diumenge, 18 de gener del 2015

Lectures i homilia del diumenge 2 de durant l’any

 Havien trobat la realitat de Déu, i no al Temple, no a la sinagoga, sinó en la persona de Jesús, el de Natzaret.
Mn. A. Roquer
Lectura del primer llibre de Samuel (1Sm 3,3b-10.19)
En aquell temps Samuel, que encara era un noi, dormia en el santuari del Senyor, on hi havia l’arca de Déu. El Senyor el cridà, i Samuel respongué: «Aquí em teniu.» Corregué cap a Elí i li digué: «He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu.» Elí replicà: «No t’he cridat pas. Vés-te’n a dormir.» I el noi se n’anà a dormir. El Senyor el tornà a cridar, i Samuel s’aixecà, anà on Elí dormia i li digué: «He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu.» Elí replicà: «Fill meu, no t’he cridat pas. Torna-te’n a dormir.» Samuel encara no sabia reconèixer el Senyor, la paraula del Senyor encara no se li havia revelat. Per tercera vegada el Senyor cridà Samuel, i ell s’aixecà, anà on Elí dormia i li digué: «He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu.» Llavors Elí comprengué que era el Senyor qui cridava el noi, i digué a Samuel: «Vés a dormir i, si et torna a cridar, digues-li: “Parleu, Senyor, que el vostre servent us escolta.”» El Senyor es presentà i el cridà com les altres vegades: «Samuel, Samuel.» Ell li respongué: «Parleu, que el vostre servent us escolta.» Samuel es va fer gran. El Senyor l’afavoria sempre i no deixà de complir mai cap de les seves profecies.
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 6,13c-15a.17-20)
Germans, el cos no és per a fornicar, sinó per al Senyor, i el Senyor, per al cos. I Déu, que ressuscità el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb el seu poder. ¿No sabeu que els vostres cossos són membres de Crist? El qui s’uneix al Senyor forma amb ell un sol esperit. Fugiu de la fornicació. Els altres pecats que l’home comet són exteriors als seu cos, però el fornicador peca contra el seu propi cos. ¿No sabeu que els vostres cossos són el santuari de l’Esperit Sant que heu rebut de Déu i que resideix en vosaltres? No sabeu que no sou vostres? Déu us ha adquirit a un preu molt alt: glorifiqueu-lo en el vostre cos.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 1,35-42)
En aquell temps Joan estava amb dos dels seus deixebles i, fixant-se en Jesús que passava, digué: «Mireu l’anyell de Déu.» Quan els dos deixebles van sentir que Joan deia això, van seguir Jesús. Ell es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: «Què voleu?» Ells li digueren: «Rabí», que vol dir ‘mestre’, «on us allotgeu?» Jesús els respon: «Veniu i ho veureu.» Ells hi anaren, veieren on s’allotjava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren vora les quatre de la tarda. Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havia seguit Jesús, era Andreu, el germà de Simó Pere. El primer amb qui Andreu es trobà fou el seu germà Simó, i li digué: «Hem trobat el Messies», que vol dir ‘l’Ungit’. I l’acompanyà on era Jesús. Jesús se’l mirà i li digué: «Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Quefes, que vol dir Pedra.»
Homilia:
Un cop acabades les festes de Nadal, quan hem pogut contemplar i també agrair el naixement de Jesús, retornem altra vegada al ritme ordinari dels diumenges, que no vol dir que sigui la trobada menys important; cada diumenge és el dia del Senyor.

Avui hem escoltat les primeres paraules de Jesús a l’evangeli de Joan. Pregunta “Què busqueu?”. Una pregunta que es repetirà, un cop ressuscitat a Maria Magdalena: “Què busques?”.  “Veniu i ho veureu”. I què van veure? Què va passar aquella tarda? És Jesús la resposta a la seva pregunta? I Joan, fins i tot, diu l’hora en que va passar això: “Eren les quatre de la tarda”. Havien trobat la realitat de Déu, i no al Temple, no a la sinagoga, sinó en la persona de Jesús, el de Natzaret.

Diumenge passat vam escoltar a l’evangeli del Baptisme de Jesús com Déu parlava del cel estant. Avui, a la primera lectura, hem escoltat com Samuel descobreix la veu de Déu: “Parleu, que el vostre servent us escolta”. Déu parla, i parla a cau d’orella; i el que no hi té un tap, a l’orella, el pot sentir. Doncs cal estar atents perquè ens pot parlar; i no és tant el que jo pugui dir, sinó el que Ell hem pugui dir. Només que trobar Déu... és Ell que es deixa trobar a nosaltres. On hi ha crisi de fe... potser el que hi ha són taps a les orelles.

És que Jesús és la Paraula de Déu que ens parla aquí cada diumenge. I la crida esdevé experiència vital que pot transformar la nostra vida. “Veniu i ho veureu”. I es varen quedar amb Ell aquell dia. La vida, a partir d’aquell moment, mostra un abans i un després; marca d’una manera definitiva, la decisió de seguir-lo d’aquells dos deixebles.

Durant molt de temps, en el nostre context de llarga tradició cristiana, tenim la sensació que la fe es transmet de generació en generació i de manera automàtica. Ara ja no és així. Avui pot ser un bon dia per agrair a aquells que ens han fet possible la nostra trobada amb Jesús i descobrir, en Ell, el Mestre. El primers deixebles escolten Joan Baptista: “Mireu, l’anyell de Déu”; i el segueixen. Avui és un bon dia per recordar, doncs, i agrair tots aquells que ens han ajudat a veure en Jesús l’anyell de Déu, i a seguir-lo i confessar-lo com el Messies.

Una experiència de fe que ha marcat, certament, la nostra vida. La trobada amb Jesús provoca sempre un canvi a la vida. Altrament pregunteu-ho a Pere, millor dit, es deia Simó; i al seu germà Andreu quan diuen “Hem trobat el Messies”. La trobada de Pere, fins i tot, fa que li canviï el nom: “Et diràs, no Simó, et diràs Pere”.

Entusiasmar-se per Jesús en un moment determinat és fàcil. Tothom té sentiments. Seguir-lo ja no és tan fàcil. Però “On anirem, Senyor? Només vós teniu paraules de vida eterna”. I això es repeteix en cada cristià que es troba amb Jesús de veritat.

Es diu que l’home d’avui ha oblidat Déu. Però el cert és que no és fàcil fer cau i net de la nostàlgia de Déu. Potser l’hem de buscar... vés a saber, des de l’angoixa, des del desànim... Déu no juga a fet i amagar. Déu sempre serà en el més íntim de nosaltres mateixos.


Mentre vivim nosaltres, el Senyor viu en nosaltres. Per això podem preguntar i Ell ens dirà: “Visc en tu. No busquis més enllà.”