Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

PREPAREM LA FESTA MAJOR DE LA MARE DE DÉU DE MISERICÒRDIA

+ 24 de setembre (22’30h):

Rosari de Torxes, des de la plaça de la Pastoreta i veneració de la imatge de la Mare de Déu a l’arribar al Santuari.

+ 25 de setembre:

. Missa a les 7, 8 i 9h del matí, a l’interior del Santuari.

. Missa concelebrada a les 11h a l’exterior del Santuari

. Rosari a les 17’30h a l’interior del Santuari

. Missa a l’acabar el rosari, a l’interior del Santuari

. Accés lliure al cambril del Santuari durant tot el dia per venerar la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia, excepte durant la celebració de les misses i el rosari.

. Ball de l’Àliga de Reus en honor a la Mare de Déu de Misericòrdia, dins del Santuari, després de la baixada dels diables (20h aprox.)

diumenge, 1 de febrer de 2015

Lecures i homilia del diumenge 4 de durant l’any

Avui, com Jesús ens ha ensenyat en el Parenostre, tornarem a demanar: “Deslliureu-nos de qualsevol mal”. Fem-ho de manera diferent, com si fos nova, com si fos la primera vegada: “Deslliureu-nos de qualsevol mal”.
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre del Deuteronomi (Dt 18,15-20)
Moisès digué al poble: «El Senyor, el teu Déu, farà que s’aixequi d’enmig teu, d’entre els teus germans, un profeta com jo. Escolteu-lo. El dia que el poble s’havia reunit a la muntanya de l’Horeb vas demanar al Senyor, el teu Déu, de no tornar a sentir la veu del Senyor, el teu Déu, i de no veure més aquelles flames, per por de morir. Llavors el Senyor em digué: “Han fet bé de demanar-ho. Jo faré que s’aixequi d’enmig dels seus germans un profeta com tu, li posaré als llavis les meves paraules i ell els dirà tot el que jo li ordenaré. I jo demanaré comptes als qui no escoltin les paraules que ell els dirà en nom meu. »Però si un profeta s’atreveix a dir en nom meu alguna paraula que jo no li hauré ordenat, o bé parla en nom d’altres déus, morirà”.»
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 7,32-35)
Germans, jo voldria que visquéssiu sense neguit. El qui no és casat pot ocupar-se de les coses del Senyor i mirar de fer el que és agradable al Senyor, mentre que els casats s’han d’ocupar de coses del món i mirar d’agradar a la muller, i tenen el cor dividit. Igualment, la noia o la dona no casada pot ocupar-se de les coses del Senyor i de ser santa de cos i d’esperit, mentre que les dones casades s’han d’ocupar de coses del món i mirar d’agradar al marit. Tot això ho dic pensant què és més avantatjós. No vull pas lligar-vos. Penso només que és cosa més digna, i que facilita de viure dedicat al Senyor sense tràfecs que en distreguin.
Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 1,21-28)
A Cafar-Naüm Jesús anà en dissabte a la sinagoga i ensenyava. La gent s’estranyava de la seva manera d’ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la llei, sinó amb autoritat. En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un esperit maligne que es posà a cridar: «Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: ets el Sant de Déu.» Però Jesús el reprengué i li digué: «Calla i surt d’aquest home.» Llavors l’esperit maligne sacsejà violentament el posseït, llançà un gran xiscle i en va sortir. Tots quedaren intrigats i es preguntaven entre ells: Què vol dir això? Ensenya amb autoritat una doctrina nova, fins i tot mana els esperits malignes, i l’obeeixen.» I aviat la seva anomenada s’estengué per tota la regió de Galilea.
Homilia:
L’evangeli d’avui ens acaba de descriure la jornada que feia Jesús, amb les seves activitats. Un dia ple de gestos i de paraules i d’encontres. Jesús ensenya, guareix... i es troba amb persones, per cert ben diverses, unes ben concretes... altres del tot anònimes. I Jesús no deixa indiferent a ningú. Una bona manera, avui, de veure la nostra relació amb Ell aquí, cada diumenge a causa d’aquesta trobada.

La clau la trobem en la primera lectura, quan Moisés posa un criteris per distingir els veritables profetes d’aquells que no en són

Jesús inicia la seva activitat fent una entrada doble; en primer lloc a Cafar-Naüm, després a la sinagoga. “La gent, diu, s’estranyava de la seva manera d’ensenyar”. No ensenyava només amb paraules, sinó amb fets, amb gestos. Com la nostra vida de deixebles no es pot reduir només a unes paraules, a unes bones paraules, a uns bons propòsits; sinó que ha d’arrelar en la vida pròpia de cada dia. Ens hem de preguntar en què gastem el temps.

Cada diumenge escoltem la Paraula de Déu per a que en fem vida de la nostra vida. No és pas impossible que la nostra reacció sigui semblant a la d’aquell home de l’evangeli que acabem d’escoltar: “Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret?” Per què la Paraula de Déu posa en evidència com som? Com som de veritat, no com ens imaginem a vegades que som o com diem que som; amb els nostres egoismes, les nostres pereses, les nostres mediocritats; o allò de aquest evangeli ja el sé, i prou! Amb el convenciment que venint aquí ja hem complert. Ja hem complert? Sí o no; complirem quan a partir d’aquí visquem allò que aquí hem escoltat. Es tracta de no de ser només oients de la Paraula de Déu, sinó complidors. No només de ser creients sinó de ser, fins i tot, creïbles.

Les paraules de Jesús són més que paraules, van lligades a una vida; són fets, són gestos; són llavors i l’objectiu de la llavor és donar fruït. És en la intimitat de la persona on es juga el seu comportament.

La cultura moderna ha transformat totalment l’estructura de la persona: no va a fons. Ens hem tornat més crítics potser, més escèptics, però, per a molts, Déu no és res més que una idea; una idea potser sublim, però que no va més enllà de sentir, d’escoltar; no arriba al cor, no afecta la vida, no canvia la vida. Estic convençut que el procés religiós de moltes persones es queda a mig camí.

Potser sí que avui molta gent abandona la fe, i dóna l’esquena a Déu, i és perquè no ha trobat en Déu el do de la misericòrdia. L’experiència d’aquells que es varen trobar amb Jesús és ben diferent. Podien comprovar que Jesús no només parlava de Déu, sinó que alliberava el mal, tal com Déu vol.


Avui, com Jesús ens ha ensenyat en el Parenostre, tornarem a demanar: “Deslliureu-nos de qualsevol mal”. Fem-ho de manera diferent, com si fos nova, com si fos la primera vegada: “Deslliureu-nos de qualsevol mal”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada