dimecres, 25 de novembre del 2015

Homilia de la missa de l’aparició. Mare de Déu, reina de la Pau.

A l’Evangeli, al creient se li demana ben poca cosa: ser fidel, i ser testimoni de la bona nova de Jesús.

Mn. Creu Saiz

Homilia:

Germanes i germans, ens queda llunyà, i molt llunyà, aquest esdeveniment que ens ha portat la primera lectura. Però la història es va repetint, repetint... i caiem en els mateixos paranys, o els homes i les dones cauen en els mateixos paranys.

En primer lloc, en el llibre de Daniel en el text que hem escoltat, parla de seducció, de l’orgull. Mil invitats pel rei Baltasar, vaixella d’or i plata, luxe... L’interrogant: Qui paga tot això? A la història sempre hi ha els de sota, els que paguen, els pobres del regne; com que el poder està en mans de qui està ja ens ho farem per oprimir directe o indirectament.

Seducció de la carn. Quan la humanitat s’abandona als seus instints, excitada per l’alcohol o la droga, no deix de ser una droga l’alcohol, i el sexe ja no es deté en el camí de la degradació. I donem un cop d’ull a la història, la present... i també tirem cap enrere.

L’insult a Déu. Baltasar, lliure de tots els tabús religiosos, beu, s’atreveix a beure amb vasos sagrats que havien estat espoliats del Temple, robats del Temple, se n’orgulleix. I diríem: I a mi què? Déu i tot el que segueix darrera de Déu? Menyspreu, per tant, de tot allò que és sagrat. Però després creixen les pràctiques supersticioses i màgiques. Avui també, germanes i germans, persones que es declaren ateus, agnòstics o indiferents pel fet religiós van darrera de la màgia i de les pràctiques supersticioses; més d’algun en deveu conèixer tots vosaltres de les nostres contrades.

I davant del materialisme s’aixeca la veu d’aquell jove profeta Daniel que recorda el veritable Déu. Déu va enviant de tant en tant els profetes que, si més no, sacseixen la humanitat i diuen, perquè no, veritats com a punys. Qui ets tu? Qui som nosaltres per demanar comptes a Déu i per dir no necessito de Déu?

El rei es creia molt important, i Déu troba... és el jutge de tots, sí Pare misericordiós, però jutge de tots... que Baltasar no dóna el pes que havia de donar a la balança, no dóna la talla. Per què? Perquè en ell també es manifesta la primera temptació que ens porta el llibre del Gènesi (“Sereu com Déu”); i sent com Déu mirem com ens va.

I acabo, germanes i germans, a l’Evangeli al creient se li demana ben poca cosa: ser fidel, i ser testimoni de la bona nova de Jesús. I no cal que ens preparem massa defenses per dir Som seguidors de Jesús, sinó com Jesús ser testimonis de la veritat. Déu és la veritat. Dic no es tracta de defensar-nos, de defensar l’Església que a vegades fins i tot no es pot defensar en els seus membres perquè és pecadora també. Es tracta de ser testimonis, perseverança, paciència, goig... malgrat tot.

I no ens creiem que som els últims dels creients. Som els creients que en aquest segle XXI som capaços d’enlairar el nostre esperit cap a Déu i posar-nos sota l’aixopluc d’aquella que invoquem com a Mare de Déu de Misericòrdia. Que ens vulgui mirar, a tots, amb ulls d’amor. Amén.