diumenge, 22 de febrer del 2015

Lectures i homilia del diumenge 1r de Quaresma

A veure si som capaços aquesta Quaresma de vèncer les temptacions com hem vist a l’Evangeli que Jesús les va vèncer. I no és fàcil, però al davant hi ha la Pasqua.
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre del Gènesi (Gn 9,8-15)
Déu digué a Noè i als seus fills: «Jo faig la meva aliança amb vosaltres, amb els vostres descendents i amb tots els éssers animats que hi ha amb vosaltres, els ocells, el bestiar i tots els animals domèstics i feréstecs que han sortit de l’arca. Jo faig amb vosaltres aquesta aliança meva: La vida no serà mai més exterminada per l’aigua del diluvi, no hi haurà mai més cap diluvi que devasti la terra.» Déu digué: «El signe d’aliança que poso entre jo i vosaltres i tots els éssers animats que hi ha amb vosaltres per totes les generacions és aquest: posaré el meu arc en els núvols com a signe de la meva aliança entre jo i la terra. Quan cobriré la terra de nuvolades i apareixerà l’arc entre els núvols, em recordaré de l’aliança que hi ha entre jo i vosaltres i tots els éssers animats; l’aigua no formarà més un diluvi que faci desaparèixer tot rastre de vida.»
Lectura de la primera carta de sant Pere (1Pe 3,18-22)
Estimats: Crist morí una vegada per raó dels pecats. Ell, el just, va morir pels injustos, per conduir-nos a Déu. El seu cos va ser mort, però per l’Esperit fou retornat a la vida. Per això anà a dur la seva proclama als esperits empresonats, que s’havien resistit a creure en temps de Noè, quan la paciència de Déu esperava, mentre preparaven l’arca. En aquella arca se salvaren a través de l’aigua unes poques persones, vuit en total, i l’aigua prefigurava el baptisme que ara us salva, i que no consisteix a deixar net el cos, sinó a demanar a Déu una consciència bona gràcies a la resurrecció de Jesucrist, que se n’anà al cel, va rebre la submissió de les potestats i dels estols angèlics i està a la dreta de Déu.
Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 1,12-15)
En aquell temps, l’Esperit empenyé Jesús cap al desert, on passà quaranta dies temptat per Satanàs. Vivia entre els animals feréstecs i l’alimentaven els àngels. Després d’haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la bona nova de Déu; deia: «Ha arribat l’hora i el regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.»
Homilia:
A vegades passen coses inesperades. No sé on és el sermó! Hi ha una solució... És que, i més tractant-se de Quaresma, ara jo improvisi unes paraules. Però això en el fons és una mica d’ofensa a l’auditori, perquè aquí no es tracta d’improvisar res.

Potser no fora cap cosa que no fos correcta que ara tinguéssim uns breus moments de silenci i cadascú es faci la seva pròpia homilia. Vull dir que cadascú tregui unes conclusions pràctiques de l’evangeli de les Temptacions. Senzillament, perquè avui Jesús no en té cap de temptació! Nosaltres, sí.


A veure si som capaços aquesta Quaresma de vèncer les temptacions com hem vist a l’Evangeli que Jesús les va vèncer. I no és fàcil, però al davant hi ha la Pasqua.