Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

diumenge, 5 d’abril de 2015

Lectures i homilia del diumenge de Pasqua

I nosaltres, com Maria Magdalena, encara plorem l’absència quan el tenim aquí cada dia: “Jo seré amb vosaltres cada dia”. Avui i cada diumenge el tenim aquí entre nosaltres, i ens convida a la seva taula. 
Mn. A. Roquer
Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 10,34a.37-43)
En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per la Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el consagrà ungint-lo amb l’Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell. Nosaltres som testimonis de tot el que va fer en el país dels jueus i a Jerusalem. Després el mataren penjant-lo en un patíbul. Ara bé: Déu el ressuscità el tercer dia, i concedí que s’aparegués, no a tot el poble, sinó a uns testimonis que, des d’abans, Déu havia escollit, és a dir, a nosaltres, que hem menjat i hem begut amb ell després que ell hagué ressuscitat d’entre els morts. Ell ens ordenà que prediquéssim al poble assegurant que ell és el qui Déu ha destinat a ser jutge de vius i de morts. Tots els profetes donen testimoni a favor seu anunciant que tothom qui creu en ell rep el perdó dels pecats gràcies al seu nom.»
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 3,1-4)
Germans, ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra. Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. Quan es manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria. 
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 20,1-9)
El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat.» Llavors Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrere d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc. Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts. 
Homilia:
Avui no calen gaires paraules que ens facin entendre el misteri que celebrem. Fins m’atreviria a dir que a vegades les paraules, enlloc d’aclarir coses, encara ho entorpeixen. Avui és un dia d’aquells que les paraules sobren, no calen. I les paraules sobren perquè no poden expressar tota la realitat que vivim; o, si voleu, no poden anar més enllà simplement d’això: “Ha ressuscitat”. O què ens pensàvem? Què els homes podíem més que Déu?

També els apòstols Pere i Joan, veient només indicis, van començar a comprendre allò que fins aleshores per a ells era una cosa amagada i incompressible: “Ho veieren i cregueren”. I es convertiren en testimonis d’allò que havien vist: Jesús de Natzaret és el Crist, ha ressuscitat.

Avui ens pot passar quelcom similar a nosaltres. Les situacions de crisi, de mort... són presents en el nostre món, i ens assetgen per totes bandes; i posen a prova, fins i tot, la nostra fe. Fem la mateixa experiència de Pere i Joan: ens aboquem al sepulcre, entrem en la foscor de la mort, i veiem amb els ulls del cos una absència: no hi és! Però només, com a testimoni, un llençol aplanat. I això ens fa pensar en aquesta afirmació que Ell ja havia dit: “Aneu a Galilea, allà em veureu”.

En el cor d’aquest Diumenge de Pasqua, Maria Magdalena ens obre els ulls, els ulls de la fe: “He vist el Senyor”. Maria va al sepulcre on l’havien posat. La seva preocupació és el cos del Senyor, i la tomba és buida; això augmenta encara més la seva preocupació; ella anava al sepulcre a plorar. La pedra remoguda crea por i crea neguit: Què ha passat? Algú se l’ha endut! Perquè els cossos morts no desapareixen. I amb una sola paraula en té prou: “Maria”. El Senyor a tots ens crida pel nom; i amb això en podem tenir prou. Per creure no calen moltes coses, cal molta fe! O bé som com Tomàs: “Si no veig, no crec”. I veure i tocar, quan hi ha fe, no cal. Creure perquè podem experimentar amb els sentit no és creure, és experimentar.

I nosaltres, com Maria Magdalena, encara plorem l’absència quan el tenim aquí cada dia: “Jo seré amb vosaltres cada dia”. Avui i cada diumenge el tenim aquí entre nosaltres, i ens convida a la seva taula. Allà se’ns dóna com aliment Ell mateix. Ara podem estar amb Ell per sempre, i ens acompanyarà en tots els moments de la vida, tots! Els bons i els no tan bons. I la nostra vida agafarà un altre color. Serem capaços de superar totes les pors. Perquè la seva vida i el seu amor és més fort que tot. I quan diem tot volem dir tot, fins i tot la mort.


La garantia de la nostra fe no ve de nosaltres. Pobres de nosaltres! Ve d’Ell. “Tot allò que el Senyor ens ha dit es complirà”. Celebrem-ho ara en aquesta eucaristia. “Qui menja aquest pa viurà per sempre”. Això ho capgira tot. I dient tot volem dir tot!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada