Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

diumenge, 19 d’abril de 2015

Lectures i homilia del diumenge 3r de Pasqua

Fer camí amb Jesús, ser deixeble del Ressuscitat, compartí la taula amb Ell quan parteix el pa ens dóna també a nosaltres una nova llum, una nova mirada. Son les pistes que ens ajuden a descobrir el sentit i el perquè de les nostres celebracions dominicals.
Mn. A. Roquer
Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 3,13-15,17-19)
En aquells dies, Pere digué al poble: «El Déu d’Abraham, d’Isahac i de Jacob, Déu dels nostres pares, ha glorificat Jesús, el seu Servent, que vosaltres vau entregar i vau negar, quan Pilat creia que l’havia de deixar lliure. Ell era l’innocent i el sant, però vosaltres el vau negar i vau demanar a Pilat que us indultés un assassí, mentre matàveu el qui ens obre el camí de la vida. Però Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts. Nosaltres en som testimonis. Ja sé, germans, que ni vosaltres ni els vostres dirigents no sabíeu el que fèieu, però així Déu ha complert allò que havia anunciat per boca de tots els profetes: que el seu Messies havia de patir. Ara, doncs, penediu-vos i convertiu-vos, i seran esborrades les vostres culpes.»
Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 2,1-5a)
Fillets, us escric això perquè no pequeu. Però si algú pecava, recordeu que tenim prop del Pare un defensor, Jesucrist, que és just. Ell mateix és la víctima propiciatòria pels nostres pecats. I no només pels nostres, sinó pels de tot el món. Per saber si coneixem Jesucrist, mirem si complim els seus manaments. Els qui diuen que el coneixen, però de fet no compleixen els seus manaments, són mentiders, no diuen pas la veritat. Però els qui fan cas de la paraula de Jesucrist han arribat de debò a estimar Déu perfectament.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 24,35-48)
En aquell temps els deixebles contaven el que els havia passat pel camí, i com havien reconegut Jesús quan partia el pa. Mentre parlaven d’això, Jesús mateix es presentà enmig d’ells i els digué: «La pau sigui amb vosaltres.» Ells, esglaiats, van creure que veien un esperit. Jesús els digué: «Per què us alarmeu? Per què us vénen al cor aquests dubtes? Mireu-me les mans i els peus, sóc jo mateix. Palpeu-me i mireu bé; els esperits no tenen carn i ossos com veieu que jo en tinc.» I mentre deia això els ensenyava les mans i els peus. Veient-los sorpresos, i que de tanta alegria encara no acabaven de creure-ho, els digué: «No teniu aquí res per menjar?» Ells li donaren un tall de peix a la brasa i se’l menjà davant d’ells. Després els digué: «Quan encara era amb vosaltres, us havia dit que s’havia de complir tot el que hi ha escrit de mi en el llibre de la Llei de Moisès, i en els dels Profetes i dels Salms.» Llavors els obrí els ulls perquè comprenguessin el sentit de les Escriptures, i els digué: «Així ho diuen les Escriptures: El Messies havia de patir i de ressuscitar d’entre els morts el tercer dia, i calia predicar en nom d’ell a tots els pobles, començant per Jerusalem, la conversió i el perdó dels pecats. Vosaltres en sou testimonis.»
Homilia:
Algunes vegades, i Pasqua és una d’aquestes vegades, no valen les paraules per expressar certs sentiments. La realitat supera totes les paraules; les paraules no serveixen per a tot. Que el Senyor ens obri els ulls per comprendre el sentit de les Escriptures; o potser millor dit, que ens obri el cor que és la manera d’entendre-ho tot! Així ho diu el Petit Princep: Només hi veiem bé amb el cor.

L’Evangeli té una frase que es repeteix: “Els obrí els ulls per a que comprenguessin el sentit de les Escriptures”. No podem comprendre el sentit de les Escriptures si el Senyor ressuscitat no ens obre l’enteniment. Ell que obrí els ulls als dos d’Emmaús per reconèixer que aquell company de camí que els explicava tot el que es referia a Ell i que els partia el pa era el Senyor.

Fer camí amb Jesús, ser deixeble del Ressuscitat, compartí la taula amb Ell quan parteix el pa ens dóna també a nosaltres una nova llum, una nova mirada. Son les pistes que ens ajuden a descobrir el sentit i el perquè de les nostres celebracions dominicals.

La nostra fe en el Senyor ressuscitat és una fe concreta, té un fonament, una base: “Sempre que dos o més es reuneixin en el meu nom, jo sóc en mig d’ells”. És aquell crit del Ressuscitat, en qui creiem, que ens sosté en el nostre camí. Amb el seu amor, amb la seva força; i no ens sentim perduts. Ser deixeble del Ressuscitat, compartí amb ell la taula quan parteix el pa, dóna una nova llum, una nova mirada sobre la vida i sobre tot el que la vida comporta.

Aquest evangeli revela l’aparició de Jesús ressuscitat als seus, i convertirà la seva incredulitat en fe, la seva por en valentia, la seva presència en adoració. L’evangeli recorda la sorpresa, la por... i la joia i la creença dels primers seguidors del Ressuscitat. L’evangeli ens situa en un sentiment molt proper a les preguntes que ens podem fer: Com era Jesús ressuscitat? Quin és el sentit d’aquesta resurrecció? Com es fa present Jesús ara?

En resposta als deixebles que es pensaven que veien un fantasma, Jesús fa dues coses: els mostra les mans i el costat, i després menja amb ells un tall de peix. Així doncs, no és un producte de la seva imaginació. “Els esperits no tenen carn i ossos com veieu que jo tinc”. L’examen de les mans i els peus encara sembla que no aconsegueixi esvair tots els dubtes. I Jesús pren una segona iniciativa, recorda allò dels profetes; això que és motiu dels seus dubtes és el compliment de les profecies. El que és crític amb la resurrecció de Jesús no és el fer que sigui un miracle, és el compliment de la paraula de Déu.


Això els obrí els ulls per poder comprendre el sentit d’allò que havien dit els profetes. En una paraula: el bé ha vençut el mal, la vida ha vençut la mort. Perquè l’amor és més fort que l’odi. Els homes podem arribar fins a matar; només Déu dóna la vida. I si és Déu la dóna per a sempre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada