Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

diumenge, 9 d’agost de 2015

Lectures i homilia del diumenge 18 de durant l’any

Només la fe ens permet entendre Jesús com a pa de vida. Només la fe pot donar un pas més enllà d’allò que simplement veiem i toquem. La fe ens permet entrar realment en el misteri de Déu. Certament, la nostra manera de viure hauria de mostrar que per raó de la fe hem descobert coses noves: l’amor de Déu.
Mn. A. Roquer
Lectura del primer llibre dels Reis (1Re 19,4-8)
En aquell temps, Elies caminà durant un dia pel desert, s’assegué a l’ombra d’una ginestera i demanà la mort, pregant així: «Ja n’hi ha prou, Senyor. Preneu-me la vida; no he de ser més afortunat que els meus pares.» Després s’ajagué sota aquella ginestera i s’adormí. Mentre dormia, un àngel el tocà i li digué: «Aixeca’t i menja.» Llavors veié al seu capçal un pa cuit sobre pedres i un càntir d’aigua. Menjà i begué, i s’adormí altra vegada. L’àngel del Senyor el tornà a tocar i li digué: «Aixeca’t i menja, que tens molt de camí a fer.» Ell s’aixecà, menjà i begué, i amb la força d’aquell aliment caminà quaranta dies i quaranta nits, fins que arribà a l’Horeb, la muntanya de Déu.
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 4,30-5,2)
Germans, no entristiu l’Esperit Sant amb què Déu us ha marcat per reconèixer-vos el dia de la redempció final. Lluny de vosaltres tot malhumor, mal geni, crits, injúries i qualsevol mena de dolenteria. Sigueu bondadosos i compassius els uns amb els altres, i perdoneu-vos tal com Déu us ha perdonat en Crist.
Sou fills estimats de Déu: imiteu el vostre Pare; viviu estimant, com el Crist ens estimà; ell s’entregà per nosaltres, oferint-se a Déu com una víctima d’olor agradable.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 6,41-51)
En aquell temps, els jueus murmuraven de Jesús perquè havia dit que era el pa baixat del cel, i es preguntaven: «Aquest, no és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem el seu pare i la seva mare, i ara diu que ha baixat del cel?» Jesús els digué: «No murmureu entre vosaltres. Ningú no pot venir a mi si no l’atreu el Pare que m’ha enviat. I els qui vénen a mi, jo els ressuscitaré el darrer dia. Diu el llibre dels Profetes que tots seran instruïts per Déu. Tots els qui han sentit l’ensenyament del Pare i l’han après vénen a mi. No vull dir que algú hagi vist mai el Pare: només l’ha vist el qui ve de Déu; aquest sí que ha vist el Pare. Us ho dic amb tota veritat: els qui creuen tenen vida eterna. Jo sóc el pa que dóna la vida. Els vostres pares, tot i haver menjat el mannà en el desert, moriren, però el pa de què jo parlo és aquell que baixa del cel perquè no mori ningú dels qui en mengen. Jo sóc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn: perquè doni vida al món.»
Homilia:
Aquest és el tercer diumenge que llegim el capítol 6 de l’evangeli de Joan: El discurs de Jesús pa de vida.

Una cosa és entendre i una altra és creure. A Jesús només l’entenem quan hi creiem. L’evangeli ens ha dit que les paraules de Jesús són causa de murmuracions i d’escàndol per part dels que estan al seu voltant. És una dificultat per a la gent escoltar Jesús perquè els tenen, segons ells creuen, de molta coneixença (“No és el fill de Josep, aquest? I ara diu que ha baixat del cel?”).

“Jo sóc el pa que dóna la vida”. No dóna una cosa, es dóna Ell mateix. A Jesús només se l’entén si el mirem amb els ulls de la fe. Altrament no hi veurem res més que el fill del fuster de Natzaret. Només entendrem que ens ha donat el pa i tornarem a tenir gana. Només la fe ens permet entendre Jesús com a pa de vida. Només la fe pot donar un pas més enllà d’allò que simplement veiem i toquem. La fe ens permet entrar realment en el misteri de Déu.

Sant Pau, a la segona lectura, a la carta als cristians d’Efes ens ha parlat de viure una vida diferent, una vida segons allò que creiem, no segons allò que veiem només. Una vida segons l’Esperit; “lluny de tot malhumor, diu, de tot mal geni, crits, injuries... sinó essent bondadosos i compassius”. Això no és altra cosa que la misericòrdia que tant insisteix el papa Francesc. Certament, la nostra manera de viure hauria de mostrar que per raó de la fe hem descobert coses noves: l’amor de Déu.

A l’Evangeli se’ns ha dit que les paraules de Jesús són causa de murmuracions per part de la gent. La coneixença humana que tenen de Jesús els impedeix veure més enllà: “No és el fill de fuster, aquest? I ara diu que ha baixat del cel?... Jo sóc el pa que dóna la vida”. No dóna una cosa, és dóna Ell mateix, la seva pròpia persona, la seva pròpia vida; una vida, per tant, si és la seva, per a sempre, eterna. I això ho fa a través d’un pa material que no és altra cosa que el seu cos, la seva carn, com diu literalment l’Evangeli.

Només la fe ens permet entendre Jesús com el veritable pa de la vida. És la fe la que ens permet entrar en el misteri de l’encarnació. El que ho pot entendre amb la mirada de la fe accedeix a la vida eterna perquè pot comprendre la realitat profunda de la vida i de l’amor de Déu.

A la primera lectura, el profeta Elies escolta una veu que li diu: “Aixeca’t i menja”. Els cristians som això, gent que, com el profeta, s’aixeca i menja, i camina, i descobreix, i escolta, i creu i viu. Si això ho fem recolzats en la força de la fe tenim una vida eterna.


Les nostres forces les veiem, i a vegades lamentem que siguin curtes, que siguin limitades. En la força de Déu hi creiem i nodrits amb el pa de la vida farem camí a través del desert de la nostra vida fins arribar a la vida plena, la vida eterna.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada