Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

diumenge, 20 de desembre de 2015

Lectures i homilia del diumenge 4t d’Advent

Maria, viatjant a casa d’Elisabet, fa un gest que manifesta la seva disponibilitat per ajudar i per servir.
Maria va intuir que el gest de Déu en fer-se home ens indica que s’ha de compartir allò que tenim, i Ell comparteix fins i tot la pròpia vida.
Mn. A. Roquer.
Lectura de la profecia de Miquees (Mi 5,1-4a)
Això diu el Senyor: «Tu Bet-Lèhem Efrata, petita per figurar entre les famílies de Judà: de tu en sortirà el qui ha de regir Israel.» Els seus orígens són llunyans, des dels temps eterns. Els tindrà abandonats fins que la mare haurà tingut un fill; aleshores la resta dels germans tornarà cap al poble d’Israel. Es presentarà a fer de pastor amb la majestat del seu Déu, amb la glòria del nom del Senyor. I viuran en pau, perquè ara serà gran d’un cap a l’altre de la terra. Ell serà la pau.
Lectura de la carta als cristians hebreus (He 10,5-10)
Germans, Crist deia a Déu quan entrà al món: «No voleu oblacions ni sacrificis, però m’heu format un cos; no exigiu l’holocaust ni l’expiació. Per això us dic: Com està escrit de mi en el llibre, Déu meu, vinc a fer la vostra voluntat.» Primer ha dit: «Les oblacions i els sacrificis, l’holocaust i l’expiació, no els voleu ni els exigiu», encara que totes aquestes ofrenes són precisament les que la llei prescrivia. Després afegeix: «Vinc a fer la vostra voluntat.» Adoneu-vos com suprimeix tot el que deia abans i ho substitueix pel que diu després. A nosaltres ens ha santificat l’ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre per complir aquesta «voluntat» de Déu.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 1,39-45)
Per aquells dies, Maria se n’anà decididament a la Muntanya, a la província de Judà; entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria el nen saltà dins les seves entranyes, i Elisabet, plena de l’Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat d’entusiasme dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà.»
Homilia:
Nadal és a prop, i tot ens recorda aquesta proximitat: els llums dels carrers, la televisió, els aparadors... Però sembla que tenim pressa, no sabem esperar; hem perdut la capacitat, rica, de l’espera. Amb tot, no hem de perdre el sentit d’aquestes celebracions del temps d’Advent, amb tot el que suposen de sentiments i de coneixement.

Una mica carrinclona pot semblar de vegades alguna celebració del Nadal. I em penso que ho és. Nadal és més. Nadal és molt més!

Per apropar-nos-hi, avui, l’evangeli ens recorda la figura de Maria que visita la seva cosina Elisabet. Aquest gest de Maria la fa semblant ja al seu fill. Maria, plena de fe, es fa serventa del Senyor, disposada a que es faci la seva voluntat (“Sóc l’esclava del Senyor”). Maria, viatjant a casa d’Elisabet, fa un gest que manifesta la seva disponibilitat per ajudar i per servir. Visitar és una manera d’estimar i és, també, una  manera de trobar-nos personalment. En la seva visita no va només a visitar, hi va també a ajudar; hi va a compartir una mateixa fe, una mateixa esperança.

Avui tenim més facilitat per desplaçar-nos, però tenim poc temps per compartir. Maria dedica un temps a la seva cosina Elisabet. I el temps comença quan es posa a caminar. Maria començà el camí amb esperança i amb alegria després de l’anunci de l’àngel. I nosaltres, per què sortim de casa? Per fugir de la soledat? Per avocar allò que ens pesa en un altre? O pel goig de compartir? L’evangeli revela la qualitat de la relació entre Maria i Elisabet. Nadal és cada vegada més a prop. Diu el profeta: “Betlem, petita per figurar entre les famílies de Judà, de tu en sortirà aquell que regirà Israel”.

Els grans esdeveniments de la salvació surten sempre de la senzillesa. Avui té lloc la primera benaurança: “Feliç tu que has cregut”. Maria prepara el seu Nadal fent un acte de servei, d’estimació. Maria va intuir que el gest de Déu en fer-se home ens indica que s’ha de compartir allò que tenim, i Ell comparteix fins i tot la pròpia vida. Maria és exemple i model de com hem de preparar i de com hem de viure la festa de Nadal.

I en aquest Any Sant de Misericòrdia cal assenyalar l’actitud de Maria com la mare de misericòrdia. I els de Reus sabem perquè! Maria va ser objecte de la misericòrdia de Déu en ser exclosa del pecat, i dóna testimoni que aquesta misericòrdia no té límits; arriba a tothom, “de generació en generació”. Una misericòrdia que “exalça els humils i omple de bens els pobres”.


Que Maria, aquest Nadal, enguany, ens ensenyi a tots, especialment als cristians de Reus, què volen dir aquelles paraules del profeta: “Vull misericòrdia, no sacrificis”. Que Maria ens sigui el model a imitar per preparar com cal aquest misteri que estem a punt de celebrar. Que el Nadal no ens sorprengui!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada