Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

diumenge, 30 d’agost de 2015

Lectures i homilia del diumenge 22 de durant l’any

El tema d’avui és el concepte de l’autenticitat.
Mn. A. Roquer.
Lectura del Llibre del Deuteronomi (Dt 4,1-2.6-8)
Moisès digué al poble: «Ara, Israel, escolta els decrets i les prescripcions que avui us ensenyo, i compliu-los. Així viureu, entrareu al país que el Senyor, el Déu dels vostres pares, us dóna, i en prendreu possessió. No afegiu res als manaments que jo us dono ni en tragueu res. Compliu els manaments del Senyor, el vostre Déu, que us dono avui. Guardeu-los i poseu-los en pràctica. Si ho feu així, tots els pobles us tindran per assenyats i molt intel·ligents: quan sentiran dir que heu rebut tots aquests decrets, diran: “Aquest poble és una nació assenyada i molt intel·ligent.” I realment, quina és la nació que tingui els seus déus tan a prop, com el Senyor, el nostre Déu, és a prop nostre sempre que l’invoquem? I, quina és la nació, per gran que sigui, que tingui uns decrets i unes prescripcions tan justes com aquesta Llei que jo us he donat avui?»
Lectura de la carta de sant Jaume (Jm 1,17-18.21b-22.27)
Germans meus estimats, tot el que rebem de bo, tot do perfecte, prové de dalt, baixa del pare dels estels. En ell, res no canvia, no hi ha ni ombra de variació. Ell ha decidit lliurement que la proclamació de la veritat ens fes néixer a la vida, perquè fóssim com un primer fruit de tot el que ha creat. Acolliu amb docilitat la paraula plantada en vosaltres. És una paraula que té el poder de salvar-vos. Però no us limiteu a escoltar-la, que us enganyaríeu a vosaltres mateixos: l’heu de posar en pràctica. La religió pura i sense taca als ulls de Déu és que ajudeu els orfes i les viudes en les seves necessitats, i us guardeu nets de la malícia del món.
Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 7,1-8a.14-15.21-23)
En aquell temps, els fariseus i alguns mestres de la Llei que venien de Jerusalem es reuniren entorn de Jesús i s’adonaren que alguns dels seus deixebles menjaven amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les. Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, seguint la tradició que han rebut dels ancians, no mengen mai sense haver-se rentat les mans ritualment, i quan tornen del mercat no mengen sense haver-se banyat; i observen per tradició moltes pràctiques semblants, com és fer passar per l’aigua, vasos i gerros i atuells d’aram. Els fariseus, doncs, i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús: «Per què els vostres deixebles no segueixen la tradició dels ancians i mengen amb les mans impures?» Jesús els respongué: «Isaïes tenia tota la raó quan va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, tal com diu l’Escriptura: “Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. El culte que em dóna és en va, les doctrines que ensenyen són preceptes humans.” Vosaltres abandoneu els manaments de Déu per mantenir les tradicions dels homes.» Després cridà la gent i els deia: «Escolteu-me tots i enteneu bé això que us dic: Res del que entra dintre de l’home des de fora no el pot contaminar; només allò que surt de l’home, el pot contaminar, perquè de dins de l’home, és a dir, del seu cor, en surten els pensaments dolents que el porten a cometre fornicacions, robatoris, assassinats, adulteris, estafes, maldats, enganys, indecències, enveges, insults, arrogància, ximpleria: tot això dolent surt de dintre i és el que contamina l’home.»
Homilia:
Després de 5 diumenges consecutius llegint l’evangeli de sant Joan en el discurs del pa de vida, avui reprenem l’evangeli de sant Marc que és el que pertoca enguany. I avui amb un enfrontament molt dur de Jesús amb els fariseus. Li fan dir, a Jesús, una expressió molt dura: “Hipòcrites”. És la paraula més dura que surt dels llavis de Jesús. La hipocresia el posa nerviós.

La paraula hipocresia, d’origen grec, ve del nom del teatre on es feia referència a aquells actors que sortien a l’escena portant una careta. Fingien ser, per tant, un personatge que no eren.

El tema d’avui és el concepte de l’autenticitat sobre les pràctiques jueves a rentar-se només per fora. El fariseus han convertit les tradicions humanes en preceptes divins. Tenen més interès en respectar les tradicions que en observar els preceptes de la Llei de Déu. I per desgràcia no són els únics!

L’evangeli d’avui ens convida a acollir la Paraula de Déu però no només per escoltar-la, sinó per posar-la en pràctica. I això es concreta en ajudar els orfes i les viudes en les seves necessitats, guardar-se net de la malícia del món... Déu n’hi do! Això és també el que hem escoltat en la primera lectura quan Moisés, poc abans d’entrar a la Terra Promesa, dóna les seves darreres instruccions (“Guardeu els manaments. Poseu-los en pràctica”).

Per a Jesús, allò que compte no és pas l’exterior de les persones, sinó el cor! És allà on es prenen les decisions. El cor és el centre d’operacions. Els sentiments del cor són els que més condicionen les nostres decisions preses amb el cap. Per una banda ens estimula molt la vida interior, però per l’altra ens preocupa molt també la forma externa. El que queda bé, el que es porta ara... Avui en diem allò que és políticament correcte. Que allò que queda bé encara que no correspongui a allò que es pensa.

Les lectures d’avui ens conviden a un examen de consciència. La veritable religió consisteix en descobrir la presència de Déu en la pròpia vida i la vida dels altres. Altrament ens podem enganyar nosaltres mateixos. I és tan fàcil... i tan consolador enganyar-nos a nosaltres mateixos. “No us limiteu a escoltar que us enganyaríeu, diu, a vosaltres mateixos”.

La segona lectura critica a aquells que observen els preceptes externament, sense que això afecti en el fons la vida. Jesús critica els fariseus, ells es fixen només en la tradició, en les costums humanes... i obliden els manaments de Déu.

Jesús avui critica els fariseus de sempre, els d’ahir i els d’avui. Potser allò de Tal com Déu mana sabem que vol dir tal com nosaltres ens agrada, tal com nosaltres voldríem.


L’autenticitat és un vestit que avui no està de moda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada