Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

diumenge, 24 de maig de 2015

Lectures i homilia del diumenge de Pentecosta

És Déu qui actua a través de les nostres celebracions.
Mn. A. Roquer
Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 2,1-11)
Durant la celebració de la diada de la Pentecosta, es trobaven tots junts en un mateix lloc quan, de sobte, se sentí venir del cel un so com si es girés una ventada violenta, i omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se’ls aparegueren com unes llengües de foc, que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells. Tots quedaren plens de l’Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos llenguatges, tal com l’Esperit els concedia de parlar. Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel. Quan se sentí aquell so, la gent hi anà i quedaren desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Estranyats i fora de si deien: «No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs, com és que cadascun de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites, hi ha residents a Mesopotàmia, al país dels jueus i a Capadòcia, al Pont i a l’Àsia, a Frígia i a Pamfília, a Egipte i a les regions de Líbia, tocant a Cirena, hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits, hi ha cretencs i àrabs, però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres pròpies llengües.»
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 12,3b-7,12-13)
Germans, ningú no pot confessar que Jesús és el Senyor si no és per un do de l’Esperit Sant. Els dons que rebem són diversos, però l’Esperit que els distribueix és un de sol. Són diversos els serveis però és un de sol el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però tots són obra d’un sol Déu que els fa valent-se de cadascun de nosaltres. Les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots. Perquè el Crist és com el cos humà: és un, encara que tingui molts membres, ja que tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos, i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 20,19-23)
El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó.»
Homilia:
D’aquesta Pasqua d’avui, la Pasqua de la Pentecosta, en diem popularment la Pasqua Granada. El poble té bon nas; està molt ben dit. Avui és la pasqua de l’Esperit Sant, i l’Esperit Sant és el fruit madur de Jesús ressuscitat. Un fruit que té molts gustos. Recordem-ho de quan anàvem al Catecisme. Els fruits de l’Esperit són: amor, goig, pau, paciència, bondat, fidelitat, mansuetud, sobrietat.

Després de la vinguda de l’Esperit Sant ja no cal esperar res més. Ho tenim tot. No calen més aparicions de la Mare de Déu, no calen més miracles, no calen més coses noves. La novetat sempre sorprèn i agrada però només és una novetat. Ara ja està dit tot. Déu ja ho ha fet tot. Potser el que ens cal és mirar si nosaltres sordegem una mica. Llavores és qüestió de mirar les nostres orelles.

El do de l’Esperit no va ser un esdeveniment puntual, d’un moment, d’un dia, d’una sola vegada. En cada celebració de l’Eucaristia diem: “Que el vostre esperit davalli sobre aquest pa i aquest vi...” i es convertiran en el cos i en la sang del Senyor. L’Esperit és el que dóna vida a tots els sagraments. Això ho sabem, doncs això ho hem de viure. Això és la fe! No és qüestió de saber, és qüestió de viure.

Pentecosta és el començament d’un nou temps. És veritat que hi ha incertesa, que hi ha dubtes, que hi ha foscor... Però el fruit és clar, madur. Ni que de vegades sigui de nit a la vida, l’endemà sempre surt el sol.

L’oració de la missa d’avui expressa molt bé el sentit d’aquesta festa: “Déu -diu- santifica l’Església en mig de pobles i nacions”. Això ens fa adonar que és Déu qui actua a través de les nostres celebracions. No és qüestió de si la missa m’agrada o no m’agrada; de si l’església, l’edifici, és més bonic o menys bonic... La cosa va més a fons: és Ell l’únic protagonista de la nostra celebració. L’Esperit fa possible allò que sembla impossible, perquè parla totes les llengües, i llavores el pot entendre tothom, tothom que vol; cadascú en la seva pròpia llengua; ningú ha de renunciar a la seva pròpia identitat per rebre l’Evangeli. L’Esperit no anul·la la diversitat, ben al contrari. Només des de la pròpia identitat es pot rebre.

“Els dons que rebem són diversos però l’Esperit és un de sol”. Sant Pau ens dirà: “El Crist és com el cos humà, és un encara que tingui molts membres”.

La riquesa de l’ensenyament de Jesús és inexhaurible. No és pas amb raonaments humans que podrem arribar a conèixer a Déu; sinó amb el do de l’Esperit és com ho entendrem tot. Sinó, pregunteu-ho als apòstols.

No caminem a les palpentes, sinó a la llum de la fe. I és aquesta llum la que ens ajuda a valorar totes les circumstàncies de la vida, tots els esdeveniments que hi ha en el món. Ell és una nova llum. “Quan vindrà l’Esperit Sant us ho farà entendre tot. Com el Pare m’ha enviat a mi -diu Jesús- jo també us envio ara a vosaltres”. Som, doncs, enviats; enviats a proclamar i, sobre tot, a viure allò que creiem.


L’Eucaristia que aquí celebrem és obra del mateix Esperit i d’aquí traurem la força per viure l’Evangeli. Viure’l i proclamar-lo vivint-lo. Si és així de la Pasqua de Pentecostés en podrem, doncs, ben dir la Pasqua Granada, la Pasqua que dóna fruit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada