramuls de la mar embravida. La gent perdrà l’alè de por, pensant en els desastres que sobrevindran arreu del món, perquè fins l’estelada del cel trontollarà. Llavors veuran venir el Fill de l’home sobre un núvol, amb poder i amb una gran majestat. Quan tot això comenci a succeir, alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats.
»Estigueu atents sobre vosaltres: Que l’excés de menjar i beure o la preocupació dels negocis no afeixugués el vostre cor i us trobéssiu a sobre aquell dia de cop i volta, perquè vindrà, segur com un llaç, per a tothom, sigui on sigui de la terra. Estigueu alerta pregant en tota ocasió i demanant que pugueu sortir-vos-en, de tot això que ha de succeir, i us pugueu mantenir drets davant el Fill de l’home.»
Homilia:
Amb la celebració d’aquest primer diumenge d’Advent encetem, un any més, el temps litúrgic. Disposem de 4 setmanes per preparar el Nadal. No sé si és poc o és molt, però hi ha tantes coses a preparar! O, potser, només som nosaltres que ens hem de preparar!

Advent, com tots sabem, és una contracció de la paraula adveniment (vinguda). I són tres els adveniments, les vingudes del Fill de Déu. Primer adveniment històric en aquest món com a persona humana: per Nadal a Betlem; segon adveniment que es produirà al final del temps, com ens ha recordat l’evangeli d’avui; i tercer, l’adveniment constant, i moltes vegades en nosaltres, de manera potser discreta, i passa una mica desapercebuda, la vinguda de Jesús en cada celebració de l’Eucaristia.

Convé recordar que dins de l’Advent d’enguany serà proclamat, el dia 8, festa de la Immaculada, un any sant extraordinari amb el tema de la misericòrdia. Ens toca de prop! És bo presentar un rostre de Déu misericordiós en un món tan ple d’odis, de ressentiments i d’enfrontaments i de no misericòrdia.

Podem centrar en tres punts el que ens ha ofert avui la Paraula de Déu ens aquest primer diumenge. Fem nostra la pregària del salm que hem escoltat (“Feu que conegui Senyor les vostres rutes, feu que aprengui els vostres camins”). Tots sabem que moltes vegades els camins del Senyor no coincideixen amb els nostres, o els nostres amb els seus. Els camins del Senyor són la pau, l’amor, la justícia, la llibertat. El segon tema ens el dóna sant Pau: “Que el Senyor faci créixer fins a vessar l’amor que us teniu”; aquest desig de sant Pau és una bona fita per preparar la vinguda d’aquell que s’anomenarà príncep de la pau; que es pugui tornar a dir allò que es deia als primers cristians “Mireu com s’estimen”. I el tercer tema el podem treure del relat de l’Evangeli fent referència a la vinguda definitiva de Jesucrist; i es tracta d’una crida a no tenir por. La por sempre és mala consellera, la por paralitza; la pedagogia de la por no pot donar bons resultats, la por paralitza les forces i impedeix caminar, i Advent és caminar cap a Nadal. A Déu no se’l pot proposar per camins de por, ni de càstig, sinó de vida i esperança. Per això podem dir “Veniu Senyor Jesús”.

“Quan tot això comenci a succeir alceu el cap ben alt perquè ben aviat sereu alliberats.” L’Advent sempre s’ha caracteritzat com un temps d’espera, no de por. Déu, quan ve a nosaltres, ho fa sempre, com ens diu el papa Francesc, en clau de misericòrdia; i això és el que dóna peu a la nostra esperança, aquesta germana petita com l’anomena Charles Beguí. Venim d’un lloc i anem, amb esperança, cap el definitiu.


Vivim moments difícils però sabem que estem en mans de Déu, d‘un Déu misericordiós; que com ens tornarà a recordar el proper Nadal, es va fer un de nosaltres per perdonar o per salvar, no per condemnar. La litúrgia de l’Advent ens ho diu ben clar: “Alceu el cap ben alt que ben aviat sereu alliberats. Ara tot depèn de què volem ser alliberats, o es penseu que ja n’estem del tot?