Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

PREPAREM LA FESTA MAJOR DE LA MARE DE DÉU DE MISERICÒRDIA

+ 24 de setembre (22’30h):

Rosari de Torxes, des de la plaça de la Pastoreta i veneració de la imatge de la Mare de Déu a l’arribar al Santuari.

+ 25 de setembre:

. Missa a les 7, 8 i 9h del matí, a l’interior del Santuari.

. Missa concelebrada a les 11h a l’exterior del Santuari

. Rosari a les 17’30h a l’interior del Santuari

. Missa a l’acabar el rosari, a l’interior del Santuari

. Accés lliure al cambril del Santuari durant tot el dia per venerar la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia, excepte durant la celebració de les misses i el rosari.

. Ball de l’Àliga de Reus en honor a la Mare de Déu de Misericòrdia, dins del Santuari, després de la baixada dels diables (20h aprox.)

diumenge, 22 de març de 2015

Lectures i homilia del diumenge 5 de Quaresma

Donar i rebre estan relacionats. L’home guanya la seva vida a mesura que és capaç de donar-la. 
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre de Jeremies (Jr 31,31-34)
Vindran dies, diu l’oracle del Senyor, que pactaré amb el casal d’Israel i amb el casal de Judà una aliança nova. No serà com l’aliança que vaig pactar amb els seus pares el dia que els vaig donar la mà per fer-los sortir del país d’Egipte; aquella aliança, ells la van trencar, tot i que jo era el seu amo, diu l’oracle del Senyor.
L’aliança que jo pactaré després d’aquells dies amb el casal d’Israel serà aquesta, diu l’oracle del Senyor: Posaré la meva llei en el seu interior, l’escriuré en els seus cors. Llavors jo seré el seu Déu, i ells seran el meu poble. No caldrà que s’instrueixin l’un a l’altre dient: «Coneixeu qui és el Senyor», perquè tots em coneixeran; del més petit al més gran, diu l’oracle del Senyor, ja que els perdonaré la culpa i no recordaré més el seu pecat.
Lectura de la carta als cristians hebreus (He 5,7-9)
Germans, Jesús, durant la seva vida mortal, s’adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i amb llàgrimes. Déu l’escoltà per la seva submissió. Així, tot i que era el Fill, aprengué en els sofriments què és obeir, i un cop consagrat sacerdot es convertí en font de salvació eterna per a tots els qui se li sotmeten.
Evangeli segons sant Joan (Jn 12,20-33)
En aquell temps, alguns d’entre els grecs que havien pujat a Jerusalem per adorar Déu en ocasió de la festa, anaren a trobar Felip, que era de Bet-Saida de Galilea, i li pregaven: «Senyor, voldríem veure Jesús.» Felip anà a dir-ho a Andreu i tots dos ho digueren a Jesús. Jesús els respongué: «Ha arribat l’hora que el Fill de l’home serà glorificat. Us ho dic amb tota veritat: si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dóna molt de fruit. Els qui estimen la seva pròpia vida la perden; els qui no l’estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna. Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s’estarà on jo m’estic. El Pare honorarà els qui es fan servidors meus.
»En aquests moments em sento torbat. Què he de dir? Pare, salveu-me d’aquesta hora? No, és per arribar en aquesta hora, que jo he vingut. Pare, glorifiqueu el vostre nom.» Una veu va dir del cel estant: «Ja l’he glorificat, però encara el glorificaré.» La gent que ho sentí deia que havia estat un tro; d’altres deien que un àngel li havia parlat. Jesús els digué: «No és per mi que s’ha sentit aquesta veu, és per vosaltres. Ara és el moment que aquest món serà condemnat. Ara el sobirà d’aquest món serà expulsat, i jo, quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi.» Deia això indicant com havia de ser la seva mort.
Homilia:
La litúrgia d’aquest diumenge de Quaresma ens fa considerar el significat profund de la mort de Jesús, que és una mort salvadora. Per amor s’ha entregat a la mort i en aquesta mort, nosaltres hi trobarem la vida. La nostra vida té un preu car!

Donar i rebre estan relacionats. L’home guanya la seva vida a mesura que és capaç de donar-la. És l’exemple del gra de blat que si no mor, no es podreix, no donarà una espiga que són molts grans de blat. No es tracta del que deixa enrere el que mor, sinó el que guanyen tots aquells per aquest camí. L’anunci de la mort salvadora de la creu és per als oients del temps de Jesús, i també per als d’ara, molt difícil de comprendre.

La natura, amb l’anunci de la primavera, que aquests dies estem vivint, ens convida a un canvi. Jeremies ens ha dit: “Vindran dies que pactaré amb ells una aliança nova. Posaré la meva llei en el seu cor, l’escriure en el seu interior. Jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble”.

Posem ma de l’evangeli. Aquest evangeli no sempre s’ha entès bé del tot. Ningú pot pensar, com algunes vegades s’ha fet, que Déu vulgui el sacrifici del seu Fill com un preu que s’ha de pagar, com un rescat. Déu no és un déu que demani el dolor i la mort. El nostre Déu és el déu de vida; Déu és un déu ple de misericòrdia. I si el seu Fill va a la creu és perquè va voler ser misericordiós i va manifestar quin era el voler de Déu. L’al·legoria del gra de blat, en aquest sentit, és ben expressiva: si no mor, no dóna fruit; el fruit comença en el gra que es mor.

I aquesta és la gran paradoxa de l’Evangeli; la que explica, amb sentit, la mort de Jesús: “No hi ha amor més gran que donar la pròpia vida”. Tot aquell que es posi a favor de la vida haurà de tastar situacions de mort. L’obediència a la voluntat del Pare serà font de vida ni que passi pel Calvari.

A la carta dels hebreus que hem escoltat hi veiem un Jesús que té por; crida, plora, demana. Uns grecs que havien pujat a Jerusalem per la festa demanen veure Jesús. Hem sentit dir de Jesús coses meravelloses podrien dir; esperem alguna cosa sensacional, un espectacle. Però en aquells grecs i també en nosaltres, la vida no sempre és una resposta a allò que nosaltres volem, a allò que nosaltres esperem, a allò que nosaltres ens plau. Quan el gra de blat es podreix, es podreix però no es perd, es guanya una espiga.

Llavors què és morir? què és viure? què es guanyar? què és perdre? Hi ha poques frases més desafiants que aquesta: “Si el gra de blat no mor no dóna fruit”. És una bona lliçó: no es pot donar vida si no és al preu de donar la pròpia mort. La vida és fruit de l’amor, i neix en la mesura que som capaços de donar.

Hi ha un sofriment inevitable, fruit de la nostra condició humana. Cert! Hi ha també un sofriment que és fruit del nostre egoisme. Aquell que estima es fa vulnerable, estimar comporta sofriment, però l’únic sofriment amb sentit.


Però per a nosaltres, des de Jesucrist, l’horitzó sempre serà una Pasqua. Doncs que el Senyor ens concedeixi d’esperar, com cada any, la celebració de la Pasqua, perquè no hi ha Pasqua sense Divendres Sant!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada