Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

ATENCIÓ:

26 de setembre: TANCAT

HORARI D’HIVERN AL SANTUARI

DES DEL 27-9-2015 FINS EL DILLUNS DE PASQUA

diumenge, 19 de juliol de 2015

Lectures i Homilia de diumenge 16 de durant l’any

Ara, després d’escoltar la Paraula de Déu, atansem-nos a rebre l’Eucaristia, el pa que refà les nostres forces. Per a que caminem per la vida anunciant l’amor de Déu
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre de Jeremies (Jr 23,1-6)
Ai dels pastors que perden i dispersen les ovelles del meu ramat, diu l’oracle del Senyor. Per això el Senyor, Déu d’Israel, diu als pastors del meu poble: «Vosaltres heu dispersat les meves ovelles i les heu fetes fugir, en lloc de fer-ne el recompte. Doncs ara jo passaré comptes amb vosaltres per reclamar tot el mal que heu fet, diu l’oracle del Senyor. I totes les ovelles que em queden, jo mateix les recolliré de tots els països on les havia fet fugir, i les faré tornar als seus prats. Allà seran fecundes i s’hi multiplicaran. Els donaré pastors que les menin, i ningú no tornarà a fer-los por, ni a esfereir-les, ni en mancarà cap, diu l’oracle del Senyor. »Vénen dies, diu l’oracle del Senyor, que faré germinar un rebrot legítim del llinatge de David, i serà un rei excel·lent que farà regnar en el país la justícia i el bé. En els seus dies Judà no sofrirà cap mal i Israel viurà segur. El seu nom serà: El-Senyor-és-el-nostre-bé.»
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 2,13-18)
Germans, vosaltres abans éreu lluny de les promeses, però ara la sang del Crist us ha apropat. Ell és la nostra pau. De dos pobles n’ha fet un de sol, ja que ell ha destruït la barrera que els separava i els mantenia enemics, abolint en el seu propi cos la Llei i els preceptes. Així ha posat pau entre tots dos pobles i ha creat una nova humanitat centrada en ell. Per la seva mort a la creu ha fet morir l’enemistat i, units en un sol cos, els ha reconciliat tots dos amb Déu. Per això ha vingut a portar-nos la bona nova de la pau: la pau a vosaltres, que éreu lluny, i la pau als qui eren a prop. Per ell uns i altres tenim entrada al Pare, guiats per un sol Esperit.
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
En aquell temps, els apòstols es reuniren amb Jesús i li parlaren de tot el que havien fet i ensenyat. Ell els diu: «Veniu ara tots sols a un lloc despoblat i reposeu una mica.» Perquè molta gent anava i venia i no els deixava temps ni per menjar. Se n’anaren, doncs, tots sols amb la barca cap a un lloc despoblat. Però algú els veié quan marxaven; molts ho van saber, van córrer a peu de tots els pobles i arribaren primer que ells. Quan Jesús desembarcà veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor. I es posà a instruir-los llargament.
Homilia:
En ple estiu s’escauen bé en aquesta celebració les paraules de l’evangeli que acabem d’escoltar: “Veniu ara i reposeu una mica”. Tots necessitem espais de repòs.

La preocupació de Jesús és donar bons pastors al seu poble. Pastors que l’estimin, que visquin els seus problemes, que caminin amb ell, al seu costat. El papa Francesc ens ha dit molt encertadament “pastors amb olor d’ovella”. Però potser la imatge d’un pastor no resulta prou propera a les persones que vivim avui en una ciutat. L’evangelista ens parla d’una manera pròpia de fer de pastor.

Jesús veu els apòstols cansats i amb necessitat d’un descans i els proposa un temps per reposar. Reacciona segons allò que omple el seu cor (“Se’n compadí”). La preocupació de Jesús és donar bons pastors al seu poble. L’evangelista Marc, avui, ens parla d’una manera pròpia de fer de pastors. L’evangeli narra el retorn dels dotze que havien estat enviats per Jesús. Els veu cansats, amb necessitat d’explicar la seva experiència. La gent endevina cap on van i els impedeix realitzar allò que s’havien proposat, descansar. Tot i que Jesús s’endú els apòstols a part, la gent és més espavilada i van cap on és Jesús i cap on són els seus apòstols. Jesús se’n compadeix perquè diu que “eren com un ramat d’ovelles sense pastor”. L’evangelista ens parla d’una manera pròpia d’exercir la funció de pastor. L’evangeli parla dels dotze que retornen de la missió encomanada. Estan cansats i tenen la necessitat de parlar, d’explicar la seva experiència sobre tot allò que han viscut ensenyant.

Tots tenim necessitat de descans. Necessitem moments de descans que suposin, a vegades, una reflexió o una revisió, una estona de pregària, una estona de refer les nostres forces del cos i de l’esperit... per a que la nostra vida sigui un testimoni d’allò que creiem i d’allò que vivim. Hem de ser testimonis, amb alegria, d’allò que creiem. Altrament podem caure en l’activisme i ens excusem dient que ho fem pel Senyor.

Avui veiem com Jesús s’emporta els seus apòstols per a que reposin i s’estiguin amb Ell tranquil·lament. Això ens ha d’interpel·lar per adonar-nos de quin és el nostre fonament: Jesús o nosaltres? La nostra tasca d’evangelitzar ha d’estar arrelada amb Jesús, sabent que no depèn pas tot, ni de bon tros, de nosaltres.


Ara, després d’escoltar la Paraula de Déu, atansem-nos a rebre l’Eucaristia, el pa que refà les nostres forces. Per a que caminem per la vida anunciant l’amor de Déu de manera senzilla, casolana; asserenats, confortats per aquest pa de vida que rebem de l’Eucaristia; que se’ns dóna Ell mateix com aliment per refer les nostres forces.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada