Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

PREPAREM LA FESTA MAJOR DE LA MARE DE DÉU DE MISERICÒRDIA

+ 24 de setembre (22’30h):

Rosari de Torxes, des de la plaça de la Pastoreta i veneració de la imatge de la Mare de Déu a l’arribar al Santuari.

+ 25 de setembre:

. Missa a les 7, 8 i 9h del matí, a l’interior del Santuari.

. Missa concelebrada a les 11h a l’exterior del Santuari

. Rosari a les 17’30h a l’interior del Santuari

. Missa a l’acabar el rosari, a l’interior del Santuari

. Accés lliure al cambril del Santuari durant tot el dia per venerar la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia, excepte durant la celebració de les misses i el rosari.

. Ball de l’Àliga de Reus en honor a la Mare de Déu de Misericòrdia, dins del Santuari, després de la baixada dels diables (20h aprox.)

diumenge, 10 de maig de 2015

Lectures i homilia del diumenge 6 de Pasqua

Amor sense condicions, és possible?
Sí, nosaltres l’hem conegut.
Aquest amor de Jesús ens provoca. 
Mn. A. Roquer
Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 10,25-26.34-35.44-48)
Així que Pere entrà, Corneli sortí a rebre’l i es prosternà als seus peus. Pere el féu aixecar dient-li: «Posa’t dret, que jo sóc home, igual que tu.» Llavors Pere prengué la paraula i digué: «Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a favor d’uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui.» Mentre Pere deia això, l’Esperit Sant vingué sobre tots els qui escoltaven la seva predicació. Els jueus creients que havien vingut amb Pere s’estranyaren molt en veure que el do de l’Esperit Sant era vessat fins i tot sobre els qui no eren jueus. De fet, els sentien parlar en llenguatges misteriosos i proclamar les grandeses de Déu. Llavors Pere digué: «Qui pot excloure de l’aigua del baptisme aquests que han rebut l’Esperit Sant igual que nosaltres?» Tot seguit manà que els bategessin en el nom de Jesucrist. Després li pregaren que es quedés amb ells uns quants dies.
Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 4,7-10)
Estimats meus, hem d’estimar-nos els uns als altres, perquè l’amor ve de Déu. Tothom qui estima és fill de Déu: ha nascut d’ell i el coneix. Els qui no estimen no coneixen Déu, perquè Déu és amor. Hem vist clarament l’amor que Déu ens té quan ell ha enviat al món el seu Fill únic, perquè visquem gràcies a ell. L’amor és això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ha estat el primer d’estimar-nos, tant, que ha enviat el seu Fill com a víctima propiciatòria pels nostres pecats. 
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 15,9-17)
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo us estimo tal com el Pare m’estima. Manteniu-vos en l’amor que us tinc. Si observeu els meus manaments, us mantindreu en l’amor que us tinc, com jo també observo els manaments del meu Pare i em mantinc en l’amor que em té. Us he dit tot això perquè tingueu l’alegria que jo tinc, una alegria ben plena. El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics, perquè us he fet saber tot allò que he sentit del meu Pare. No sou vosaltres, els qui m’heu escollit. Sóc jo qui us he escollit per confiar-vos la missió d’anar pertot arreu i donar fruit, un fruit que durarà per sempre. I el Pare us concedirà tot allò que demanareu en nom meu. Això us mano: que us estimeu els uns als altres.» 
Homilia:
Avui és difícil, molt difícil, fer un comentari d’aquests evangeli que acabem d’escoltar. Els fets superen les paraules, totes les paraules. Els fets, a la Pasqua, són obra de Déu; les paraules són obra nostra.

Tornem a escoltar algunes expressions de l’evangeli d’avui: “Jo us estimo tal com el Pare m’estima... Perquè tingueu l’alegria que jo tinc, una alegria ben plena... El meu manament és que us estimeu tal com jo us he estimat... L’amor més gran és donar la vida... A vosaltres us he dit amics... No sou vosaltres, els qui m’heu escollit... Aneu i doneu fruit... El Pare us concedirà tot allò que demaneu... Això us mano: que us estimeu els uns als altres.”

Posar en pràctica a més a més d’escoltar això que hem sentit no és qüestió que afecti al món dels sentits, va més enllà. Perquè creiem en aquest amor, no perquè siguem nosaltres millors que els altres... però som aquí!

Ens pot sorprendre que Jesús doni als seus deixebles el títol d’ “amics”. Aquest mateix Jesús avui comparteix amb nosaltres, els seus amics, el do de Déu.

És per això, repeteixo, que les paraules, totes les paraules, sobren. Estimar com Ell ha estimat no forma part del món dels sentits. No és una manera de sentir, és una manera de ser!

És sorprenent veure que Jesús empra el llenguatge de l’amistat amb els seus (“amics”). Tot cristià sempre serà en absolut un amic de Jesús. Notem que aquesta amistat no es fonamenta pas en una atracció mútua (“No sou vosaltres els que m’heu escollit”). És Jesús el que ens ha escollit com a amics. Ho veiem, com avui, en aquestes paraules.

L’amor ofert des del poder és un amor que de vegades s’imposa. Llavors, perquè és una imposició, no ens en podem escapar, hem d’estimar per força. L’amor ofert des de la humilitat, des de la sinceritat, es pot rebutjar, això sí; però quan es rebutja esdevé una estranya bogeria. Amor sense condicions, és possible? Sí, nosaltres l’hem conegut. Aquest amor de Jesús ens provoca. “Us he dit tot això perquè tingueu l’alegria que jo tinc. Una alegria ben plena”. No oblidem que això ho diu en el Darrer Sopar, de cara ja a la seva mort i passió. Jesús és l’amor fet entrega, i ens parla d’alegria. Satisfacció de la vida, satisfacció de la vida quan es dóna.

Definitivament hem adulterat la paraula amor. Aquest amor fet entrega ens provoca, posa a prova el nostre concepte d’entendre o de viure l’amor. D’aquí aquest repte: ja no és Déu el cridat a evitar el sofriment de les persones del món, sinó que som les persones els cridats a evitar, diem-ho així, aquest patiment de Déu a la nostra història, en el nostre món.


Deixeu que acabi repetint una altra vegada el que hem escoltat a l’evangeli: “El qui viu en l’amor està en Déu i Déu està en ell”. Tot el que va més enllà d’això són paraules, només paraules, boniques, però només paraules. Les paraules potser fan menjar, però el que alimenta, el que menja, és allò que es posa a la boca.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada