SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE MISERICÒRDIA
Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

diumenge, 26 d’abril de 2015

Lectures i homilia del diumenge 4t de Pasqua.

És el Ressuscitat el que té una relació particular
i personal amb cada un de nosaltres.
Mn. A. Roquer 
Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 4,8-12)
En aquells dies, Pere, inspirat per l’Esperit Sant, digué: «Magistrats i notables del poble, si avui ens demaneu compte d’això que hem fet en bé d’un invàlid, i voleu saber qui l’ha posat bo, sapigueu, vosaltres i tot el poble d’Israel, que aquest home el teniu davant vostre pel poder del nom de Jesucrist, el Natzarè. Vosaltres el vau clavar a la creu, però Déu el va ressuscitar d’entre els morts. Ell és «la pedra que vosaltres, els constructors, havíeu rebutjat, i ara corona l’edifici». La salvació no es troba en ningú més, perquè, sota el cel, Déu no ha donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos.»
Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 3,1-2)
Estimats, mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som. Per això el món no ens reconeix, com no l’ha reconegut a ell. Sí, estimats: ara ja som fills de Déu, però encara no s’ha manifestat com serem; sabem que quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 10,11-18)
En aquell temps, Jesús parlà així: «Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles. El qui no és pastor, sinó que treballa només a jornal, quan veu venir el llop, fuig i abandona les ovelles, perquè no són seves. És que ell només treballa pel jornal i tant se li’n dóna, de les ovelles. Llavors el llop les destrossa o les dispersa. Jo sóc el bon pastor. Tal com el Pare em coneix i jo conec el Pare, jo reconec les meves ovelles, i elles em reconeixen a mi, i dono la vida per elles. »Encara tinc altres ovelles, que no són d’aquest ramat. També les he de conduir jo, i faran cas de la meva veu. Llavors hi haurà un sol ramat amb un sol pastor. El Pare m’estima perquè dono la vida i després la recobro. Ningú no me la pren. Sóc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i de recobrar-la. Aquesta és la missió que he rebut del Pare.»
Homilia:
A partir d’aquest diumenge del temps de Pasqua és l’evangeli de Joan el que ens acompanya. Avui ens ha parlat de Jesús, ho acabem de sentir, com a Bon Pastor.

L’Evangeli ens presenta el Ressuscitat com el pastor bo, el que té una relació particular amb cada un de nosaltres, el que va al davant i és el guia, el que dóna la vida pels seus, el que no fuig quan veu el llop, el que ens porta a bons pasturatges. Quan ens reunim aquí cada diumenge és Ell que ens presideix, és Ell que ens alimenta amb la seva paraula i amb el seu cos. El ministeri del prevere és fer que sigui present aquesta realitat del Ressuscitat. Quan escoltem la seva paraula és Ell que ens parla, és a Ell a qui escoltem. Quan combreguem és Ell qui ens dóna el seu propi cos com aliment, aliment per a la vida eterna.

Aquest evangeli del Bon Pastor que acabem d’escoltar no ens hauria de dur a pensar només en aquell que presideix la celebració dominical. L’autoritat la veiem massa sovint com un poder, i ens costa de veure-la com el que és: un servei.

Sortirem d’aquí, i potser comentarem alguna cosa que aquí hem escoltat. Però és que allò que ens interessa com a batejats és si seguim o no seguim les indicacions de Jesús com a Bon Pastor. Ell, i només Ell, és el que ens guia; només Ell ha donat la vida per nosaltres. Com ho fa el pastor, el pastor de veritat. És el Ressuscitat el que té una relació particular i personal amb cada un de nosaltres. És el que ens va al davant.

Per contrast, també ens presenta quina és la relació dels deixebles amb aquest Pastor. Quan ens reunim és Jesús que ens presideix. El ministeri del prevere és per fer present sagramentalment aquesta realitat. Quan escoltem la Paraula de Déu és la Paraula de Déu que escoltem. I no es tracta de si m’agrada o no m’agrada, si ja la sé o no la sé; sinó si em diu alguna cosa. Quan mengem el pa de l’Eucaristia és el seu cos que mengem; quan ens reunim és el Senyor qui ens ha reunit, per això la paraula de salutació sempre és “Que el Senyor sigui amb nosaltres”.

Hi ha una relació íntima que relliga el pastor i les ovelles. “Reconec les meves ovelles i elles em coneixen a mi”. És ell, Jesús, el Pastor Bo, qui al final ens envia, després de ser aliment, a donar testimoni d’això que aquí hem viscut. Som enviats per Ell a portar la pau que aquí rebem; a proclamar, amb la nostra vida, allò que aquí vivim. És Ell, el Bon Pastor, qui ens mena on hi ha els bons pasturatges que de veritat són aliment de la nostra veritable vida.


La salvació no es troba enlloc més que en Jesucrist. Ara asseguts a la seva taula, convidats a la seva taula, alimentats amb el seu pa, reviurem l’experiència de vida de veritat que es fa present cada diumenge i en la nostra vida.

diumenge, 19 d’abril de 2015

Lectures i homilia del diumenge 3r de Pasqua

Fer camí amb Jesús, ser deixeble del Ressuscitat, compartí la taula amb Ell quan parteix el pa ens dóna també a nosaltres una nova llum, una nova mirada. Son les pistes que ens ajuden a descobrir el sentit i el perquè de les nostres celebracions dominicals.
Mn. A. Roquer
Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 3,13-15,17-19)
En aquells dies, Pere digué al poble: «El Déu d’Abraham, d’Isahac i de Jacob, Déu dels nostres pares, ha glorificat Jesús, el seu Servent, que vosaltres vau entregar i vau negar, quan Pilat creia que l’havia de deixar lliure. Ell era l’innocent i el sant, però vosaltres el vau negar i vau demanar a Pilat que us indultés un assassí, mentre matàveu el qui ens obre el camí de la vida. Però Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts. Nosaltres en som testimonis. Ja sé, germans, que ni vosaltres ni els vostres dirigents no sabíeu el que fèieu, però així Déu ha complert allò que havia anunciat per boca de tots els profetes: que el seu Messies havia de patir. Ara, doncs, penediu-vos i convertiu-vos, i seran esborrades les vostres culpes.»
Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 2,1-5a)
Fillets, us escric això perquè no pequeu. Però si algú pecava, recordeu que tenim prop del Pare un defensor, Jesucrist, que és just. Ell mateix és la víctima propiciatòria pels nostres pecats. I no només pels nostres, sinó pels de tot el món. Per saber si coneixem Jesucrist, mirem si complim els seus manaments. Els qui diuen que el coneixen, però de fet no compleixen els seus manaments, són mentiders, no diuen pas la veritat. Però els qui fan cas de la paraula de Jesucrist han arribat de debò a estimar Déu perfectament.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 24,35-48)
En aquell temps els deixebles contaven el que els havia passat pel camí, i com havien reconegut Jesús quan partia el pa. Mentre parlaven d’això, Jesús mateix es presentà enmig d’ells i els digué: «La pau sigui amb vosaltres.» Ells, esglaiats, van creure que veien un esperit. Jesús els digué: «Per què us alarmeu? Per què us vénen al cor aquests dubtes? Mireu-me les mans i els peus, sóc jo mateix. Palpeu-me i mireu bé; els esperits no tenen carn i ossos com veieu que jo en tinc.» I mentre deia això els ensenyava les mans i els peus. Veient-los sorpresos, i que de tanta alegria encara no acabaven de creure-ho, els digué: «No teniu aquí res per menjar?» Ells li donaren un tall de peix a la brasa i se’l menjà davant d’ells. Després els digué: «Quan encara era amb vosaltres, us havia dit que s’havia de complir tot el que hi ha escrit de mi en el llibre de la Llei de Moisès, i en els dels Profetes i dels Salms.» Llavors els obrí els ulls perquè comprenguessin el sentit de les Escriptures, i els digué: «Així ho diuen les Escriptures: El Messies havia de patir i de ressuscitar d’entre els morts el tercer dia, i calia predicar en nom d’ell a tots els pobles, començant per Jerusalem, la conversió i el perdó dels pecats. Vosaltres en sou testimonis.»
Homilia:
Algunes vegades, i Pasqua és una d’aquestes vegades, no valen les paraules per expressar certs sentiments. La realitat supera totes les paraules; les paraules no serveixen per a tot. Que el Senyor ens obri els ulls per comprendre el sentit de les Escriptures; o potser millor dit, que ens obri el cor que és la manera d’entendre-ho tot! Així ho diu el Petit Princep: Només hi veiem bé amb el cor.

L’Evangeli té una frase que es repeteix: “Els obrí els ulls per a que comprenguessin el sentit de les Escriptures”. No podem comprendre el sentit de les Escriptures si el Senyor ressuscitat no ens obre l’enteniment. Ell que obrí els ulls als dos d’Emmaús per reconèixer que aquell company de camí que els explicava tot el que es referia a Ell i que els partia el pa era el Senyor.

Fer camí amb Jesús, ser deixeble del Ressuscitat, compartí la taula amb Ell quan parteix el pa ens dóna també a nosaltres una nova llum, una nova mirada. Son les pistes que ens ajuden a descobrir el sentit i el perquè de les nostres celebracions dominicals.

La nostra fe en el Senyor ressuscitat és una fe concreta, té un fonament, una base: “Sempre que dos o més es reuneixin en el meu nom, jo sóc en mig d’ells”. És aquell crit del Ressuscitat, en qui creiem, que ens sosté en el nostre camí. Amb el seu amor, amb la seva força; i no ens sentim perduts. Ser deixeble del Ressuscitat, compartí amb ell la taula quan parteix el pa, dóna una nova llum, una nova mirada sobre la vida i sobre tot el que la vida comporta.

Aquest evangeli revela l’aparició de Jesús ressuscitat als seus, i convertirà la seva incredulitat en fe, la seva por en valentia, la seva presència en adoració. L’evangeli recorda la sorpresa, la por... i la joia i la creença dels primers seguidors del Ressuscitat. L’evangeli ens situa en un sentiment molt proper a les preguntes que ens podem fer: Com era Jesús ressuscitat? Quin és el sentit d’aquesta resurrecció? Com es fa present Jesús ara?

En resposta als deixebles que es pensaven que veien un fantasma, Jesús fa dues coses: els mostra les mans i el costat, i després menja amb ells un tall de peix. Així doncs, no és un producte de la seva imaginació. “Els esperits no tenen carn i ossos com veieu que jo tinc”. L’examen de les mans i els peus encara sembla que no aconsegueixi esvair tots els dubtes. I Jesús pren una segona iniciativa, recorda allò dels profetes; això que és motiu dels seus dubtes és el compliment de les profecies. El que és crític amb la resurrecció de Jesús no és el fer que sigui un miracle, és el compliment de la paraula de Déu.


Això els obrí els ulls per poder comprendre el sentit d’allò que havien dit els profetes. En una paraula: el bé ha vençut el mal, la vida ha vençut la mort. Perquè l’amor és més fort que l’odi. Els homes podem arribar fins a matar; només Déu dóna la vida. I si és Déu la dóna per a sempre.

diumenge, 12 d’abril de 2015

Lectures i homilia del diumenge 2n de Pasqua

Avui nosaltres, quin messies esperem? “Els qui creuen que Jesús és el fill de Déu, han vençut el món”
A. Roquer
Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 4,32-35)
La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i ningú d’ells no parlava de les coses que posseïa com si fossin pròpies, sinó que tenien tots els béns en comú. El testimoni que els Apòstols donaven de la resurrecció de Jesucrist el confirmaven amb el poder que tenien d’obrar grans miracles. Tots els creients eren molt ben vistos de la gent. Entre ells no hi havia ningú que visqués en la indigència, perquè tots els qui eren propietaris de terres o d’immobles els venien, dipositaven als peus dels Apòstols el producte de la venda i era distribuït segons les necessitats de cadascú.
Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 5,1-6)
Estimats, tothom qui creu que Jesús és el Messies ha nascut de Déu, i no hi ha ningú que estimi el pare sense estimar els fills que han nascut d’ell. Si estimem Déu i complim els seus manaments, no hi ha dubte que estimem els fills de Déu, ja que estimar Déu vol dir guardar els seus manaments. I aquests manaments no són feixucs, perquè cada fill de Déu és un vencedor del món. La nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món. ¿Qui venç el món, sinó el qui creu que Jesús és el fill de Déu? Ell, Jesucrist, ha vingut a complir la seva missió per l’aigua i per la sang; no per l’aigua solament, sinó per l’aigua i per la sang, i l’Esperit en dóna testimoni, ja que l’Esperit és la veritat.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 20,19-31)
El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó.» Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor.» Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas.» Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat.» No siguis tan incrèdul. Sigues creient.» Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!» Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist.» Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.
Homilia:
Les dificultats per assumir les veritats de fe són d’abans i són d’ara. Oi Tomàs? Però abans i ara és Jesús que surt al nostre encontre; millor dit, que es fa present en la nostra trobada de cada diumenge per a que afermen la nostra fe en aquell que ens diu “no tingueu por”.

Els apòstols, com a bons fidels del poble d’Israel, esperaven un messies triomfant. Costa molt d’acceptar un messies que, si ve a salvar, mori condemnat a mort en una creu. Avui nosaltres, quin messies esperem? Tomàs no pot acceptar un messies crucificat. I només la fe pot obrir totes les portes (“Estan tancades les portes i es posa al mig”). Avui, vuitada de Pasqua, pot obrir també totes les portes; avui, vuitada de Pasqua, pren un nou alè; el Senyor es fa present entre els seus. I no només aquell Diumenge de Pasqua o vuit dies després, sinó cada diumenge des de llavors. Per això ens reunim aquí nosaltres el diumenge; que diumenge vol dir Dia del Senyor. Els nostres diumenges venen d’aquell Diumenge.

Avui el Senyor també es posa al mig i ens parla. Avui, diumenge, no és només el dia d’anar a missa, és el dia de trobar-nos tots junts aquí a la celebració. I aquí pren tot el seu valor la salutació de Jesús: “Que el Senyor sigui amb vosaltres”. Un grup de creients que fan la mateixa experiència avui de Tomàs. I amb ell, també nosaltres, diem “Senyor meu i Déu meu” quan el reconeixem al partir el pa.

Tomàs no accepta un messies crucificat, un messies fracassat. Quan ens envaeix la por o el dubte perdem la capacitat de creure. Quantes pors ens barren el pas? Quantes pors ens tanquen els ulls i totes les portes? Quan és la seva presència que ens eixampla la mirada més enllà de totes les portes i de tots els ulls tancats. La fe ens fa veure més enllà. I és per la fe que diem, també nosaltres: “Senyor meu i Déu meu”.

Sempre hem pensat que feliços eren aquells que convivien amb Jesús... i Ell ens dirà “feliços els que creuran sense haver vist”, que són els únics que podran creure.

Costa molt de predicar el temps pasqual perquè la realitat que vivim ens sobrepassa; és inexplicable. Les paraules no basten; les paraules no serveixen només; la vivència supera totes les paraules. “Feliços els qui creuran sense haver vist”. Feliços els qui creuen que hi ha un horitzó més enllà dels nostres horitzons. La increença de Tomàs es converteix en una profunda professió de fe.

L’escena final conté una benedicció per als qui creuen sense l’experiència de tocar i de veure: els qui creuen més enllà de Tomàs, els que creuen perquè han escoltat l’Evangeli. I no són menys que Tomàs els que van veure i tocar el ressuscitat; els que veuen i toquen no creuen, experimenten. Creure sense veure i tocar té més valor, té més mèrit. Per això podem ben dir, com ens diu el mateix Jesús: “Feliços els qui creuran sense haver vist”. Ens costa tant d’acceptar el creure sense l’experiència física!


Joan ens ha dit també avui: “Els qui creuen que Jesús és el fill de Déu, han vençut el món”. Germans tenim tots els trumfos!

diumenge, 5 d’abril de 2015

Lectures i homilia del diumenge de Pasqua

I nosaltres, com Maria Magdalena, encara plorem l’absència quan el tenim aquí cada dia: “Jo seré amb vosaltres cada dia”. Avui i cada diumenge el tenim aquí entre nosaltres, i ens convida a la seva taula. 
Mn. A. Roquer
Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 10,34a.37-43)
En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per la Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el consagrà ungint-lo amb l’Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell. Nosaltres som testimonis de tot el que va fer en el país dels jueus i a Jerusalem. Després el mataren penjant-lo en un patíbul. Ara bé: Déu el ressuscità el tercer dia, i concedí que s’aparegués, no a tot el poble, sinó a uns testimonis que, des d’abans, Déu havia escollit, és a dir, a nosaltres, que hem menjat i hem begut amb ell després que ell hagué ressuscitat d’entre els morts. Ell ens ordenà que prediquéssim al poble assegurant que ell és el qui Déu ha destinat a ser jutge de vius i de morts. Tots els profetes donen testimoni a favor seu anunciant que tothom qui creu en ell rep el perdó dels pecats gràcies al seu nom.»
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 3,1-4)
Germans, ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra. Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. Quan es manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria. 
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 20,1-9)
El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat.» Llavors Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrere d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc. Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts. 
Homilia:
Avui no calen gaires paraules que ens facin entendre el misteri que celebrem. Fins m’atreviria a dir que a vegades les paraules, enlloc d’aclarir coses, encara ho entorpeixen. Avui és un dia d’aquells que les paraules sobren, no calen. I les paraules sobren perquè no poden expressar tota la realitat que vivim; o, si voleu, no poden anar més enllà simplement d’això: “Ha ressuscitat”. O què ens pensàvem? Què els homes podíem més que Déu?

També els apòstols Pere i Joan, veient només indicis, van començar a comprendre allò que fins aleshores per a ells era una cosa amagada i incompressible: “Ho veieren i cregueren”. I es convertiren en testimonis d’allò que havien vist: Jesús de Natzaret és el Crist, ha ressuscitat.

Avui ens pot passar quelcom similar a nosaltres. Les situacions de crisi, de mort... són presents en el nostre món, i ens assetgen per totes bandes; i posen a prova, fins i tot, la nostra fe. Fem la mateixa experiència de Pere i Joan: ens aboquem al sepulcre, entrem en la foscor de la mort, i veiem amb els ulls del cos una absència: no hi és! Però només, com a testimoni, un llençol aplanat. I això ens fa pensar en aquesta afirmació que Ell ja havia dit: “Aneu a Galilea, allà em veureu”.

En el cor d’aquest Diumenge de Pasqua, Maria Magdalena ens obre els ulls, els ulls de la fe: “He vist el Senyor”. Maria va al sepulcre on l’havien posat. La seva preocupació és el cos del Senyor, i la tomba és buida; això augmenta encara més la seva preocupació; ella anava al sepulcre a plorar. La pedra remoguda crea por i crea neguit: Què ha passat? Algú se l’ha endut! Perquè els cossos morts no desapareixen. I amb una sola paraula en té prou: “Maria”. El Senyor a tots ens crida pel nom; i amb això en podem tenir prou. Per creure no calen moltes coses, cal molta fe! O bé som com Tomàs: “Si no veig, no crec”. I veure i tocar, quan hi ha fe, no cal. Creure perquè podem experimentar amb els sentit no és creure, és experimentar.

I nosaltres, com Maria Magdalena, encara plorem l’absència quan el tenim aquí cada dia: “Jo seré amb vosaltres cada dia”. Avui i cada diumenge el tenim aquí entre nosaltres, i ens convida a la seva taula. Allà se’ns dóna com aliment Ell mateix. Ara podem estar amb Ell per sempre, i ens acompanyarà en tots els moments de la vida, tots! Els bons i els no tan bons. I la nostra vida agafarà un altre color. Serem capaços de superar totes les pors. Perquè la seva vida i el seu amor és més fort que tot. I quan diem tot volem dir tot, fins i tot la mort.


La garantia de la nostra fe no ve de nosaltres. Pobres de nosaltres! Ve d’Ell. “Tot allò que el Senyor ens ha dit es complirà”. Celebrem-ho ara en aquesta eucaristia. “Qui menja aquest pa viurà per sempre”. Això ho capgira tot. I dient tot volem dir tot!