Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

diumenge, 1 de març de 2015

Lectures i homilia del diumenge 2n de Quaresma

Déu posa a prova. Déu vol garantia de la fe.
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre del Gènesi (Gn 22,1-2.9a.10-13.15-18)
En aquells dies, Déu, per posar a prova Abraham, el cridà: «Abraham.» Ell respongué: «Aquí em teniu.» Déu li digué: «Pren, si et plau, Isahac, el teu fill únic, que tant estimes, vés-te’n al país de Morià, i allà, dalt de la muntanya que jo t’indicaré, sacrifica’l en holocaust.» Arribats a l’indret que Déu havia indicat a Abraham, hi aixecà l’altar i apilà la llenya. Llavors agafà el ganivet per degollar el seu fill. Però l’àngel del Senyor el cridà des del cel: «Abraham, Abraham.» Ell li respongué: «Aquí em teniu.» L’àngel li digué: «Deixa estar el noi, no li facis res. Ja veig que reverencies Déu, tu que no m’has refusat el teu fill únic.» Llavors Abraham alçà els ulls i veié un moltó agafat per les banyes en una bardissa. Hi anà, el prengué i el sacrificà en holocaust en lloc del seu fill. L’àngel del Senyor tornà a cridar Abraham des del cel i li digué: «Escolta l’oracle del Senyor: “Ja que has fet això de no refusar-me el teu fill únic, juro per mi mateix que t’ompliré de benediccions i faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de les platges de la mar; els teus descendents heretaran les ciutats dels seus enemics, i tots els nadius del país, per beneir-se, es valdran de la teva descendència, perquè has obeït el que jo t’havia manat”.»
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 8,31b-34)
Germans, si tenim Déu a favor nostre, qui tindrem en contra? Ell, que va entregar el seu propi Fill per tots nosaltres i no el va plànyer, com no estarà disposat a donar-nos-ho tot, juntament amb el seu Fill? Qui es presentarà per acusar els elegits de Déu? És Déu qui els declara innocents. Qui gosarà condemnar-los? Jesucrist, el qui va morir, més encara, el qui va ressuscitar, és el qui està a la dreta de Déu intercedint per nosaltres.
Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 9,2-10)
En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, els dugué tots sols dalt d’una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells: els seus vestits es tornaren fulgurants, i eren tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. Se’ls aparegué Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. Llavors Pere diu a Jesús: «Rabí, que n’estem de bé aquí dalt! Hi farem tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies.» No sabia pas què dir, d’esglaiats que estaven. Llavors es formà un núvol que els cobria, i del núvol estant va sortir una veu: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.» Immediatament, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells. Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no referissin a ningú allò que havien vist, fins després que el Fill de l’home hagués ressuscitat d’entre els morts. Ells retingueren aquestes paraules i discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d’entre els morts».
Homilia:
Va bé tot just, com aquell qui diu, començat el camí quaresmal, veure on ens porta aquest camí. Perquè els camins no tenen un fi per si mateix, són per portar a un lloc; i anem cap a la Pasqua. Aquest deu ser l’objectiu de posar ja, al segon diumenge de Quaresma, l’evangeli de la Transfiguració.

Ara no sé ben bé si Jesús és transfigurat a la muntanya del Tabor... o a la muntanya del Calvari. Al Tabor ens mostra qui és; al Calvari el que n’hem fet els homes d’aquest fill de Déu. “Aquest és el meu fill” al Calvari i al Tabor. Escoltem-lo al Calvari i al Tabor! Déu parla... i espera que tots estiguem atents, que escoltem què diu. Però d’entrada allò que diu no és fàcil d’entendre. Abraham, tot i la seva obediència, té dificultat per entendre allò que Déu vol.

Els elegits de Déu passen per proves. Déu posa a prova. Déu vol garantia de la fe, no emocions. Déu posa a prova la fe d’Abraham, i Abraham va creure contra tota esperança. Situació que, tal vegada, ens hi podem trobar nosaltres. Ha de sacrificar el fill Isaac a la muntanya de Morià, figura del Crist que serà sacrificat a la muntanya del Calvari. Tots dos són signe de l’aliança entre Déu i la humanitat. Déu va entregar el seu propi fill per tots nosaltres. El qui escolta aquestes paraules s’encara amb el misteri de Déu i el misteri de la humanitat.

Déu posa a prova la fe d’Abraham. Una prova incomprensible; altrament no fora una prova! Tot i que ara ens pot resultar més comprensible; senzillament, perquè en sabem el final.

Com en el cas de la mort en creu de Jesús al Calvari, com els dos deixebles d’Emmaús, quan Lluc ens diu “en aquell moment se’ls obriren els ulls”, fins aleshores de la resurrecció no havien entès res. La resurrecció explica i fa entendre el perquè de la mort en creu; fa entendre tot el misteri del dolor.
Pujar la muntanya comporta un esforç, però és allà, malgrat l’esforç on trobarem el goig de saber qui és de veritat Jesús. “Aquest és el meu fill, el meu estimat. Escolteu-lo”. I en aquest cas escoltar no vol dir només parar l’orella, vol dir, sobretot, fer-ne cas, creure’l. Déu ens parla. Al final de cada lectura diem “Paraula de Déu”.

Déu espera que siguem atents, que escoltem. Però d’entrada, allò que ens diu no és fàcil, a vegades, d’entendre i de descobrir-ne tot el sentit. Abraham, tot i la seva obediència, té dificultat per entendre Déu. Els elegits de Déu sempre passen proves; i les proves posen a prova la capacitat de creure. Creure en Déu quan totes ens ponen, no sé si és creure en Déu, o creure en les nostres conveniències. I la creu no hi entra mai en els nostres projectes.

Tot creient necessita, també nosaltres, un Tabor al llarg de la vida. Moments ens els quals se senti confortada la nostra fe. Moments de Tabor que ens fan sentir més segurs al mig de tants dubtes, al mig de tantes dificultats, que hi són. Creus en tenim tots i moments de Tabor, també! L’evangeli d’avui és per obrir els ulls. És un regal per veure com hem d’actuar cada dia segons allò que creiem. Com puc fer passar a la vida, la vida de cada dia, la joia de la fe. La Transfiguració va fer comprendre als deixebles que la passió és necessària per arribar a la glòria de la resurrecció.


Esperar la Pasqua sense un Divendres Sant és somiar truites. La joia de la Pasqua és proporcional al dolor del Divendres Sant. El Senyor és amb nosaltres el dia de Pasqua i el Divendres Sant, al Tabor i al Calvari.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada