diumenge, 22 de novembre del 2015

Lectures i homilia de la festivitat de Jesucrist, rei de tot el món

La missió de Jesús i la de la seva Església, té per objectiu construir en el món un regne de santedat i de gràcia;
un regne de justícia, d’amor i de pau. 
Mn. A. Roquer.
Lectura de la profecia de Daniel (Dn 7,13-14)
Tot mirant aquella visió de nit, vaig veure venir enmig dels núvols del cel com un Fill d’home, s’acostà al vell venerable, el presentaren davant d’ell i li fou donada la sobirania, la glòria i la reialesa, i tots els pobles, tribus i llengües li faran homenatge. La seva sobirania és eterna, no passarà mai, la seva reialesa no decaurà.
Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan (Ap 1,5-8)
Jesucrist és el testimoni fidel, el primer ressuscitat d’entre els morts, el sobirà dels reis de la terra.
Ell ens estima i ens ha alliberat dels nostres pecats amb la seva sang per fer de nosaltres una casa reial, uns sacerdots dedicats a Déu, el seu Pare; que li sigui donada la glòria i el poder pels segles dels segles. Amén. Mireu, ve sobre els núvols, i tothom el veurà amb els propis ulls, fins aquells que el van traspassar, i totes les famílies de la terra es lamentaran per ell. Sí, amén.

Jo sóc l’Alfa, la primera lletra de l’alfabet, i l’Omega, que és la darrera, diu el Senyor Déu, el qui és, el qui era i el qui ha de venir, el Déu de l’univers.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 18,33b-37)
En aquell temps, Pilat digué a Jesús: «Ets tu el rei dels jueus?» Jesús contestà: «Surt de vós això que em pregunteu, o són d’altres els qui us ho han dit de mi?» Respongué Pilat: «Jo, no sóc pas jueu. És el teu poble i els mateixos grans sacerdots els qui t’han entregat a les meves mans. He de saber què has fet.» Jesús respongué: «La meva reialesa no és cosa d’aquest món. Si fos d’aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. I és que la meva reialesa no és d’aquí.» Pilat digué: «Per tant, vols dir que ets rei.» Jesús contestà: «Teniu raó: jo sóc rei. La meva missió és la de ser un testimoni de la veritat; per això he nascut i per això he vingut al món: tots els qui són de la veritat escolten la meva veu.»
Homilia:
Quan l’any litúrgic arriba ja a les acaballes, l’Església ens convida a celebrar una festa, una gran festa en honor del Senyor: Crist Rei. No és, en absolut, comparable, certament, amb les reialeses d’aquest món. I encara menys davant del judici de Pilat. Però és rei.

Fora una gran equivocació comparar-los, doncs, amb els regnes d’aquest món. “El meu regne no és d’aquest món”. Però és rei! Ell ens ensenyava i ens diu com s’ha de pregar. “Vingui a nosaltres el vostres regne” diem en el Parenostre. Per tant el seu regne no és d’aquest món. Sí que té el seu inici, el seu creixement en aquest món, però va més enllà perquè “el seu regne no tindrà fi”, i aquest món en té.

La missió de Jesús i la de la seva Església té per objectiu construir en aquest món un regne de santedat i de gràcia; un regne d’amor, de justícia  i de pau. Aquest és el regne que anirem anunciant sempre a tots els pobles.

Jesús sempre havia rebutjat la pretensió d’arribar al poder; però ara, davant de Pilat, ja no hi ha equivocació possible: “Sí, sóc rei”. Davant de Pilat aquesta afirmació, no sé si és ridícula o és grotesca. Ell és el reu humiliat, a punt de rebre la sentència de la pena de mort; "l’escàndol de la creu", com dirà sant Pau. I ara és quan diu “jo sóc rei”, potser per a que sàpiguen a qui crucifiquen. Aquest contrast en ajuda a acostar-nos al misteri de Jesús amb un gran respecte.

Ell ho diu ben clar, les seves categories no són les categories d’aquest món. La seva missió és la de ser un testimoni de la veritat. Per això ha nascut, per això ha vingut al món. Ha vingut a ser testimoni de la veritat. I la veritat tots la volem; tots la volem quan ens ve de cara i ens va bé! Però si no ens ve de cara i no ens agrada ja no la volem. “Tots els que són de la veritat escoltem la meva veu”. Són els nets de cor, són els que posen pau, són el que tenen misericòrdia.

Tots volem la seva veritat quan està d’acord amb la nostra veritat. I la veritat, la veritat de veritat, de vegades no ens agrada. Una mica com Pilat, que s’ho mira des de fora (“Jo no sóc pas jueu”). Però, llegint amb atenció l’Evangeli, ens adonem que el jutge de veritat és el que és jutjat, Jesús. Els soldats portaran a terme una cerimònia de coronació; i així constarà a la creu (“Rei dels jueus”). Pilat insistirà que el títol posat a la creu (“Rei dels jueus”) no és correcte, però dirà no el tragueu. El poder i la reialesa de Jesús provenen d’una altra força. Ell ens farà demanar en el Parenostre “Vingui a nosaltres el vostre regne”.

La missió de Jesús i la de la seva Església, té per objectiu construir en el món un regne de santedat i de gràcia; un regne de justícia, d’amor i de pau. Nosaltres hem rebut de Jesús la missió de continuar anunciant a tots els pobles aquest regne, el seu regne.

Prou que ens agradaria, a vegades, un regne amb més domini, però no fora el seu. El nostre Déu és un déu crucificat per amor; un amor desarmat, per tant un amor no entès. El rostre veritable de l’home és fet de llibertat i de fraternitat. Per això la veritat de Jesús ens farà homes lliure, però mai entesos per un món que busca el domini per damunt de la veritat. “La meva reialesa no és cosa d’aquest món”. No és un regne de violència, de domini; és un regne de pau.


Continuem celebrant l’Eucaristia on podem experimentar la presència del Ressuscitat i on podem viure el desig esperançat de la vinguda del seu regne. “Vingui a nosaltres el vostre regne”. Només els que són amants de la veritat escolten la seva veu. Tant bonica que és de vegades la mentida!.