dilluns, 28 de desembre del 2015

Homilia de la missa de l’aparició. Festivitat dels Sant Innocents

Josep, una vegada més, escolta el que li diu l’àngel i ho fa: prengué de nit el nen i la seva mare, i fugí. I aquesta escena evangèlica no queda només en un record del passat, encara avui continua: milions de nens innocents continuen morint per la fam, per les malalties... 
Mn. A. Roquer
Homilia:
La festa d’avui porta un cert to que trenca amb les festes de Nadal: la matança dels innocents. Però potser no es tracta només d’aquells innocents que moriren a conseqüència del decret d’Herodes, d’una por infundada d’Herodes. Perquè el rei del jueus que acaba de néixer no li prendrà el reialme. Si enlloc d’intentar eliminar-lo, l’hagués cregut, hi hauríem guanyats tots.

La reforma litúrgica de l’any 1960 va accentuar el caràcter joiós de la festa d’avui, més enllà de la nota de plany que té aquesta celebració. Encara no parlen i ja confessen el Crist. Encara no són capaços d’afrontar la lluita i ja tenen una victòria. I Herodes s’ha guanyat la fama, la mala fama, de l’infanticida més popularment conegut.

Josep, una vegada més, escolta el que li diu l’àngel i ho fa: prengué de nit el nen i la seva mare, i fugí. I aquesta escena evangèlica no queda només en un record del passat, encara avui continua: milions de nens innocents continuen morint per la fam, per les malalties... Els innocents de Betlem ens fan pensar en els innocents, avui, dels països de la fam. I avui no ho podem carregar contra el dolent Herodes!

Avui són molts els innocents que moren a causa de la fam, de les malalties... i només Herodes continua sent el dolent. La festa d’avui té moltes lectures. També avui, sense cap rei Herodes, moren molts innocents. I només Herodes és la personificació de la tragèdia. Aquesta pàgina de l’Evangeli no queda relegada al passat; avui encara molts infants moren de fam.

Calen homes i dones que escoltin l’àngel del Senyor i salvin tantes vides!

La reforma litúrgica de l’any 1960 va canviar el sentit i el color de la festa d’avui, i la va posar de color vermell. Són els primers màrtirs. Matar la innocència és pot fer de moltes maneres, però la mort d’un innocent sempre serà de color vermell. I persisteix sense resposta la pregunta: Només Herodes va matar innocents? O li hem carregat els neulers només a Herodes?

La societat del benestar sempre eliminarà tot allò que li porti un malestar; millor dir, tot allò que no li porti un benefici. Un naixement, vés qui ho diria, a vegades pot resultar un malestar.


Al darrera de la mort dels innocents sempre hi haurà uns herodes. I els herodes d’avui mai seran innocents, com no ho fou el primer. Però, pitjor, no tindrem un Herodes per culpable!

diumenge, 27 de desembre del 2015

Lectures i homilia de la festivitat de la Sagrada Família.

Però més enllà de tota situació de crisi, continua sent cert que la família constitueix un àmbit privilegiat per a unes relacions humanes, acollidores, de llibertat, gratificants, propícies al desenvolupament personal, social i religiós dels seus membres.
Mn. A. Roquer. 
Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira (Sir 3,3-7.14-17a)
En els fills, el Senyor fa l’elogi del pare i sentencia a favor de la mare. Qui honora el pare expia els pecats, qui honora la mare es guanya un tresor. Els fills seran la felicitat del qui honora el pare; quan pregui, Déu se l’escoltarà. Qui honora el pare viurà molts anys, qui honora la mare obtindrà del Senyor la recompensa. Fill meu, acull el teu pare en la vellesa, no l’abandonis mentre visqui. Si s’afebleix el seu enteniment, sigues compassiu, no el menyspreïs quan et veus en plena força. Déu no oblidarà la pietat que tens pel pare; te la tindrà en compte per a compensar els teus pecats. 
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 3,12-21)
Germans, tingueu els sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència; suporteu-vos els uns als altres, i si alguns tinguéssiu res a dir contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat; perdoneu també vosaltres. I com a coronament de tot això estimeu-vos, que l’amor tot ho lliga i perfecciona. Que la pau de Crist coroni en els vostres cors els combats que manteniu; recordeu que en aquesta pau heu estat cridats a formar un sol cos. I sigueu agraïts. Que la paraula de Crist tingui estada entre vosaltres en tota la seva riquesa; instruïu-vos i amonesteu-vos els uns als altres amb tota mena de doctrina; agraïts a Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit; tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom de Jesús, adreçant per ell a Déu, el Pare, una acció de gràcies. Dones, cal que sigueu submises al marit en el Senyor. Marits, estimeu l’esposa, no us malhumoreu amb ella. Fills, creieu en tot els pares; això agrada al Senyor. Pares, no importuneu els vostres fills, que no es desanimin. 
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 2,41-52)
Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb la peregrinació de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys pujaren a celebrar les festes com era costum, i passats els dies, quan tothom se’n tornava, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n’adonessin. Pensant que anava amb altres de la caravana, feren la primera jornada de camí. Al vespre el buscaren entre els parents i coneguts i no el trobaren. L’endemà se’n tornaren a Jerusalem a buscar-lo. El tercer dia el trobaren al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien estaven meravellats de la seva intel·ligència i de les seves respostes. Els seus pares quedaren sorpresos de veure’l allà, i la seva mare li digué: «Fill, per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia.» Ell els digué: «Per què em buscàveu? No sabíeu que jo només podia ser a casa del meu Pare?» Ells no comprengueren aquesta resposta. Després baixà amb ells a Natzaret i vivia sotmès a ells. La seva mare conservava tots aquests records en el seu cor. A mesura que Jesús creixia, avançava en enteniment i es guanyava el favor de Déu i dels homes.
Homilia:
Per Nadal ben segur que és quan es parla més i es viu la vida familiar. Per això no resulta estrany que la litúrgia aprofiti aquesta avinentesa per celebrar avui la festa de la Sagrada Família. Una festa instituïda pel papa Lleó XIII. Una bona oportunitat per reflexionar sobre aquesta petita comunitat de vida i d’amor que és la família.

No cal fer evident que avui la família es troba davant de situacions noves, diverses i a vegades conflictives. Però més enllà de tota situació de crisi, continua sent cert que la família constitueix un àmbit privilegiat per a unes relacions humanes, acollidores, de llibertat, gratificants, propícies al desenvolupament personal, social i religiós dels seus membres. La família és escola d’estimació i de gratuïtat. No exempta de dificultats, ben cert, com tota relació humana.

Els evangelis, de manera sorprenent, sols contenen aquesta història de la família en l’evangeli que hem escoltat. La pietat popular aportarà altres narracions; ingènues potser fins i tot, a propòsit de Jesús, amb els ocells fets de fang i després posats a volar; i altres. Però allò que és sorprenent és que als 12 anys el nen es quedi al Temple escoltant els mestres de la Llei, amb la sorpresa, evidentment, i l’ensurt dels seus pares. Després no tindrà cap recança a tornar a Natzaret per créixer i avançar en enteniment, en gràcia, i guanyar-se el favor de tots.

Avui ens podem emmirallar en la família de Natzaret, sense afegir-hi escenes idíl·liques o mirades d’estranys, infantils, com si no fos com un miracle la bona relació de la vida familiar.

De tots els diferents aspectes que podríem assenyalar en relació amb la vida familiar, hem de destacar el valor que té com escola de la millor pedagogia. La millor pedagogia és la de l’exemple. I els fills reben moltes influències positives, i també a vegades negatives, del seu entorn. Però el poder d’influència de la família és decisiu. D’altra part, la gran assignatura de la gratuïtat no s’aprèn en cap altre lloc millor que en la vida familiar.

Però convé que ens preguntem Com van avui les nostres famílies? Què donem? Què hi portem? Què hi trobem? Són sempre escola de generositat i de perdó? Ens podem emmirallar amb la família de Natzaret? Sí, però sense afegir-hi elements idíl·lics i bucòlics.

Fou una família amb problemes, com les nostres. No van trobar lloc a l’hostal, Déu n’hi do! Herodes busca el nen per matar-lo, Déu n’hi do! De problemes en té tota família. La Sagrada Família també. El que cal és trobar el camí per superar-los, no pas eliminar-los que és impossible. Jesús, Maria i Josep són una família no pas sense problemes, però sí una família amb prou valentia per superar-los tots.


Els problemes avui potser no són familiars, potser són personals. I qui rep els cops dels problemes personals és la família. Abans d’intentar resoldre els problemes familiars potser hem de mirar de resoldre els problemes personals que són la causa dels altres.

divendres, 25 de desembre del 2015

Lectures i homilia de la festivitat de Nadal 2015

Allò que ens diu el pròleg de l’evangeli de Joan és que la Paraula de Déu s’ha fet entenedora. Nadal és, doncs, la celebració joiosa de la decisió de Déu d’esdevenir humà, en un infant, a Betlem.
Mn. A. Roquer.
Lectura del llibre d’Isaïes (Is 52,7-10)
Quin goig de sentir a les muntanyes els passos del missatger que anuncia la pau i porta la bona nova, que anuncia la salvació i diu a la ciutat de Sió: «El teu Déu és rei.» Escolta els crits dels teus sentinelles, escolta quins esclats de goig: veuen cara a cara com el Senyor torna a Sió. Danseu, ruïnes de Jerusalem, alceu totes el crit d’alegria: el Senyor ha consolat el seu poble, ha redimit Jerusalem. Als ulls de tots els pobles el Senyor ha estès el seu braç sant, i d’un cap a l’altre de la terra veuran la salvació del nostre Déu.
Lectura de la carta als cristians hebreus (He 1,1-6)
En diverses ocasions i de moltes maneres Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes; però ara, en aquests dies que són els darrers, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill, que ell ha constituït hereu de tot, per mitjà del qual ja havia creat el món. Ell, que és resplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ésser, i que sosté l’univers amb el poder de la seva paraula, acabada l’obra de purificació dels pecats s’ha assegut a les altures, a la dreta de la majestat divina, i ocupa un lloc tant més superior als àngels com més incomparable és el títol que posseeix en herència. Perquè, a quin dels àngels Déu ha dit mai: «Ets el meu Fill, avui t’he engendrat»? I encara: «Jo seré el seu pare, i ell serà el meu Fill»? Diu també quan presenta al món el seu primogènit: «Que es prosternin davant d’ell tots els àngels de Déu.»
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 1,1-18)
Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la.
[Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.]
Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes.
Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix.
El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat.
[Donant testimoni d’ell, Joan cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.» De l’abundància de la seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist.
Déu ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.]
Homilia:
L’anunci fet als pastors aquesta nit porta un doble pensament: Déu es manifesta als senzills; Déu se’ns presenta en la feblesa d’un infant acabat de néixer, i  nascut en un estable. És que Déu fa unes coses que només Déu és capaç de fer!

Quan tanta gent es pregunta on podem trobar Déu?, sant Joan ens dirà, i ell sap què diu perquè el va trobar... sant Joan ens dirà una sola cosa “Aquells que l’han rebut els concedeix poder ser fills de Déu. Com més visquem el Nadal, més consciència tindrem de ser fills de Déu. Fills estimats de Déu.

El pròleg de l’evangeli de Joan és un text fonamental en el pensament cristià. La Paraula, que en un principi creava el món, s’ha fet home en Jesús de Natzaret, i en un estable, en un poble que ningú sabia ni on t’era, a Betlem.

Nadal, per un cantó, ens fa veure la immensa distància que hi ha entre Déu i nosaltres. I ens demana que posem el nostre enteniment en la seva consideració.

És un acte gratuït, inesperat, el que fa Déu. Nosaltres no ho hauríem fet. Els que busquen Déu a les estrelles el poden trobar més a prop. S’ha fet paraula entenedora. Déu se’ns ha manifestat en un acte gratuït, inesperat, immerescut. Allò que ens diu el pròleg de l’evangeli de Joan és que la Paraula de Déu s’ha fet entenedora. Nadal és, doncs, la celebració joiosa de la decisió de Déu d’esdevenir humà, en un infant, a Betlem.

No és que Déu no l’entenem; és que ja ni mirem d’entendre’l. No l’entenem, justament, perquè mirem massa amunt... i és molt avall!.

Allò que ens vol dir Joan en el pròleg sobre Jesús de Natzaret, que és paraula de Déu... en diu que el món era seu, Ell l’havia creat. Però Ell ha estat rebutjat d’aquest món. Joan ens diu que la fe no es fonamenta en les evidències. No és una veritat demostrable. És un amor poc comprès, que és pitjor! Però el rebuig no és pas tota la història. Hi va haver persones que hi van creure. I per la fe, ells també van esdevenir fills de Déu. Un conjunt de persones ben estranyes; uns pastors que vetllaven els ramats a la nit, uns mags que venien de l’altre món, una dona samaritana, dotze pescadors de Galilea, un oficial romà que no sabem ni com se deia, un home que era cec de naixement i recobra la vista... i nosaltres mateixos cridats a esdevenir la comunitat nascuda de la fe alimentada de la seva vida, del pa de la vida eterna. “Feliços els qui creuaran sense haver vist”: nosaltres! Quina pena ser feliços sense saber que en som.

El poema de Nadal ens dirà: És l’alegria, la gran alegria, de poder escanyar amb les mans l’horrible sornegueria de tots els respectes humans. De ser igual que la mula i el bou. De ser de fang, com les figures que no es mouen ni se’n van; ni els importa res de fora perquè tenen al davant la pell nua d’un infant que plora. I només aquesta mica de cançó, aquesta música estranya, té la força enlluernant que no té tot l’or del temple. I vol sentir-los molt més a la vora. Ben aplegats al voltant dels pastors. I vol sentir a la pell les nostres ànimes com l’alè de la mula i del bou.


Visquem, doncs, amb senzillesa i amb il·lusió aquest Nadal que ens obre una nova manera d’entendre la vida.

diumenge, 20 de desembre del 2015

Lectures i homilia del diumenge 4t d’Advent

Maria, viatjant a casa d’Elisabet, fa un gest que manifesta la seva disponibilitat per ajudar i per servir.
Maria va intuir que el gest de Déu en fer-se home ens indica que s’ha de compartir allò que tenim, i Ell comparteix fins i tot la pròpia vida.
Mn. A. Roquer.
Lectura de la profecia de Miquees (Mi 5,1-4a)
Això diu el Senyor: «Tu Bet-Lèhem Efrata, petita per figurar entre les famílies de Judà: de tu en sortirà el qui ha de regir Israel.» Els seus orígens són llunyans, des dels temps eterns. Els tindrà abandonats fins que la mare haurà tingut un fill; aleshores la resta dels germans tornarà cap al poble d’Israel. Es presentarà a fer de pastor amb la majestat del seu Déu, amb la glòria del nom del Senyor. I viuran en pau, perquè ara serà gran d’un cap a l’altre de la terra. Ell serà la pau.
Lectura de la carta als cristians hebreus (He 10,5-10)
Germans, Crist deia a Déu quan entrà al món: «No voleu oblacions ni sacrificis, però m’heu format un cos; no exigiu l’holocaust ni l’expiació. Per això us dic: Com està escrit de mi en el llibre, Déu meu, vinc a fer la vostra voluntat.» Primer ha dit: «Les oblacions i els sacrificis, l’holocaust i l’expiació, no els voleu ni els exigiu», encara que totes aquestes ofrenes són precisament les que la llei prescrivia. Després afegeix: «Vinc a fer la vostra voluntat.» Adoneu-vos com suprimeix tot el que deia abans i ho substitueix pel que diu després. A nosaltres ens ha santificat l’ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre per complir aquesta «voluntat» de Déu.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 1,39-45)
Per aquells dies, Maria se n’anà decididament a la Muntanya, a la província de Judà; entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria el nen saltà dins les seves entranyes, i Elisabet, plena de l’Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat d’entusiasme dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà.»
Homilia:
Nadal és a prop, i tot ens recorda aquesta proximitat: els llums dels carrers, la televisió, els aparadors... Però sembla que tenim pressa, no sabem esperar; hem perdut la capacitat, rica, de l’espera. Amb tot, no hem de perdre el sentit d’aquestes celebracions del temps d’Advent, amb tot el que suposen de sentiments i de coneixement.

Una mica carrinclona pot semblar de vegades alguna celebració del Nadal. I em penso que ho és. Nadal és més. Nadal és molt més!

Per apropar-nos-hi, avui, l’evangeli ens recorda la figura de Maria que visita la seva cosina Elisabet. Aquest gest de Maria la fa semblant ja al seu fill. Maria, plena de fe, es fa serventa del Senyor, disposada a que es faci la seva voluntat (“Sóc l’esclava del Senyor”). Maria, viatjant a casa d’Elisabet, fa un gest que manifesta la seva disponibilitat per ajudar i per servir. Visitar és una manera d’estimar i és, també, una  manera de trobar-nos personalment. En la seva visita no va només a visitar, hi va també a ajudar; hi va a compartir una mateixa fe, una mateixa esperança.

Avui tenim més facilitat per desplaçar-nos, però tenim poc temps per compartir. Maria dedica un temps a la seva cosina Elisabet. I el temps comença quan es posa a caminar. Maria començà el camí amb esperança i amb alegria després de l’anunci de l’àngel. I nosaltres, per què sortim de casa? Per fugir de la soledat? Per avocar allò que ens pesa en un altre? O pel goig de compartir? L’evangeli revela la qualitat de la relació entre Maria i Elisabet. Nadal és cada vegada més a prop. Diu el profeta: “Betlem, petita per figurar entre les famílies de Judà, de tu en sortirà aquell que regirà Israel”.

Els grans esdeveniments de la salvació surten sempre de la senzillesa. Avui té lloc la primera benaurança: “Feliç tu que has cregut”. Maria prepara el seu Nadal fent un acte de servei, d’estimació. Maria va intuir que el gest de Déu en fer-se home ens indica que s’ha de compartir allò que tenim, i Ell comparteix fins i tot la pròpia vida. Maria és exemple i model de com hem de preparar i de com hem de viure la festa de Nadal.

I en aquest Any Sant de Misericòrdia cal assenyalar l’actitud de Maria com la mare de misericòrdia. I els de Reus sabem perquè! Maria va ser objecte de la misericòrdia de Déu en ser exclosa del pecat, i dóna testimoni que aquesta misericòrdia no té límits; arriba a tothom, “de generació en generació”. Una misericòrdia que “exalça els humils i omple de bens els pobres”.


Que Maria, aquest Nadal, enguany, ens ensenyi a tots, especialment als cristians de Reus, què volen dir aquelles paraules del profeta: “Vull misericòrdia, no sacrificis”. Que Maria ens sigui el model a imitar per preparar com cal aquest misteri que estem a punt de celebrar. Que el Nadal no ens sorprengui!