Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

ATENCIÓ:

26 de setembre: TANCAT

HORARI D’HIVERN AL SANTUARI

DES DEL 27-9-2015 FINS EL DILLUNS DE PASQUA

diumenge, 5 de juliol de 2015

Lectures i homilia del diumenge 14 de durant l’any

És el fracàs que som provats
Mn. A. Roquer. 
Lectura de la profecia d’Ezequiel (Ez 2,2-5)
En aquells dies, l’Esperit entrà dintre meu, em va fer aixecar dret i vaig sentir que em parlava. Em digué: «Fill d’home, t’envio al poble d’Israel, a un poble de rebels que s’han alçat contra mi. Tant ells com els seus pares, fins avui mateix, no han deixat mai de ser-me infidels. T’envio a aquests fills de cara endurida i de cor empedreït. Tant si t’escolten com si no t’escolten, tu digue’ls: “Això diu el Senyor Déu”, perquè, ni que siguin un poble que sempre es revolta, han de saber que hi ha un profeta enmig d’ells.»
Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint (2Co 12,7-10)
Germans, les revelacions que he rebut eren tan extraordinàries que Déu, perquè no m’enorgulleixi, ha permès que em clavessin com una espina a la carn: és un enviat de Satanàs que em bufeteja perquè m’enorgulleixi. Jo he demanat tres vegades al Senyor que me’n deslliuri, però ell m’ha respost: En tens prou amb la meva gràcia; el meu poder ressalta més com més febles són les teves forces. Per això estic content de gloriar-me de les meves febleses; gràcies a elles tinc dintre meu la força del Crist. M’agrada ser feble i veure’m ultratjat, pobre, perseguit i acorralat per causa de Crist. Quan sóc feble és quan sóc realment fort.
Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 6,1-6)
En aquell temps, Jesús anà a Natzaret, el seu poble, acompanyat dels seus deixebles. El dissabte començà a ensenyar a la sinagoga. Tothom, en sentir-lo, se n’estranyava i deia: «D’on li ve tot això? Què és aquest do de saviesa i aquests miracles que es realitzen per les seves mans? No és el fuster, el fill de Maria, parent de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves parentes, no viuen aquí entre nosaltres?» I se n’escandalitzaven. Jesús els digué: «Els profetes només són mal rebuts en el seu poble, en la seva parentela i entre els de casa seva.» I no hi pogué fer cap miracle; només va imposar les mans a uns quants malalts, que es van posar bé. I el sorprenia que no volguessin creure. Després recorria les viles i els pobles i ensenyava.
Homilia:
Segurament que alguna vegada hem experimentat, en més o en menys, un cert fracàs a la vida. Certament, és una experiència que no voldria pas per a ningú. Més aviat, voldríem experimentar, som així!, el triomf, l’èxit... Però és el fracàs que som provats.

Les lectures d’avui, sobre tot l’evangeli, ens posen davant el fracàs de Jesús. El fracàs de Jesús justament al seu poble de Natzaret. No és ben rebut, fracassa. La gent troba estrany que del fuster del poble surti aquella saviesa. Jesús s’estranyava de la seva poca fe. I marxa cap a altres llocs a predicar la Bona Nova de l’Evangeli; a Natzaret no el volen escoltar. Es compleixen les paraules de l’evangeli de Joan: “Ha vingut a casa seva i els seus no l’han acollit”.

Al profeta Ezequiel li passa una cosa semblant. Sovint, massa sovint, el missatge dels profetes és incòmode perquè deixa en evidència qui som realment, no qui ens pensem que som. Potser és allò de Qui t’estima et farà plorar.

A la nostra vida sovint experimentem moments de goigs, petits èxits; però també fracassos. Jesús no fa miracles per convèncer ningú. Jesús no fa miracles per enlluernar ningú. Jesús no fa miracles en profit propi. Quan li diguin “baixa de la creu i creurem en tu” no baixa. Qui segueixi Jesús pels seus miracles no seguirà Jesús, seguirà els miracles.

A Natzaret, Jesús, com ell mateix diu, és mal rebut. Però el fracàs no fa de Jesús un fracassat, com no ho farà la seva mort en creu. No serà que qui fracassa és el que no hi col·labora? Qui fracassa és el qui el crucifica? Jesús no és una persona fracassada perquè actua mogut per la veritat. Quan s’avisa d’un possible fracàs, i aquell qui avisa sap què diu i no és escoltat, qui fracassa? No podem parlar, doncs, del fracàs de Jesús a Natzaret. Hauríem de parlar del fracàs dels de Natzaret davant de Jesús.

Amb tot el motiu impedeix creure els de Natzaret; no entenen res. Ells no poden entendre que la Paraula de Déu els vingui de part del fuster del poble (Aquell, el fill de la Maria!). No veuen en Jesús ningú més que un dels seus... i prou; no té la categoria de Moisés, no té la garantia dels mestres de la Llei de Jerusalem.

El camí escollit per Déu és un camí massa senzill a vegades, massa d’estar per casa. El Déu del Sinaí creiem que pot parlar, però els altres... vés a saber! Volem espectacle, el que és senzill no crida l’atenció. La fe demana aprendre a saber mirar la vida i les persones amb la mirada de Déu: no és queda en les aparences, va al cor. L’home veu a les aparences, el Senyor veu el fons del cor.

Ezequiel va tenir la força per continuar profetitzant. Sant Pau, malgrat la seva feblesa, va seguir anunciant la Paraula de Déu.


Que aquesta eucaristia que ara celebrem ens doni el goig d’escoltar la Paraula de Déu, tant si ens agrada com si no ens agrada. La bona medicina, per curar, no cal que sigui bona, cal que curi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada