Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

diumenge, 26 de juliol de 2015

Lectures i homilia del diumenge 16 de durant l’any

“Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare de tots, que està per damunt de tot, actua a través de tot”.
Mn. A. Roquer.
Lectura del segon llibre dels Reis (2Re 4,42-44)
En aquells dies, un home de Baal-Salisà va anar a dur a l’home de Déu, Eliseu, vint pans d’ordi, els primers de la collita, i vi novell. Eliseu digué al seu servidor: «Dóna-ho a tota la comunitat i que mengin.» El servidor contestà: «Com puc donar això a un centenar d’homes?» Però Eliseu insistí: «Dóna-ho a tota la comunitat i que mengin. Això diu el Senyor: Tots en menjaran, i encara en sobrarà.» Ell ho repartí, en menjaren i encara en sobrà, tal com el Senyor havia dit
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 4,1-6)
Germans, jo, pres per causa del Senyor, us prego que visqueu com ho demana la vocació que heu rebut, amb tota humilitat i mansuetud, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres, no escatimant cap esforç per estrènyer la unitat de l’esperit amb els lligams de la pau. Un sol cos i un sol esperit, com és també una sola l’esperança que neix de la vocació rebuda. Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare de tots, que està per damunt de tot, actua a través de tot i és present en tot.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 6,1-15)
En aquell temps, Jesús se n’anà a l’altra riba del llac de Galilea, el llac de Tiberíades. El seguia molta gent, perquè veien els senyals prodigiosos que feia amb els malalts. Jesús pujà a la muntanya i s’hi assegué amb els deixebles. S’acostava la Pasqua, la festa dels jueus. Jesús alçà els ulls, veié la gentada que anava arribant i preguntà a Felip: «On comprarem pa perquè puguin menjar tots?» Ho preguntava per veure què hi deia Felip. Jesús ja sabia què volia fer. Felip li respongué: «Necessitaríem molts diners per poder donar només un tros de pa a cadascú.» Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, diu a Jesús: «Aquí hi ha un noi que té cinc pans d’ordi i dos peixos, però, què és això per a tanta gent?» Jesús digué que fessin seure tothom. En aquell indret hi havia molta herba, i s’hi assegueren. Eren uns cinc mil homes. Jesús prengué els pans, digué l’acció de gràcies i els repartí entre tota la gent asseguda. El mateix va fer amb els peixos. I en repartia tant com en volien. Quan tothom quedà satisfet digué als deixebles: «Recolliu el que ha sobrat, que no es faci malbé.» Ho recolliren, i de les sobres d’aquells cinc pans d’ordi ompliren dotze coves. Quan la gent s’adonà del prodigi que Jesús havia fet, començà a dir: «Segur que aquest home és el profeta que havia de venir al món.» Jesús, sabent que anaven a apoderar-se d’ell per fer-lo rei, es retirà tot sol a la muntanya.
Homilia:
Durant cinc diumenges l’evangeli no serà de l’evangelista Marc, que és el que normalment llegim enguany, serà de sant Joan. Avui amb la multiplicació dels pans i els altres diumenges amb el conegut sermó del pa de vida.

L’expressió de la gent, testimonis del miracle, és aquesta: “Segur que aquest home és el profeta que havia de venir al món”. És tan fàcil esperar Déu com algú que ha de solucionar tot els nostres problemes, estalviant-nos tot esforç! Algú a qui podem recórrer quan tenim qualsevol necessitat, quan ens apreta l’ull de poll.

Què vol dir que Jesús és el profeta? Allò que ens interessa més és què vol dir que Jesús és pa de vida? Aquí ens reunim cada diumenge per celebrar aquest Jesús pa de vida.

Del relat de la multiplicació dels pans segons sant Joan quedem-nos amb uns petits detalls, si voleu, però importants, molt propis de l’evangelista Joan. En primer lloc, la muntanya. Un marc on Jesús ensenya als seus deixebles; on també hi busca, quan convé, la solitud i la pregària. Un altre detall és que s’acostava la Pasqua. Un altre: “recolliu el que ha sobrat, que no es faci malbé”.

No ens quedem només com la multitud, amb les coses extraordinàries que feia Jesús. Perquè aleshores no sabem si seguim a Jesús o a algú que ens omple la panxa quan tenim gana. Jesús es mostra una mica desconfiat dels que se senten atrets només pel miracle. La gentada no és capaç de comprendre més enllà de que han menjat tan de pa com han volgut; no veu el miracle de gràcia de Jesús, només veu que han menjat. Jesús no és un mag que és capaç de fer coses extraordinàries, fins i tot de satisfer la gana quan en tenim. Davant d’això, Jesús es retirarà a la muntanya.

Un altre detall que no ens pot passar desapercebut: “Recolliu el pa que ha sobrat, que no es faci malbé”. A l’Eucaristia Jesús ens dóna aquest pa que perdura. “Que no es faci malbé”.

A la segona lectura sant Pau ens recorda avui que està a la presó de Roma passant dificultats i ens pot ben dir: “Amb tota humilitat i mansuetud, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres, no escatimant cap esforç per estrènyer la unitat de l’esperit amb els lligams de la pau”. I afegeix: “Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare de tots, que està per damunt de tot, actua a través de tot”. Que és aquest pa i vi que posem sobre l’altar. Que és el petit tros que rebem a l’hora de combregar. És la resposta del Senyor a allò que hem demanat al Parenostre (tantes vegades que ho hem repetit): “Doneu-nos el nostre pa de cada dia”. L’aliment, la força que ens cal per avançar en el camí de la fe i de la caritat, és aquest.


“Tothom té els ulls posats en vós, mirant esperançat” hem dit al salm. Si el món ens mira com a comunitat, com a Església, que vegi quin és l’aliment que ens dóna de veritat la vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada