Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

diumenge, 2 d’agost de 2015

Lectures i homilia del diumenge 17 de durant l’any

L’Evangeli ens vol ajudar a fer un salt.
Allò que veiem amb els ulls del cos convé entendre-ho amb els ulls de la fe. 
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre de l’Èxode (Ex 16,2-4.12-15)
En aquells dies, tota la comunitat del poble d’Israel murmurà en el desert contra Moisès i Aharon. El poble d’Israel els deia: «Tant de bo la mà del Senyor ens hagués fet morir tots al país d’Egipte quan encara sèiem al voltant de les olles de carn i menjàvem tant de pa com volíem. Ens heu fet sortir cap aquest desert perquè tot aquest poble mori de fam.» El Senyor digué a Moisès: «Mira, jo us faré ploure pa del cel. Que tothom surti cada dia a recollir-ne, però només el que necessiten per a aquell dia. Vull veure si compleixen o no el que jo els mano. He sentit aquestes murmuracions del poble d’Israel. Digue’ls, doncs: “Aquest vespre menjareu carn, i demà al matí tant de pa com voldreu”, i sabreu que jo, el Senyor, sóc el vostre Déu.» Aquell vespre, doncs, arribà un vol de guatlles que cobrí el campament, i l’endemà al matí, tot el campament era ple de rosada. Quan la rosada s’esvaí, quedà per tot el desert una cosa granulada, fina com la capa de gebre que cobreix la terra. Els israelites, en veure-ho es deien l’un a l’altre: «Manhu», que vol dir ‘Què és això?’ Perquè no sabien què era. Moisès els digué: «Això és el pa que el Senyor us dóna per aliment.»
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 4,17.20-24)
Germans, us dic, i insisteixo en el Senyor, que no visqueu més com viuen els pagans. Es guien per criteris que no valen. Però el Crist, tal com vosaltres heu après, no és res de tot això. No us l’han predicat tal com és? No us han ensenyat la veritat sobre Jesús? Doncs, deixeu la vostra antiga manera de viure. Despulleu-vos d’aquesta naturalesa envellida; els designis que la sedueixen la porten a la seva destrucció. Que es renovi el vostre esperit i tota la vostra manera de pensar! Revestiu-vos d’aquesta nova naturalesa que Déu ha creat a imatge seva: porteu una vida justa, bona i santa de veritat.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 6,24-35)
En aquell temps, quan la gent veié que Jesús no era allà i els seus deixebles tampoc, pujà a les barques i anà a buscar Jesús a Cafar-Naüm. Quan el trobaren, estranyats que fos a l’altra riba, li preguntaren: «Mestre, quan hi heu vingut, aquí?» Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Vosaltres no em busqueu pels senyals prodigiosos que heu vist, sinó perquè heu menjat tant de pa com heu volgut. No heu de treballar per un menjar que es fa malbé, sinó pel menjar que es conserva sempre i dóna la vida eterna. Aquest menjar us el donarà el Fill de l’home: ell és el qui Déu, el Pare, ha marcat amb el seu segell personal.» Ells li preguntaren: «Què hem de fer per obrar com Déu vol?» Jesús els respongué: «L’obra que Déu vol és que cregueu en aquell que ell ha enviat.» Li contestaren: «Quin senyal visible ens podeu donar, que ens convenci? Quines obres feu? Els nostres pares van menjar el mannà en el desert, tal com diu l’Escriptura: “Els donà el seu blat celestial.”» Jesús els respongué: «Moisès no us va donar pas el blat celestial, però el meu Pare sí que us dóna el pa que és realment del cel, perquè el pa de Déu és el que baixa del cel per donar vida al món.» Li diuen: «Senyor, doneu-nos sempre aquest pa.» Jesús els diu: «Jo sóc el pa que dóna la vida: els qui vénen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set.»
Homilia:
Recordem que diumenge passat vam llegir a l’evangeli la multiplicació dels pans. I és aquest miracle justament el que dóna peu a Jesús per fer el llarg discurs sobre el pa de vida. Aquest discurs de Jesús ens acompanyarà durant 4 diumenges. Després del miracle hi ha per part de la multitud el reconeixement de Jesús: és el profeta que havia de venir.

Els miracles, com veu sant Joan, són manifestacions de qui és realment Jesús. I per això deia, diumenge passat, “volien fer-lo rei” i el confonien amb un messies polític. I Jesús fuig.

Avui veiem com el relat de la multiplicació dels pans constitueix un signe molt complex que Jesús explicarà per a que no agafin el rave per les fulles. Fixeu-vos que la gent l’únic que ha entès és que s’han atipat, han menjat tant pa com han volgut (“Vosaltres em seguiu perquè han menjat tan de pa com heu volgut”).

Hi ha un aliment que perdura i un aliment que s’acaba, que es passa, que es floreix. Hi ha dues vides, una material i una altra d’espiritual. La recomanació de Jesús és que no ens hem d’escarrassar tant per un menjar que caduca, que es fa malbé; escarrassem-nos per un menjar que doni la vida per sempre.

Amb tot, la gent li demana un senyal visible com el que va donar Moisés. Moisés els donà el “mannà”, però un pa que es fa malbé. Però no! Jesús dóna més. Ell dóna el pa de la vida veritable. Millor dit, Ell és el pa de la vida: “Els que em mengen a mi no tindran mai fam. El qui creuen en mi no tindran mai set. Jo sóc el pa que dóna la vida”. I aquella gent buscaven Jesús perquè els havia donat menjar; s’havien quedat només amb la part més material perquè s’havien atipat. Però Ell els parla d’un altre aliment, i ells no entenen res; no havien entès el miracle. Cal anar més enllà de les necessitats materials, cal cercar aquell aliment que dóna la vida veritable. És Jesús qui pot donar aquest aliment. I la manera, el camí per arribar-hi no és altre que la fe.

Avui l’Evangeli ens vol ajudar també a nosaltres. Perquè l’Evangeli no és només allò que va passar fa dos mil anys; és allò que, com a creients, ens afecta també a tots avui. L’Evangeli ens vol ajudar a fer un salt. Allò que veiem amb els ulls del cos convé entendre-ho amb els ulls de la fe. Quan parlem de les coses de Déu no es tracta d’aixecar els ulls al cel, sinó de descobrir la presència, potser senzilla però real, del Déu present a la nostra vida.

Fem nostra la pregària de la gent: “Senyor, doneu-nos sempre d’aquest pa”. Ells buscaven la solució dels bens materials, als seus problemes, el remi dels seus mals. Potser també nosaltres fem servir la fe d’aquesta manera!


El pa material, la feina... és important. Però no és el tot. L’home no viu només de pa. Que el Senyor ens ho faci entendre. “Vosaltres només em busqueu perquè heu menjat tan de pa com heu volgut”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada