dissabte, 15 d’agost del 2015

Lectures i homilia de la festivitat de l’Assumpció de Maria.

“Mentre som aquí baix, la mare de Jesús, glorificada ja en cos i ànima al cel, és imatge i anunci de tota l’Església que ha d’arribar a la mateixa plenitud de glòria futura”.
Mn. A. Roquer.
Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan (Ap 11,19a.12,1.3-6a.10ab)
El santuari del temple de Déu que hi ha en el cel s’obrí, i dins el temple aparegué l’arca de l’aliança de Déu. Llavors aparegué en el cel un gran prodigi: una dona que tenia el sol per vestit, la lluna sota els peus i duia al cap una corona de dotze estrelles. Al mateix temps aparegué en el cel un altre prodigi: hi havia un gran drac rogenc, que tenia set caps i deu banyes. Als set caps duia set diademes, i la seva cua arrossegà la tercera part de les estrelles i les llançà a la terra. El drac s’aturà davant la dona per devorar-li el fill així que nasqués. La dona posà al món un fill, un noi que ha de governar totes les nacions amb el ceptre de ferro; el seu fill va ser endut cap a Déu i cap al seu setial, i la dona va fugir al desert, on Déu li havia preparat un lloc. Llavors vaig sentir al cel una veu que cridava amb tota la força: «Ara és l’hora de la victòria del nostre Déu, l’hora del seu poder i del seu Regne, i el seu Messies ja governa.»
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 15,20-27a)
Germans, Crist ha ressuscitat d’entre els morts, el primer d’entre tots els qui han mort. Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: tots són d’Adam, i per això tots moren, però tots viuran gràcies al Crist. Cadascun al moment que li correspon: Crist el primer, després, a l’hora que ell vindrà, els qui són de Crist; a la fi, quan ell destituirà tota mena de sobirania, d’autoritat o de poder, com a coronament de tot, posarà el Regne en mans de Déu, el Pare. Perquè ell ha de regnar fins que Déu haurà sotmès tots els enemics sota els seus peus. El darrer enemic destituït serà la Mort. Perquè l’Escriptura diu que tot ho ha posat sota els seus peus.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 1,39-56)
Per aquells dies, Maria se n’anà decididament a la Muntanya, a la província de Judà. Entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, el nen saltà dins les seves entranyes, i Elisabet, plena de l’Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat d’entusiasme dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà.» Maria digué: «La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Des d’ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles. El seu nom és sant, i l’amor que té als qui creuen en ell s’estén de generació en generació. Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Omple de béns els pobres, i els rics se’n tornen sense res. Ha protegit Israel, el seu servent, com ho havia promès als nostres pares; s’ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre.» Maria es quedà tres mesos amb ella, i després se’n tornà a casa seva.
Homilia:
Crist el primer perquè li toca. I després “tots els que són de Crist” ens ha dit sant Pau a la lectura d’avui. I entre els que són de Crist, Maria la primera. Avui contemplem Maria, la Mare de Déu, cridada a participar de la mateixa glòria del seu fill. També ens ho ha dit la primera lectura amb unes imatges plenes de referències bíbliques. S’ha acomplert el que diu Maria: “El Totpoderós obre en mi meravelles”.

Mirant al nostre voltant veiem el triomf dels poderosos, dels rics, dels tramposos... per damunt dels humils i dels pobres. Però avui s’han canviat els papers. És un cant d’esperança. El concili Vaticà II, al final de la seva constitució sobre l’Església diu: “Mentre som aquí baix, la mare de Jesús, glorificada ja en cos i ànima al cel, és imatge i anunci de tota l’Església que ha d’arribar a la mateixa plenitud de glòria futura”.

El camí de la fidelitat, el camí del seguiment generós de l’Evangeli, el camí de la disponibilitat a Déu, ha dut Maria a compartir aquella vida que és el terme on tots caminem.

Sant Pau, a la carta als cristians d’Efes, diu: “Beneit sigui Déu, pare de Nostre Senyor Jesucrist que ens ha beneit en Crist en tota mena de benediccions”. Quina força tenen totes aquestes paraules si pensem sobretot en Maria! Déu l’ha beneïda amb tota mena de benediccions per raó del seu fill, i nosaltres sentim, contemplant-la a ella, l’alegria de la seva glòria i el desig de viure-la, també, tots nosaltres.

La festa d’avui és motiu de festa major en molts pobles a casa nostra. Avui és realment la festa major de tots els cristians. Celebrem que, allà on arribat aquella que és la nostra mare, hi puguem arribar també tots nosaltres. Avui és la pasqua de la Mare de Déu i és a l’hora la garantia de la nostra pasqua futura. Allà on ha arribat Maria hi podem arribar tots nosaltres. Una pasqua anticipada.

Les lectures d’avui centren del tot el sentit d’aquesta festa. La lectura de l’Apocalipsi ens ha parlat d’una dona que té el sol per vestit, la lluna sota els peus i al cap una corona de 12 estrelles; ens ha parlat d’un drac rogent, imatge del ma: es vol menjar el fill que neixi de les seves entranyes. Però aquest fill, ara, és el que governa, el Messies, el vencedor de tot mal.

Sant Pau a la carta als corintis ens recorda que Jesús, amb la seva resurrecció, ens ha alliberat de la mort i per això també nosaltres ressuscitarem. Primer el Crist però també tots aquells que són del Crist. I com a primícia, com a presagi i com a garantia, Maria! Déu no segueix el joc del món, Déu es manté fidel a les seves promeses.

Maria diu en el seu cant “Totes les generacions em diran benaurada”. Com nosaltres ho fem avui quan celebrem les meravelles que Déu ha fet en Maria. Meravelles per a Maria i promeses d’esperança per a tots nosaltres.


Allò que el Senyor ens ha fet saber es complirà, com s’ha acomplert en Maria.